DOLMEN DELS ESTANYS II
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Pel seu tipus arquitectònic, es pot deduir que aquest
dolmen pertany a la darrera fase dels sepulcres megalítics de l’Alt
Empordà/Rosselló, es a dir, de la segona meitat del III mil·leni calcolític
a.C.
Sepulcre tipus: de corredor amb cambra subcircular i
corredor curt intern (o corredor falç)
Tècnica constructiva: bastit en terreny pla, sobre una
prominència natural.
Classe de roca: granit
La cambra és subcircular allargada, amb 9 lloses (1
capçalera, 6 suports laterals i 2 muntants), i la coberta (M) amb una forma que
devia ser rectangular, amb els angles arrodonits, o bé ovalada amb una secció
còncava (interior) i convexa (exterior).
L’entrada de la cambra de parets amb tascó (lloses D i J)
i amb dos muntants (C i K), quadrangulars, poc implantats i verticals. No s’ha
conservat cap porta de separació amb el corredor-vestíbul.
La capçalera és única (G) arranada, de forma rectangular
i vertical. Està ben implantada a la roca i queda externa pels dos costats.
Els suports de cambra dels dos costats (D,E,F,H.I.J) són
sencer, de forma ametllada i de secció planoconvexa.
El tipus d’accés a la cambra és un corredor-vestíbul
intern, és a dir, inclòs dins la massa tumultària. És un tipus d’accés únic
fins ara a l’Alt Empordà. Està format per dos suports laterals (B i L) i una
porta (A).
Possiblement, aquest aquest espai anava cobert originalment
per una petita coberta.
El túmul te una forma circular, amb la cambra centrada.
La seva estructura interna és la més complexa de les que coneixem a l’Albera,
serra de Rodes i Cap de Creus. Singular per els seus dos anells de contenció,
separats per una massa compacte i aportada de sorres groguenques. Per sobre d’aquestes
estructures una cuirassa de blocs petits cobria tot el túmul i n’assegurava la fortalesa.
Enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Per accedir al jaciment cal
prendre la carretera GI-601, que va de la N-ll a Cantallops i, pocs metres
després del quilòmetre 2, agafar la pista a mà dreta fins al mas dels Estanys.
Passat aquest mas, uns 175 m més al sud, cal endinsar-se en un bosquet de suros
per una pista, on s'ha de deixar el cotxe, i seguir a peu per un segon trencant
a l'esquerra el qual, al cap de 150 m, duu fins al dolmen dels Estanys II, que
està senyalitzat. Es localitza dins d'un bosc d'alzines sureres, al cim d'un
puig poc elevat al mig de la plana, al nord de la serra Comunera.
Es tracta d'un sepulcre de corredor neolític, amb cambra subcircular i corredor curt intern (o corredor fals), bastit en un terreny pla. Fou descobert l'any 1986 per Miquel Cura i Josep Tarrús, i va ser excavat, l'any 1987, per Miquel Cura, Josep Tarrús i Roser Vilardell, que el publicaren uns anys més tard a la revista Cypsela IX, de Girona. La intervenció va permetre documentar un gran nombre de materials arqueològics corresponents al neolític final o mitjà.
La cambra és subcircular allargada, amb nou lloses (una capçalera, sis suports laterals i dos muntants) i la coberta, de la qual només es conserva un fragment davanter. L'entrada és de parets en tascó, amb dos muntants quadrangulars, poc implantats i verticals. Les dimensions internes de la cambra són: 2,5 m de longitud, 1,3 m d'amplada i 1,05 m d'alçada. La capçalera és única, arranada, de forma rectangular i vertical.
Els suports laterals de la cambra són sencers, de forma ametllada i secció planoconvexa.
La coberta devia de ser rectangular, amb els angles arrodonits, o bé ovalada, amb una secció còncava (interior) i convexa (exterior). Presenta un bec a l'extrem anterior, format per dos encaixos laterals, senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats.
En quant al tipus d'accés a la cambra, es tracta d'un corredor-vestíbul intern, format per dos suports laterals i una porta. Les lloses laterals tenen una forma triangular, amb la secció planoconvexa. La llosa-porta queda uns 35 cm aixecada respecte al terra original del corredor-vestíbul. Per darrere seu, sobre el túmul, hi havia una llosa-falca, ben clavada, que devia servir per assegurar aquesta porta externa, quan estancava el sepulcre.
El túmul té una forma circular, amb la cambra centrada, i està bastit sobre una petita prominència natural. La seva estructura interna consta de dos anells de contenció, separats per una massa compacta i aportada de sorres groguenques. L'anell intern serveix com a contrafort de la cambra i està format per grans blocs de granit, un damunt de l'altre sense cap disposició especial. Encercla la cambra però deixa lliure el corredor-vestíbul i el quadrant davanter (oest) del túmul. L'anell exterior de contenció està format per blocs de granit més petits, llevat dels del perímetre tumulari.
Pel tipus arquitectònic -cambra subcircular llarga amb corredor-vestíbul intern-, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la primera fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la primera meitat del IV mil·lenni cal aC.
El seu estat de conservació és bo, ja que fou objecte d'una restauració global per part del GESEART l'any 1996.
Es tracta d'un sepulcre de corredor neolític, amb cambra subcircular i corredor curt intern (o corredor fals), bastit en un terreny pla. Fou descobert l'any 1986 per Miquel Cura i Josep Tarrús, i va ser excavat, l'any 1987, per Miquel Cura, Josep Tarrús i Roser Vilardell, que el publicaren uns anys més tard a la revista Cypsela IX, de Girona. La intervenció va permetre documentar un gran nombre de materials arqueològics corresponents al neolític final o mitjà.
La cambra és subcircular allargada, amb nou lloses (una capçalera, sis suports laterals i dos muntants) i la coberta, de la qual només es conserva un fragment davanter. L'entrada és de parets en tascó, amb dos muntants quadrangulars, poc implantats i verticals. Les dimensions internes de la cambra són: 2,5 m de longitud, 1,3 m d'amplada i 1,05 m d'alçada. La capçalera és única, arranada, de forma rectangular i vertical.
Els suports laterals de la cambra són sencers, de forma ametllada i secció planoconvexa.
La coberta devia de ser rectangular, amb els angles arrodonits, o bé ovalada, amb una secció còncava (interior) i convexa (exterior). Presenta un bec a l'extrem anterior, format per dos encaixos laterals, senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats.
En quant al tipus d'accés a la cambra, es tracta d'un corredor-vestíbul intern, format per dos suports laterals i una porta. Les lloses laterals tenen una forma triangular, amb la secció planoconvexa. La llosa-porta queda uns 35 cm aixecada respecte al terra original del corredor-vestíbul. Per darrere seu, sobre el túmul, hi havia una llosa-falca, ben clavada, que devia servir per assegurar aquesta porta externa, quan estancava el sepulcre.
El túmul té una forma circular, amb la cambra centrada, i està bastit sobre una petita prominència natural. La seva estructura interna consta de dos anells de contenció, separats per una massa compacta i aportada de sorres groguenques. L'anell intern serveix com a contrafort de la cambra i està format per grans blocs de granit, un damunt de l'altre sense cap disposició especial. Encercla la cambra però deixa lliure el corredor-vestíbul i el quadrant davanter (oest) del túmul. L'anell exterior de contenció està format per blocs de granit més petits, llevat dels del perímetre tumulari.
Pel tipus arquitectònic -cambra subcircular llarga amb corredor-vestíbul intern-, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la primera fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la primera meitat del IV mil·lenni cal aC.
El seu estat de conservació és bo, ja que fou objecte d'una restauració global per part del GESEART l'any 1996.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada