LA CASA DEL SENYOR
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Casal fortificat
de planta rectangular documentat des del 1593 a través d’un inventari de
béns de Paula Despalau, germana de la senyora de Gelida (1561-1607). Va ser
construït un cop s’abandonà la vida al castell, dit “lo Castell de Baix” o “del
senyor”. Les dues torres de guaita -octogonals i amb espitlleres- permetien la
vigilància de l’antic camí que provenia de la vila de Martorelli que anava al
castell de Gelida. Entorn d’aquesta gran casa senyorial, i d’algunes cases més,
es configura el nucli que més tard serà el més antic del poble. A l’interior es
troben grafits amb motius mariners i de creus. Existia un passadís subterrani
que arribava fins a la Plaça de l’Església, omn hi havia una estança rodona on
suposadament hi havia grillons per als presos.
Aspectes històrics
La Casa del Senyor (1) fou probablement
edificada a principis del segle XVI i que en aquella època es coneixia com el
castell de Gelida no diferenciant-lo del castell tradicional. Edificada prop de
l'església romànica de St. Miquel (avui desapareguda i que ocupava el lloc de l'església
actual) just en la confluència, i en el coll anomenat de St. Miquel, del camí
que provenia de la vila de Martorell i que anava al castell de Gelida i d'un
altre camí que trencava cap la plaça de St. Miquel fins, carena avall, al molí
fariner. Entorn l'església de St. Miquel, i d'algunes cases més, i de la casa
del Senyor es configurà el que més tard fóra el nucli embrionari del poble de
Gelida.
La primera referència documental, de la Casa del Senyor,
és de finals del S. XVI a través d'un inventari fet l'any 1593 dels béns de
Paula Despalau, germana de la Sra. de Gelida (1561-1607) Marquesa Despalau i
d'Erill, la qual tenia a l'esmentat lloc. Al S. XVII trobem dos inventaris més
(1646 i 1653) on notem un estat d'abandó i fins tot, anys més tard, mig
enrunat. Un altre factor que corrobora aquest estat de la casa del Senyor és
que els Srs. de Gelida de l'any 1622 al 1679 tingueren per compra, en carta de
gràcia, la masia de can Santfí on probablement hi feien estada degut al mal
estat del castell de baix. Cap d'aquests inventaris ens indiquen plenament tots
els espais que possiblement s'utilitzaven ja que advertim que en distintes
èpoques que la casa era compartida per altres estadants tal com ens ho
demostren les llibretes del compliment pasqual (SS. XVII i XVIII). Algunes de
les utilitzacions les deduïm per l'anàlisi d'alguns documents: Residència
temporal dels senyors, com a botiga del poble (es conserven unes balances i
diverses peses de pedra antics), presó, assistència mèdica ja que al S. XVIII
hi residia un "cirurgià" (l'ofici de cirurgià vol dir també
barber)...
L'any 1783 (2) els senyors de Gelida vengueren
la casa del senyor, que també s'anomenava "lo castell de baix" a
Josep Rossell, pagès, anomenat "lo Maco"; l'any 1806 (3) la
família Rossell la vengué a Jaume Barceló, "mestre de casas", que
possiblement la refé i l'amplià. Aquesta família encara la posseeix en indivís
actualment. L'AACG, que és la seva seu, en té llogada una part i on també es
guarden materials museístics diversos.
Alguns aspectes arquitectònics
Casal fortificat probablement del segle XVI de planta
quadrada compost de planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior (a
finals del S. XVI tenim constància que hi havia una capella). Aquest edifici
podria ésser més antic ja que tenim constància que hi havia sitges per a gra i
que avui es troben soterrades. En la pavimentació dels carrers adjacents sabem
que fou soterrat i enderrocat un passadís subterrani que arribava fins a la
plaça de l'església actual on havia una estança rodona amb ceps per als presos.
Ha sofert alteracions ja des del segle XVIII al XX: externes, internes i
adossaments a la part de llevant que fa l'efecte d'una casa inacabada o bé que
ha desaparegut tota la part que hi ha adossaments. La teulada és de quatre
vessants (només se'n conserven i se'n veuen tres). El portal principal és
adovellat i de mig punt al damunt del qual hi ha un escut nobiliari que pertany
a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Sra. de Gelida
(1618-1646), Àngela Despalau. Té dues torratxes octogonals de guaita, amb
espitlleres, que permetien la vigilància dels camins que confluïen al coll de
St. Miquel. Les finestres són de pedra tallada i no s'observen treballs
d'embelliment.
En la sala, i en la paret, es troben restes de pintures
que semblen escuts d'armes, però creiem que no ho són. A les golfes hi ha un
esgrafiat d'un vaixell; igualment en altres parts de l'edifici.
Aquest edifici forma part del patrimoni arquitectònic de Catalunya i cal unes intervencions bastants urgents per les greus patologies que pateix tota l'estructura interna i externa.
Aspectes heràldics, genealògics i socials
Arbre parcial dels senyors de Gelida
Els Despalau
XXX
ANNA D'ERILL I BERTRAN (? + 1561)
= 1549 ?, Enric Despalau i Salgueda (? +1578)
Tenim coneixença de set
filles. Va tenir un fill natural que es deia Dalmau que pretengué posseir la
baronia de Gelida
filla:
XXXI
MARQUESA DESPALAU I D'ERILL (? +1607)
= 1566, Francesc de Salbà i de Vallseca (? + v1600)
la segona germana:
XXXII
BLANCA DESPALAU I D'ERILL (? + 1610)
= Francesc d'Alentorn, Senyor de la Cardosa, Cervera
la quarta germana:
XXXIII
ELIONOR DESPALAU I D'ERILL (? + 1618)
= Gaspar Ferran i de Calders, de Vilafranca
neboda:
filla de Paula Despalau (? + 1593) que era la sisena germana. No coneixem el
pare, però pensem que es deia de cognom Cardona
XXXIV
ÀNGELA DESPALAU (1593? + v1646) òlim Angela de
Cardona
= 1615 Francesc de Tort i d'Oluja (? + 1653) i aquest en 2nes = 1651 Esperança
de Bartrola i Sánchez de León
Fills de la segona muller: Francesc, Francesca i Maciana.
ELS TORT I ELS MARIMON
La tercera filla (l'Agnès) de Francesc de
Tort i Àngela Despalau actuà com a senyora de Gelida durant alguns anysLa tercera filla (l'Agnès) de Francesc de Tort i Àngela Despalau actuà com
a senyora de Gelida durant alguns anys.
XXXV
ELIONOR DE TORT I DESPALAU (1618-1680)
= 1635 Joan de Marimon de Cartellà de Farners, Senyor de Cerdanyola (? +1674)
fill:
XXXVI
FELIU DE MARIMON I DE TORT (1636 + 1721), primer marquès de
Cerdanyola, 1690. Regent de la Tresoreria reial i del consell de sa majestat
= 1661 Jerònima de Corbera-Santcliment i de Ponts
L'arbre continua.
Heràldica: l’escut d’armes
Hem comentat anteriorment que les armes eren
d'En Francesc de Tort i d'Oluja i són distribuïdes d'aquesta manera: Escut
quarterat en creu. Primer quarter: Una àguila bicèfala coronada amb les ales
esteses i alçades i la cua abaixada i estesa. Al pit, un escussó amb tres
palles en banda. Sobre l'àguila un ocell (tord) de cara amb les ales abaixades
(TORT). Segon quarter: Una creu plena (OLUJA). Tercer quarter:
Vuit rodelles posades en dos pals (OLUJA). Quart quarter: Està molt
malmès per identificar la càrrega (TORT). Al damunt porta un casc de
cavaller de perfil i dextrat, visera oberta deixant veure tres reixetes.
Genealogia i societat
Francesc de Tort i d'Oluja, oriünd de Casserres, es va
casar l'any 1615 en primeres amb Àngela Despalau, que era la filla de la Paula
Despalau, esmentada anteriorment, (1593?-1646?), senyora de la meitat de la
baronia de Gelida (1618-1646).
Del Sr. Francesc sabem que feia bastantes estades a
Gelida segons els llibres sacramentals i de compliment pasqual. Les tres filles
del seu primer matrimoni nasqueren i foren batejades a Gelida:
Elionor de Tort i Despalau (1618-1680) que es va casar
amb Joan de Marimon, senyor de Cerdanyola, que va ser l'hereva i mare del
primer marquès de Cerdanyola (Fèlix de Marimon i de Tort). Joana (1627-?) que
es casà amb Gaspar Senespleda, de Manresa. Agnès (1631-1697) que es casà amb
Miquel Ramon de Millsocós, castlà i senyor de Subirats.
Tant en Francesc i l'Àngela com les tres filles les
trobem en diverses vegades que fan de padrins en bateigs d'infants que residien
al nucli de Gelida, principalment de famílies menestrals o fins i tot, de pares
incògnits. Els fills del segon matrimoni també els trobem fent de padrins.
Les estades a Gelida es feren més notables als anys
quarantes i principis dels cinquanta (temps de guerres i de pesta) i l'any 1651
es casà en segones núpcies a Gelida amb Esperança de Bartrola i Sánchez de
León, vda. de Jaume Rossell. L'any 1652, malalt, féu testament a Gelida i el
4-4-1653; on hi moria. El seu cos fou dipositat en l'església de St. Miquel
abans de ser dut a Casserres segons disposà testamentàriament. Assistiren als
oficis sis preveres i religiosos, feren tres misses cantades... i que tot costà
33 lliures i 17 sous (les cerimònies costaven, normalment, entre cinc i deu
lliures - ens referim als propietaris de l'època-).
En Francesc de Tort, "Don Francisco",
popularment li deien, intervingué bastant activament en afers jurisdiccionals
en la baronia de Gelida, més que no pas la seva muller: Àngela Despalau.
Encara resten obscurs alguns punts de la seva vida i el de la seva primera muller que són reflectits parcialment en la "GUIA DEL CASTELL DE GELIDA" i igualment amb els fills que tingué amb Esperança de Bartrola exercint en la vida social a Gelida abans de contreure segones núpcies.
Notes
(1) Aquest
article és tret, en part, del treball inèdit "Masos, masies i cases
de Gelida" 1991-94... (fitxa 40).
(2) AHPB,
not. de Barcelona, Josep Ribes, "tri. tert. prot. inst. 2a part, fol.
749, amb data: 6-12-1783. Límits de la Casa i terres: ..."Primo tot aquell
casal derruhit ab sa gleva de terra ab alguns roures grans que hi ha en ella
redicats ab sas entradas y eixidas, drets y pertinèncias que per mos certs
justos y legítims títols y de antigua pocessió de mi y de mos Illtres. antepassats
y per pur libre y franch alou tinch y possehesch en la dita parròquia de St.
Pere de Gelida prop la yglésia dita de St. Miquel, y termena dita casa ab sa
gleva de solixent ab lo pubill de Joseph Sanfí difunt, a mitgdia part ab dit
Sanfí, part ab Pere Joan Almirall, part ab Anton Voltà, part terra de dit
Sanfí, a ponent part ab Joseph Rossell, part ab Pau Pujadas y Milà y part ab
Maria Corradies y Fco. Rius y a tremuntana part ab Joan Sàbat y part ab dit
Rius mediant en part camí o carrer"...
(3) ACBL,
not. J. Par i Peiret, de Martorell, fol. 50, data 24-3-1806. Els Rossell
vengueren per establiments parts de la casa del Senyor i trossos de terra a
diverses persones; entre les quals hi ha els Barceló que encara hi viuen. Una
part de la Casa del Senyor: ..."Primo: tota aquella part de casal mirant a
la part de ponent que conté des de terra fins al segon sostre, junt ab lo
troset de terra contiguo y unit a aquell que mira a la part del mitgdia que és
rera( ) a altra part de casal ( ) unit ab aquella gran casa nomenada lo castell
de baix o del senyor"... Unes altres parts de la Casa: ..."a
solixent part amb honors de J. Gili y part ab los de Anton Sabater, a mitgdia
part ab lo mateix Sabater, part ab lo de Miquel Font y Ginebreda, part ab lo de
Joan Almirall, part ab lo de Pau Rossell y part ab los restants del dit
establiment; a ponent ab honors de Pere Joan Rius mediant lo camí públich y a
tramontana ab dits honors del mateix establiment. Item: tot aquell quarto o
aposento que mira a la part solixent ço és des del segon sostre en alt que és
sobre la part de casal que poseheix lo nomenat Joseph Gili que és de
pertinència també de dit castell de baix o del Senyor, que confina lo dit
quarto al orient y mitgdia ab los restants honors del citat establiment, a
ponent y de tremontana ab lo camí o carrer públich"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada