DOLMEN DE LA LLOSA DE LA JAÇA D'EN TORRENT
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Es tracta, possiblement, d’un sepulcre de corredor, amb
cambra rectangular curta i passadís ample de parets paral·leles o amb una
petita galeria catalana en U, construït en roca de granit de tipus ull de serp.
Situació:
Es troba situat en un replà elevat, a la part alta del
vessant occidental de la serra Comunera, arran de la línia divisòria entre els
termes d’Agullana i la Jonquera. El terme municipal on es troba situat aquest
monument, contràriament al que s’ha vingut publicant en tots els articles, fitxes
i pòsters fins a l’actualitat, és el de la Jonquera. L’any 2007, el nou
propietari del bosc, el senyor Jaume Pagès, va encarregar un estudi tècnic de
delimitació dels boscos de Comunera. Així doncs, segons els plànols a escala
1/5.000, el límit dels termes municipals d’Agullana i la Jonquera fixats per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya determinen exactament que la Jaça d’en Torrent es
troba dins el terme municipal de la Jonquera.
Dades:
El dolmen de la Jaça d’en Torrent va ser batejar amb
aquest nom per Lluís Marià Vidal quan el
va donar a conèixer l’any 1894. Es trobava situat en un bosc, entre l’Estrada i
la Jonquera, propietat de la familia Torrent.
Lluís Marià Vidal va publicar informació sobre aquest
dolmen l’any 1894. Posteriorment, l’any 1912, Manuel Cazurro en publicà una
nova planta i una bona fotografia on es podia comprovar que la coberta encara
estava sencera. Pere Bosch i Gimpera i Lluís Pericot el varen excavar l’any
1920 i en publicaren, tres anys més tard, una ressenya amb una nova planta on
es veia que la llosa de coberta ja estava trencada. Lluís Esteva, l’any 1979,
en torna a publicar noves planimetries i una bona fotografia. El Geseart el
descriu en el cartell “Dolmens de l’Albera I” de la sèrie l’Empordà a cop d’ull,
editat pel Centre Excursionista Empordanès l’any 1987, amb un dibuix artístic
de Ricard Anson.
El Geseart, el 1988, li dedica una fitxa en el seu llibre
sobre el megalitisme a l’Alt Empordà. El 1992, Josep Tarrús i Júlia Chillida l’inclouen
en el seu llibre sobre els monuments megalítics de les comarques de Girona.
Josep Tarrús també li dedica un article en el seu llibre Poblats, dòlmens i menhirs.
Els grups megalítics de l’Albera, la serra de Rodes i el Cap de Creus, publicat
el 2002 per la Diputaciò de Girona.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La Llosa de la Jaça d’en Torrent és un sepulcre tradicionalment
classificat com un dolmen simple i que
es pot catalogar com a arca de vestíbul pou. És format per una cambra de tres
lloses molt ben escairades, clavades en ranures de la roca natural i per una coberta molt interessant, tan pel
seu important volum i la seva estructura de doble vessant que la fa semblar una
teulada, com pels signes evidents d’haver estat treballada. Cap al 1920 la llosa
de la coberta es trencà, perdent el seu aspecte monumental original.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Classe: Dolmen – cambra simple amb accés per una
porta-finestre
Dimensions: 1,80 de llarg x 1,60 d’ample x 1,15 d’alt
Accessos: A la vesant nord-occidental de la Serra
Comunera.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Es tracta d'un possible
sepulcre de corredor del neolític, fet de granit, i bastit en terreny pla. Fou
localitzat l'any 1894 per Lluís Marià Vidal, que el publicà per primera vegada
amb una planta i uns alçats frontal i lateral. Pere Bosch-Gimpera i Lluís
Pericot l'excavaren l'any 1920, però només hi varen recollir dos fragments
informes de ceràmica a mà, i terrissa moderna. L'any 1973, Lluís Esteva el
tornà a excavar i hi recuperà diversos materials arqueològics: 56 fragments de
ceràmica a mà informe, una ascla de sílex melat translúcid, amb senyals d'ús, i
tres pedres de talc.
La cambra és rectangular, conserva tres suports -els dos laterals i la capçalera- més la coberta, i no s'hi han observat restes d'enllosat. L'entrada, que devia de ser de parets paral·leles si es tractava realment d'una galeria catalana, no conserva cap resta de porta. Les dimensions internes de la cambra són: 1,75 m de longitud, 1,4 m d'amplada i 1 m d'alçada.
La capçalera és única, rectangular, amb els angles arrodonits, de secció planoconvexa, ben implantada a la roca i presenta senyals de desbastament a la cara interna, mentre que els caires i extrem superior estan repicats.
Els suports laterals de la cambra són rectangulars, amb els angles arrodonits i de secció planoconvexa, ben implantats a la roca i presenten senyals de desbastament a la cara interna, mentre que els caires i l'extrem superior estan repicats.
La coberta era rectangular, de secció plano-convexa i presenta senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats. El bombament natural de la cara externa va ser rebaixat per fregament fins aconseguir una aresta central esbiaixada d'oest a est. Igualment es va polir tota la superfície del costat est, i bona part de la de la banda sud i nord.
En quant al tipus d'accés a la cambra, no se'n conserva cap indici.
El túmul devia ser circular, reomplert amb blocs de granit i de quars més terra. Al quadrant sud-oest, davant i a la dreta la cambra, es conserven cinc lloses clavades, que devien formar part del peristàlit amb què acabava l'anell exterior de contenció.
Pel seu tipus arquitectònic atribuït -cambra rectangular curta amb passadís ample de parets paral·leles o petita galeria catalana en U-, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la quarta fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, a la primera meitat del III mil·lenni aC.
El seu estat de conservació és bo, ja que totes les lloses conservades semblen senceres llevat de la coberta, que es troba partida en dos trossos grans i en quatre de petits, i del túmul són visibles restes evidents a la banda dreta i darrere la capçalera.
Altre enllaç amb informació:
http://ca.agullana.cat/turisme/monuments-megalitics/monuments-megalitics/dolmen-de-la-jaca-den-torrent/
La cambra és rectangular, conserva tres suports -els dos laterals i la capçalera- més la coberta, i no s'hi han observat restes d'enllosat. L'entrada, que devia de ser de parets paral·leles si es tractava realment d'una galeria catalana, no conserva cap resta de porta. Les dimensions internes de la cambra són: 1,75 m de longitud, 1,4 m d'amplada i 1 m d'alçada.
La capçalera és única, rectangular, amb els angles arrodonits, de secció planoconvexa, ben implantada a la roca i presenta senyals de desbastament a la cara interna, mentre que els caires i extrem superior estan repicats.
Els suports laterals de la cambra són rectangulars, amb els angles arrodonits i de secció planoconvexa, ben implantats a la roca i presenten senyals de desbastament a la cara interna, mentre que els caires i l'extrem superior estan repicats.
La coberta era rectangular, de secció plano-convexa i presenta senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats. El bombament natural de la cara externa va ser rebaixat per fregament fins aconseguir una aresta central esbiaixada d'oest a est. Igualment es va polir tota la superfície del costat est, i bona part de la de la banda sud i nord.
En quant al tipus d'accés a la cambra, no se'n conserva cap indici.
El túmul devia ser circular, reomplert amb blocs de granit i de quars més terra. Al quadrant sud-oest, davant i a la dreta la cambra, es conserven cinc lloses clavades, que devien formar part del peristàlit amb què acabava l'anell exterior de contenció.
Pel seu tipus arquitectònic atribuït -cambra rectangular curta amb passadís ample de parets paral·leles o petita galeria catalana en U-, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la quarta fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, a la primera meitat del III mil·lenni aC.
El seu estat de conservació és bo, ja que totes les lloses conservades semblen senceres llevat de la coberta, que es troba partida en dos trossos grans i en quatre de petits, i del túmul són visibles restes evidents a la banda dreta i darrere la capçalera.
Altre enllaç amb informació:
http://ca.agullana.cat/turisme/monuments-megalitics/monuments-megalitics/dolmen-de-la-jaca-den-torrent/
Altres enllaços amb informació:
Què interessant aquesta troballa! I sembla que està amb molt bon estat de conservació.
ResponEliminaJoan, moltes gràcies per delectar-nos amb totes aquestes descobertes a través d'aquest fantàstic blog!
Moltes gràcies Maria. Endinsarse per l'Albera vol dir contactar amb aquestes construccions espectaculars que et conviden a sentarte al costat i intentar transportarte a altres temps en silenci.
ResponElimina