Seguidors

dimecres, 9 d’octubre de 2019

DOLMEN DELS ESTANYS III
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Pel seu tipus arquitectònic, aquest dolmen és indeterminat entre els sepulcres megalítics de l’Alt Empordà/Rosselló – cista megalítica o dolmen simple – només se’l pot situar, aproximadament, a finals del III o inici del II mil·leni cal a.C.

Sepulcre: sense determinar, potser es tracta d’una cista megalítica tardana o bé d’un dolmen simple.
Técnica constructiva: bastit en terreny pla.
Classe de roca: granit (tipus ull de serp).
El túmul és quadrangular, reomplert amb terra i algun bloc petit de granit. Posseeix peristàlit de lloses clavades, d’uns 3 cm de costat, que aprofita també com a límit les roques de l’aflorament local.





Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GI-601 que va de la N-ll a Cantallops, i agafar la pista que hi ha a la dreta, poc després del km 2. Cal continuar aquest camí fins al mas dels Estanys, situat uns 580 metres més endavant, i en aquest punt s'ha de trencar per la pista que surt a ponent del mas i, després de 80 metres, s'ha de deixar el cotxe i seguir a peu per un corriol que surt al nord del camí, on passats uns 80 metres se situa el jaciment. El megàlit es troba al cim d'un promontori poc elevat al mig de la plana, a l'est de la Costa Roja, i la vegetació circumdant és la pròpia d'una clariana humida, amb jonqueres i mates de bruc i d'estepa.

Es tracta d'un sepulcre de cambra simple, del III mil·lenni aC. És fet de granit i està força atrinxerat per l'esquerra i per la capçalera, a causa del pendent existent del sud-oest al nord-est. Fou localitzat l'any 1987 per Joan Budó i Ricart, veí de la Jonquera, i excavat l'any 2004 per Josep Tarrús. La intervenció no va permetre documentar cap tipus de material arqueològic ni de restes antropològiques associades al monument.
La cambra és rectangular, força baixa i formada per dues lloses laterals, una capçalera interna i la coberta. Presenta un enllosat de peces primes, de les quals en resten 15 elements a la banda dreta de la cambra. Les lloses de la cambra són rectangulars, de secció prismàtica, no estan arranades i presenten els caires i l'extrem superior repicats. La coberta és ovalada, de secció prismàtica i presenta els caires repicats.
El túmul és de forma més o menys circular, reomplert amb terra i algun bloc petit de granit. Posseeix un peristàlit de lloses clavades, d'uns 3 cm de costat, que aprofita també com a límit les roques de l'aflorament local.
Pel seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament al III mil·lenni aC.
L'estat de conservació del monument és bo, atès que l'any 2004, un cop finalitzada l'excavació arqueològica, va ser restaurat.

**************************************************************************
Just al costat del dolmen hi ha grans blocs de pedra i un mirador on es pot veure la plana on hi ha el Mas dels Estanys.




Enllaços amb informació:














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada