Seguidors

dimecres, 9 d’octubre de 2019

DOLMEN DELS ESTANYS I
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










Pel seu tipus arquitectònic, es pot deduir que aquest dolmen pertany a la darrera fase dels sepulcres megalítics de l’Alt Empordà/Rosselló, es a dir, de la segona meitat del III mil·leni calcolític a.C.

Sepulcre tipus: dolmen simple, tipus vestíbul-pou amb cambra rectangular curta.
Tècnica constructiva: bastit en terreny pla, sobre una prominència natural.
Classe de roca: granit (tipus ull de serp).
La cambra és rectangular curta, amb tres suports conservats (C-E) i una llosa de tancament fixa a l’entrada de la cambra (B), totes senceres. La coberta (G), està partida per la meitat, era ovalada, de secció planoconvexa. No s’hi ha observat restes d’enllosat.
L’entrada de la cambra de parets paral·leles, amb una llosa frontal (B). Aquesta llosa és ametllada, vertical, ben implantada a la roca. Tè la cara interna desbastada, amb l’extrem superior i els escaires ben repicats. No es conserva cap llosa-porta a l’espai buit que hi ha entre la llosa frontal i el suport dret (E).
La capçalera és única (D) una mica inclinada endavant però ben implantada a la roca. La seva posició és extrema per l’esquerra i interna per la dreta.
Els suports de cambra laterals esquerre (C) i dret (E) són rectangulars i ben implantats a la roc. L’esquerra és gairebé vertical i el dret està una mica inclinat cap endins.
El tipus d’accés a la cambra és un vestíbul-pou rectangular. Està format per dues lloses una frontal (A) i l’altra (F) al lateral dret, més un mur de pedra seca lateral esquerra.
El túmul està en molt bon estat amb una alçada màxima conservada de 90 cm. És circular i posseeix dues plataformes ben definides. El seu reompliment és de terra i blocs de granit o de quars.

Enllaç amb informació:

que diu:

Per accedir al jaciment cal prendre la carretera GI-601, que va de la N-ll a Cantallops i, pocs metres després del quilòmetre 2, agafar la pista a mà dreta fins al mas dels Estanys. Passat aquest mas, uns 175 m més al sud, cal endinsar-se en un bosquet de suros per una pista, on s'ha de deixar el cotxe, i seguir a peu per un segon trencant a l'esquerra el qual, al cap de 100 m, duu fins al dolmen, que està senyalitzat. Es localitza a l'esquerra del camí, dins d'un bosc d'alzines sureres, al cim d'un puig poc elevat al mig de la plana, al nord de la serra Comunera.

Es tracta d'un dolmen simple del neolític, tipus vestíbul-pou, amb cambra rectangular curta. És fet de granit i bastit en terreny pla, sobre una prominència natural. Fou descobert per Valentí Cullell i Andreu, veí de la Jonquera, l'any 1979. Durant l'any 1982 va ser excavat per l'arqueòloga Roser Vilardell i Pascual, que no n'ha publicat encara els resultats.
La cambra és rectangular curta, amb tres suports conservats i una llosa de tancament fixa a l'entrada de la cambra. L'entrada és de parets paral·leles, amb una llosa frontal, que s'adossa per dintre al suport esquerre. No es conserva cap llosa-porta a l'espai buit que hi ha entre la llosa frontal i el suport dret. Les dimensions internes de la cambra són: 1,5 m de longitud, 1,3 m d'amplada i 1 m d'alçada.
La capçalera és única, una mica inclinada endavant però ben implantada a la roca. La seva posició és externa per l'esquerra i interna per la dreta. Té forma rectangular amb senyals de desbastament per la cara interna i presenta els caires i extrem superior repicats.
Els suports laterals de la cambra són rectangulars i ben implantats a la roca, i presenten la cara interna desbastada, amb els caires i l'extrem superiors repicats.
La coberta era ovalada, de secció planoconvexa, i en la seva posició original devia de quedar ajustada sobre els suports i desbordant per la capçalera.
En quant al tipus d'accés a la cambra, es tracta d'un vestíbul-pou rectangular, de 0,9 m de llarg per 1 m d'ample i amb una altura de 0,7 m. Està format per dues lloses, una frontal i l'altra al lateral dret, més un mur de pedra seca al lateral esquerre.
El túmul és circular i posseeix dues plataformes ben definides. La primera és interna, concèntrica a la cambra, de 4,5/5,5 m de diàmetre i delimitada per un anell de lloses clavades, de les quals n'hi ha quatre de visibles. La segona, que arriba fins a la línia externa del túmul, fa uns 11/12 m de diàmetre, amb un anell de contenció format per grans blocs ajaguts. El seu reompliment és de terra i blocs de granit o de quars.
Pel seu tipus arquitectònic -un dolmen simple amb cambra rectangular curta i accés per vestíbul/pou-, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la darrera fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà/Rosselló, és a dir, de la segona meitat del III mil·lenni cal aC.
El seu estat de conservació és bo, atès que va ser objecte, l'any 1996, d'una restauració global per part del GESEART.

Altres enllaços amb informació:

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada