TORRE DE CARMANXEL
LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVII
Descripció:
Torre trilobulada bastida en
època de la Guerra dels Trenta Anys per protegir l'accés a la vila de la
Jonquera. Situada dalt d'un turó, a 115 m d'altura, aprofitant com a basament
la roca. Torre de planta irregular amb tres cossos semicirculars adossats. Murs
posteriors amb dues rengleres d'espitlleres i troneres amb marcs de totxos.
Va ser reutilitzada com a torre de telegrafia òptica civil. Aquesta era l'última torre del ramal de la línia civil que tenia comunicació visual directa amb l'anterior de Mont-roig (Darnius), a 7,7 km de distància.
Va ser reutilitzada com a torre de telegrafia òptica civil. Aquesta era l'última torre del ramal de la línia civil que tenia comunicació visual directa amb l'anterior de Mont-roig (Darnius), a 7,7 km de distància.
Notícies
històriques:
La torre va ser reutilitzada
com a telègraf òptic. Aquesta era la última torre del ramal de Barcelona a la
Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i
Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa
catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a
Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en
funcionament a partir de 1850.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La torre del Carmanxel (s.
XVII, segons catàleg municipal del POUM), coneguda originalment amb el nom de
“carabanxel”, queda situada a la part de llevant del casc urbà. Té forma
tribolada i és la més gran de les tres. Es va construir amb murs de mamposteria
i té espitlleres en tot el seu perímetre.
Situada en un punt elevat hauria d’haver tingut una funció de defensa avançada, o de “guaita” durant l’atac del 6 d’octubre de 1873.
Situada en un punt elevat hauria d’haver tingut una funció de defensa avançada, o de “guaita” durant l’atac del 6 d’octubre de 1873.
ORÍGENS DE LA
TORRE DEL SERRAT DE LA PLAÇA I CARMANXEL
En general hi ha molt poca informació a l’entorn d’aquestes torres però tot fa pensar que van ser construïdes durant els anys previs al conflicte entre els lliberals i els carlins, però no hi ha documentació que ho acrediti ni tampoc quan es van iniciar o finalitzar. Segons una crònica de l'època, es diu que durant el "Foc" del 6 d’octubre de 1873, la torre del Carmanxel no estava acabada: “A la Jonquera hi havia 300 homes mal armats que resistiren amb gran serenitat l’atac dels legitimistes, que llençaven contínuament granades de ma contra la torre dita del Carmanxel, a mig construir, que estava defensada per varis voluntaris: els morts, un d’ells anomenat “El llarch” i per dos valents germans, Àngel i Joan Ortiz, el primer capità de Milicians i el segon capità de colla, que resultaren ferits” (Veure Esquerda de la Bastida 124).
És possible que la torre del Carmanxel formés part d’un sistema revolucionari de transmissió d’avisos òptics, ja que des d’aquesta torre es podia iniciar o transmetre un missatge cap a altres torres altes que es visualitzaven entre sí. Es coneixia com a xarxa catalana de telegrafia òptica, i una línia d’aquesta xarxa unia Girona amb la Jonquera. Segons la història de la Telegrafia òptica de Catalunya, la torre n. 201 del ramal Barcelona-La Jonquera, era la torre de “casamachan”. Aquest nom fa pensar que es tracta de la torre del Carabanchel-Carmanxel.
Segons l’estudi “La telegrafia óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, de Antonio Aguilar Pérez, geògraf, i Gaspar Martínez Lorente, historiador, (2003), (http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm), diu i coincideix que en la línia de telegrafia òptica civil la Jonquera-Barcelona (acabada el setembre de 1850), hi ha l’estació 201 que estava situada a Casamachan, probablement a la fortificació del Carmanxel.
En un altre llibre publicat el 2004, “La telegrafia òptica de Catalunya”, de Lluís Len i Currius i de Jaume Perarnau i Llorens, s’afirma que estava a l’esmentada torre de Carmanxel, però, no es justifica com s’ha arribat a aquesta conclusió i per contra cal recordar que vint-i-tres anys més tard la torre del Carmanxel encara era a mig construir.
La següent estació, la 202, era a la muntanya de Mont-roig per enllaçar amb la 203 al castell de Figueres. Cal tenir present que des de les cases
dels carrers de la Torre, de Cantallops, Vidre, Rocaberti, Carmanxel i Llatzeret, es pot veure el castell i muntanya de Mont-roig i per tant la "Casamachan" podria haver estat a qualsevol d’aquests carrers.
En general hi ha molt poca informació a l’entorn d’aquestes torres però tot fa pensar que van ser construïdes durant els anys previs al conflicte entre els lliberals i els carlins, però no hi ha documentació que ho acrediti ni tampoc quan es van iniciar o finalitzar. Segons una crònica de l'època, es diu que durant el "Foc" del 6 d’octubre de 1873, la torre del Carmanxel no estava acabada: “A la Jonquera hi havia 300 homes mal armats que resistiren amb gran serenitat l’atac dels legitimistes, que llençaven contínuament granades de ma contra la torre dita del Carmanxel, a mig construir, que estava defensada per varis voluntaris: els morts, un d’ells anomenat “El llarch” i per dos valents germans, Àngel i Joan Ortiz, el primer capità de Milicians i el segon capità de colla, que resultaren ferits” (Veure Esquerda de la Bastida 124).
És possible que la torre del Carmanxel formés part d’un sistema revolucionari de transmissió d’avisos òptics, ja que des d’aquesta torre es podia iniciar o transmetre un missatge cap a altres torres altes que es visualitzaven entre sí. Es coneixia com a xarxa catalana de telegrafia òptica, i una línia d’aquesta xarxa unia Girona amb la Jonquera. Segons la història de la Telegrafia òptica de Catalunya, la torre n. 201 del ramal Barcelona-La Jonquera, era la torre de “casamachan”. Aquest nom fa pensar que es tracta de la torre del Carabanchel-Carmanxel.
Segons l’estudi “La telegrafia óptica en Cataluña. Estado de la cuestión”, de Antonio Aguilar Pérez, geògraf, i Gaspar Martínez Lorente, historiador, (2003), (http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-137.htm), diu i coincideix que en la línia de telegrafia òptica civil la Jonquera-Barcelona (acabada el setembre de 1850), hi ha l’estació 201 que estava situada a Casamachan, probablement a la fortificació del Carmanxel.
En un altre llibre publicat el 2004, “La telegrafia òptica de Catalunya”, de Lluís Len i Currius i de Jaume Perarnau i Llorens, s’afirma que estava a l’esmentada torre de Carmanxel, però, no es justifica com s’ha arribat a aquesta conclusió i per contra cal recordar que vint-i-tres anys més tard la torre del Carmanxel encara era a mig construir.
La següent estació, la 202, era a la muntanya de Mont-roig per enllaçar amb la 203 al castell de Figueres. Cal tenir present que des de les cases
dels carrers de la Torre, de Cantallops, Vidre, Rocaberti, Carmanxel i Llatzeret, es pot veure el castell i muntanya de Mont-roig i per tant la "Casamachan" podria haver estat a qualsevol d’aquests carrers.
La torre del Carmanxel,
situada encara avui a la part més alta del casc urbà de la vila, va ser
restaurada l’any 1999 per l’Ajuntament de la Jonquera. L’any 2001 la va cedir
al Centre Excursionista Jonquerenc. A partir d’aquell any els seus interiors
van ser condicionats com a refugi de muntanya per a senderistes que segueixen
els GR11 o que volen inciar els GR2 o el Camí de Sant Jaume, (aquests dos
darrers tenen inici precisament a la Jonquera). Actualment la gestió la fa
directament l’Ajuntament. Segons el POUM de 2004 té la qualificació d’edifici
d’interès.
Altre enllaç amb informació sobre la darrera Guerra Carlina a la Jonquera "El Foc" del 6 d'octubre de 1873:
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada