MENHIR DEL QUER AFUMAT I
CAPMANY - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica
de l’Albera, s’ha de donar, a aquest menhir, una cronologia àmplia – entre el
neolític mitjà i el calcolític – és a dir, entre el VI i el III mil·lenni cal
a.C.
Forma i classe de roca: és antropomorfa, tipus “frare”,
de secció romboidal, fet de granit.
Dimensions del menhir: alçada externa 2,40 m, amplada 1,30
m, gruix 0,75 m.
Tècnica d’implantació: s’hi observen falques de pedra a la
seva base, al costat de blocs de mides diverses.
Afaiçonaments: els caires estan repicats per acabar de
donar-li la forma buscada. Prop de l’extrem superior, amb signes de poliment,
presenta una escotadura artificial, formada per repicat, visible sobretot per
la cara nord-est, que li dóna un cert
aspecte antropomorf o de “frare”, si el mirem de perfil.
Enllaç amb informació:
que diu:
Per arribar al jaciment cal
prendre el camí de Capmany als Estanys des del municipi de Capmany. En arribar
al mas del Quer Afumat, a uns 1800 metres, cal continuar pel camí uns 630
metres. El jaciment es troba localitzat al marge esquerre, a uns 15 metres del
camí, en una zona plana de camps de conreu de cereal al nord del municipi de
Capmany.
Es tracta d'un menhir de granit de forma antropomorfa, tipus "frare", de secció romboïdal. S'observen falques de pedra a la seva base, al costat de blocs de mides diverses. Els caires estan repicats per acabar de donar-li la forma buscada. Prop de l'extrem superior, amb signes de poliment, presenta una escotadura artificial, formada per repicat, que li dóna un cert aspecte antropomorf o de "frare", si el mirem de perfil. Té una alçada màxima de 2,4 metres per 1,3 metres d'amplada i 0,75 metres de gruix. La primera notícia històrica d'aquest menhir, segons Miquel Golobardes (1970), podria ser de l'any 1316, quan s'esmenta un camp on hi havia una Petra Ficta, que limitava al sud amb les terres d'En Quera. Lluís Esteva és el primer que el publica, l'any 1978. Mai ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica ni s'observen restes de materials arqueològics en superfície, dins l'entorn immediat del menhir.
Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica occidental de l'Albera, Tarrús (2002) el situa cronològicament entre el neolític final i el calcolític.
Actualment es troba en un bon estat de conservació.
Es tracta d'un menhir de granit de forma antropomorfa, tipus "frare", de secció romboïdal. S'observen falques de pedra a la seva base, al costat de blocs de mides diverses. Els caires estan repicats per acabar de donar-li la forma buscada. Prop de l'extrem superior, amb signes de poliment, presenta una escotadura artificial, formada per repicat, que li dóna un cert aspecte antropomorf o de "frare", si el mirem de perfil. Té una alçada màxima de 2,4 metres per 1,3 metres d'amplada i 0,75 metres de gruix. La primera notícia històrica d'aquest menhir, segons Miquel Golobardes (1970), podria ser de l'any 1316, quan s'esmenta un camp on hi havia una Petra Ficta, que limitava al sud amb les terres d'En Quera. Lluís Esteva és el primer que el publica, l'any 1978. Mai ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica ni s'observen restes de materials arqueològics en superfície, dins l'entorn immediat del menhir.
Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica occidental de l'Albera, Tarrús (2002) el situa cronològicament entre el neolític final i el calcolític.
Actualment es troba en un bon estat de conservació.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada