Seguidors

dijous, 10 d’octubre de 2019

MENHIR DEL QUER AFUMAT I
CAPMANY - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l’Albera, s’ha de donar, a aquest menhir, una cronologia àmplia – entre el neolític mitjà i el calcolític – és a dir, entre el VI i el III mil·lenni cal a.C.
Forma i classe de roca: és antropomorfa, tipus “frare”, de secció romboidal, fet de granit.
Dimensions del menhir: alçada externa 2,40 m, amplada 1,30 m, gruix 0,75 m.
Tècnica d’implantació: s’hi observen falques de pedra a la seva base, al costat de blocs de mides diverses.
Afaiçonaments: els caires estan repicats per acabar de donar-li la forma buscada. Prop de l’extrem superior, amb signes de poliment, presenta una escotadura artificial, formada per repicat, visible sobretot per la cara nord-est,  que li dóna un cert aspecte antropomorf o de “frare”, si el mirem de perfil.







Enllaç amb informació:

que diu:

Per arribar al jaciment cal prendre el camí de Capmany als Estanys des del municipi de Capmany. En arribar al mas del Quer Afumat, a uns 1800 metres, cal continuar pel camí uns 630 metres. El jaciment es troba localitzat al marge esquerre, a uns 15 metres del camí, en una zona plana de camps de conreu de cereal al nord del municipi de Capmany.

Es tracta d'un menhir de granit de forma antropomorfa, tipus "frare", de secció romboïdal. S'observen falques de pedra a la seva base, al costat de blocs de mides diverses. Els caires estan repicats per acabar de donar-li la forma buscada. Prop de l'extrem superior, amb signes de poliment, presenta una escotadura artificial, for­mada per repicat, que li dóna un cert aspecte antropomorf o de "frare", si el mirem de perfil. Té una alçada màxima de 2,4 metres per 1,3 metres d'amplada i 0,75 metres de gruix. La primera notícia històrica d'aquest men­hir, segons Miquel Golobardes (1970), podria ser de l'any 1316, quan s'esmenta un camp on hi havia una Petra Ficta, que limitava al sud amb les terres d'En Quera. Lluís Esteva és el primer que el publica, l'any 1978. Mai ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica ni s'observen restes de materials arqueològics en superfície, dins l'entorn immediat del menhir.
Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica occidental de l'Albera, Tarrús (2002) el situa cronològicament entre el neolític final i el calcolític.

Actualment es troba en un bon estat de conservació.

Altres enllaços amb informació:













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada