Seguidors

dijous, 17 d’octubre de 2019

CA L'ARMET
LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa










Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVII - XVIII
Descripció:
Casa situada al centre del poble, de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici té coberta a dos aigües. Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats (actualment part de l'arrebossat s'ha perdut): Les obertures han estat emmarcades per carreus de pedra ben escairats. Al primer pis s'obren quatre grans finestres d'arc rebaixat : les dos del centre donen a un mateix balcó senzill de ferro forjat. També el segon pis s'obren tres finestres balconades. Cal esmentar que al seu interior, a la primera planta, trobem unes interessants pintures murals al fresc que ocupen dos cambres . Es tracta d'uns frescos realitzats per un pintor italià del s. XVII en els que es desenvolupa un programa iconogràfic inspirat en temes i motius de la mitologia clàssica : historia de Telemac, Apol·lo, Orfeu, Rapte d'Europa; també hi trobem figures d'atlants i puttis en grisalla; figures de músics etc...
Notícies històriques:
Sabem que el pintor italià que realitzà les pintures va morir en la Guerra Gran el 1640. En un altre temps, i segons Pi i Sunyer, la casa va acollir al rei Ferran VII quan de retorn a Espanya després del seu exili francès va fer nit a La Jonquera (el qual ens permet suposar que es tractava, aleshores, d'una de les cases més nobles de tota la població empordanesa). A la casa es conserva un arxiu on hi ha nombrosos documents referents a aquest període històric.

Ferran VII d'Espanya

Al catàleg del patrimoni arquitectònic publicat per l'ajuntament de la Jonquera diu:

Data: segle XVII – any 1642
Valoració:
Les característiques originals d’aquesta casa corresponen a l’edificació del segle XVIII, on la façana es composa a partir de la simple expressió dels elements constructius que la formen: brancals, arcs i lloses del balcó de granit abuixardat i barana amb muntants llisos o en forma de tirabuixó. La disposició de les obertures en tres eixos respon a la distribució estructural en tres crugies. La dominant del plè sobre el buit i la cornisa i tortugada ceràmiques apareixen com a altres constants tipològiques. Com a elements singulars destaquen la doble balconada que reforça l’eix de simetria de la façana i la porxada de la façana posterior.
Es detecta una modificació dels trets tipològics originals: l’eliminació del revestiment de la planta baixa, que deprecia la percepció de l’edifici.

Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
Casa de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos. Té tres crugies perpendiculars al carrer, cobertes per voltes de maó les laterals i de llençol la central. L'edifici té coberta a dues aigües.
Els murs són de maçoneria i han estat arrebossats (tot i que actualment perdut). Les obertures han estat emmarcades per carreus de pedra ben escairats. Al primer pis s'obren quatre grans finestrals. També en el segon pis s'obren tres finestrals.
A la façana del darrera, que dóna al riu, hi ha un porxo amb volta de llunetes suportades per pilars de pedra ben tallada i escairada.
A la primera planta hi ha unes interessants pintures al fresc que ocupen dues cambres. Es tracta d'uns frescos realitzats per un pintor italià del s. XVII en els que es desenvolupa un programa iconogràfic inspirat en temes i motius de la mitologia clàssica: les històries de Telemac, Apol·lo, Orfeu, el Rapte d'Europa, etc. Amb imatges d'atlans, puttis, etc. en grisalla.
Cronologia:
Segons Pi i Sunyer, la casa va acollir el rei Ferran VII quan de retorn a Espanya, després de l'exili francès va fer nit a la Jonquera. Aquest fet fa pressuposar que aquesta era una de les cases més nobles de la població.
A la casa es conserva l'arxiu particular de la família.
Del pintor italià que va treballar a Ca l'Armet, sabem que va morir durant la Guerra Gran, el 1640.

Altres enllaços amb informació:












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada