Seguidors

dijous, 10 d’octubre de 2019

MENHIR DELS ESTANYS II
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l’Albera, s’ha de donar, a aquest menhir, una cronologia àmplia – entre el VI i el III mil·lenni cal a.C.
Forma i classe de roca: és fal·liforme i de secció triangular, fet de granit.
Dimensions del menhir: alçada externa 2 m, alçada total 2,60 m, amplada 0,60 m, gruix 0,30 m.
Tècnica d’implantació: es va trobar tombat, però es va trobar el forat original d’implantació, que encara conservava part dels fillols de pedra.
Afaiçonaments: la cara sud-oest (anvers) presenta senyals de desbastament, mentre que a la cara nord-est (revers) hi ha signes de poliment artificial. Els caires i l’extrem superior tenen senyals d’haver estat repicats per a acabar de donar-li la forma buscada.

Estructura de l’àrea circumdant: el menhir està situat sobre la plataforma natural que potser va ser realçada artificialment. En alguns punts del perímetre extern d’aquesta plataforma es veuen diversos blocs grans que la delimiten.









Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
Per accedir al megàlit cal prendre la carretera GI-601, que va de la N-ll a Cantallops, i pocs metres després del quilòmetre 2, agafar la pista que hi ha a la dreta fins al mas dels Estanys, i continuar uns 175 m més al sud, on s'ha de deixar el cotxe i prendre un segon trencant a l'esquerra. El menhir és uns 170 m més avall, seguint el camí cap al sud-est, fins a un revolt, on cal endinsar-se uns 25 m a la dreta del camí dins del bosc de suros fins que es veu el menhir dels Estanys I. Per arribar al menhir dels Estanys II només cal seguir uns 160 metres més cap al sud, enmig d'una clariana del bosc, en un puig poc elevat al mig del paratge planer dels Estanys.

Es tracta d'un menhir de forma fal·liforme i de secció triangular, del neolític mitjà o el calcolític. És fet de granit, que deu procedir de l'entorn immediat.
Fou descobert l'any 1986 per Joan Budó, membre de l'ACEJ (Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca). No ha estat objecte mai de cap tipus d'excavació arqueològica.
Les seves dimensions són: 2 m d'alçada externa, 2,6 m d'alçada total, 0,6 m d'amplada i 0,3 m de gruix.
El menhir està situat sobre una plataforma natural que potser va ser realçada artificialment. En alguns punts del perímetre extern d'aquesta plataforma es veuen diversos blocs grans que la delimiten, que poden ser d'època prehistòrica o bé agençaments moderns dels pagesos.
En quant als afaiçonaments, la cara sud-oest presenta senyals de desbastament, mentre que a la cara nord-est hi ha signes de poliment artificial. Els caires i l'extrem superior tenen senyals d'haver estat repicats per a acabar de donar-li la forma buscada.
Per la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera, Tarrús (2002) el situa cronològicament entre el neolític mitjà i el calcolític, és a dir entre el IV i el III mil·lenni aC.
El seu estat de conservació és bo, atès que l'any 1987 fou objecte d'una restauració per part del Centre Excursionista de Figueres, l'Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca i el GESEART, en el decurs d'una festa popular. Aquesta va consistir a col·locar-lo de nou dins del seu forat d'implantació original, que encara conservava algunes restes dels fillols primitius de pedra. Se n'hi varen ficar de nous per tal d'assegurar-lo bé, es varen massissar després amb una capa de ciment i es va recobrir tot amb terra.

Altres enllaços amb informació:















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada