DOLMEN DEL MAS BALETA III
SERRA DE L'ALBERA - LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Molt recomanable llegir l'extensa i detallada publicació del Josep Tarrús i Galter i l'Enric Carreras i Vigorós 'Els recintes megalítics del Mas Baleta III en el següent enllaç:
Enllaç amb informació:
que diu:
Característiques principals
-El
seu nom li varen donar l’Enric Carreras, en Miquel Dídac Piñero i en Josep
Tarrús, quan el van identificar al 1986, degut a la seva proximitat al grup
megalític del mas Baleta.
-Cal dir que està relacionat amb els dolmens Mas Baleta I
i Mas Baleta II.
-No
se sap del tot segur, però és diu que podria haver estat utilitzat com a
calendari solar, ja que en el solstici d'hivern, el sol, poc abans de la
seva posta, entrant pel passadís s'alinea amb els menhirs que projecten la seva
ombra allargada vers el sector de llevant del recinte. També es creu que s’hi
feien trobades per fer cerimònies religioses i funeràries.
Situació
Està
situat en una zona planera, a l’oest del puig Rosselló, a la part occidental
del vessant sud de l’Albera. El terme municipal és de la Jonquera.
Geologia
Les
roques del seu entorn geològic són de granit, amb manifestament propers al
dolmen. El sòl és argilós i profund. El fet d’estar situat al cim d’un
promontori poc elevat al mig de la plana, li dóna una posició força dominant.
Estat
de conservació
El
monument posseeix un anell extern de contenció fet de grans lloses clavades de
forma quadrangular dins del qual sembla que hi hagi alguna mena de cambra que
està recoberta per la vegetació i per blocs. A uns cinc metres del seu costat
nord, hi ha dues lloses clavades en angle recte, que potser formaven part
d’algun altre monument semblant a aquest, però que ara està destruït.
L’any
2005 es va començar la seva restauració, i gràcies a la trobada de peces de
ceràmica s’ha facilitat la seva datació (2500 a.C).
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Localitzat l'any 1986 per
Josep Tarrús, Enric Carreras, Miquel -Dídac Piñero, membres del Geseart, en
companyia de Júlia Chinchilla durant una prospecció de la zona.
El Mas Baleta III s'ha de
veure com un conjunt monumental complex dins del qual hi tenen cabuda dos
recintes megalítics superposats del calcolític recent i cinc tombes tumulàries
de l'edat del Ferro I. Aquests recintes rectangulars, el més gran amb menhir
central intern i un passadís d'accés, poden ser alguna mena de santuaris o
espais d'ús religiós dins del territori reservat a la necròpolis d'un possible
hàbitat de mitjan del III mil·lenni cal.aC, situat a la vora dels estanys
intermitents de la zona. Es coneixen diversos dòlmens i menhirs al seu entorn
proper.
El monument va ser excavat
i restaurat pel Geseart (Josep Tarrús i Enric Carreras) en els anys
2004-2205-2006 amb la col·laboració de nombrosos companys, com ara Pere Gay,
Sebastià Delclòs, Ramón Boix, David Vergés, Josep Agustí i Joan Carreras, a més
de diversos arqueòlegs o estudiants d'arqueologia, com ara, Àngel Bosch, Paula
Santamaria, Marian Berihuete, José Sanz i Andrea Ferrer. I també els treballs
de Josep Besa i el seu equip. I les facilitats de Jaume Sabiol propietari del
terreny.
En el solstici d'hivern,
el sol poc abans de la seva posta, entrant pel passadís s'alinea amb els
menhirs que al seu torn projecten la seva ombra allargada vers el sector de
llevant del recinte.
que diu:
Descripció:
Per accedir al jaciment cal
prendre la carretera GI-601 que va de la N-ll a Cantallops, i agafar la pista
que hi ha a la dreta, poc després del km 2. El jaciment es situa en una zona
planera, a l'oest del Puig Rosselló. La vegetació circumdant és la pròpia d'una
clariana humida, amb jonqueres i mates de bruc i d'estepa.
Es tracta d'un conjunt monumental, format per menhirs de mida mitjana o petita del neolític final - calcolític, cinc tombes circulars tumulars de l'edat del bronze final, a més d'un passadís d'accés. El conjunt fa uns 16 m de llarg per 12 m d'ample, i inclou dos recintes rectangulars superposats. Els menhirs estan clavats al subsol i majoritàriament són de granit.
Fou descobert l'any 1986 per membres del Geseart (Enric Carreras, Miquel Dídac Piñero i Josep Tarrús), en companyia de Júlia Chinchilla, i ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació entre els anys 2004 i 2006.
Les intervencions van permetre documentar, al recinte rectangular més petit, un forat de pal perfectament excavat a la roca, i a la part sud del conjunt monumental, diversos forats de pal interpretats com a possibles puntals de fusta d'alguna estructura complementària del primer recinte megalític.
Les cinc tombes tumulàries excavades són circulars amb un peristàlit de petites lloses clavades de granit o quars, amb un diàmetre que varia entre els 2 m i els 2'5 m. Dins d'una base d'urna d'una de les tombes hi varen aparèixer 3 puntes de sageta de bronze i un ganivet petit de ferro, al costat de petits ossos humans calcinats.
A la base dels menhirs es van exhumar diversos fragments de ceràmiques campaniformes d'estil Pirinenc del calcolític recent, i de ceràmiques llises amb mugrons o mamellons, que permeten situar cronològicament el conjunt entre el neolític final - calcolític i el bronze final.
Es tracta d'un conjunt monumental, format per menhirs de mida mitjana o petita del neolític final - calcolític, cinc tombes circulars tumulars de l'edat del bronze final, a més d'un passadís d'accés. El conjunt fa uns 16 m de llarg per 12 m d'ample, i inclou dos recintes rectangulars superposats. Els menhirs estan clavats al subsol i majoritàriament són de granit.
Fou descobert l'any 1986 per membres del Geseart (Enric Carreras, Miquel Dídac Piñero i Josep Tarrús), en companyia de Júlia Chinchilla, i ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació entre els anys 2004 i 2006.
Les intervencions van permetre documentar, al recinte rectangular més petit, un forat de pal perfectament excavat a la roca, i a la part sud del conjunt monumental, diversos forats de pal interpretats com a possibles puntals de fusta d'alguna estructura complementària del primer recinte megalític.
Les cinc tombes tumulàries excavades són circulars amb un peristàlit de petites lloses clavades de granit o quars, amb un diàmetre que varia entre els 2 m i els 2'5 m. Dins d'una base d'urna d'una de les tombes hi varen aparèixer 3 puntes de sageta de bronze i un ganivet petit de ferro, al costat de petits ossos humans calcinats.
A la base dels menhirs es van exhumar diversos fragments de ceràmiques campaniformes d'estil Pirinenc del calcolític recent, i de ceràmiques llises amb mugrons o mamellons, que permeten situar cronològicament el conjunt entre el neolític final - calcolític i el bronze final.
El seu estat de conservació és bo, atès que al finalitzar les
excavacions arqueològiques tot el conjunt monumental va ser restaurat
curosament.
Altres enllaços amb informació:
https://www.infojonquera.cat/noticia/37823/itinerari-megalitic-pels-estanys-de-la-jonquera
*******************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada