CASTELL D'ORÍS
ORÍS - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
El Castell d'Orís és de tots els pics de l'entorn el més
original i d'inconfusible forma. La panoràmica que es veu des del castell
justifica el petit esforç de l'ascensió.
A
desgrat de trobar-se tan trossejades i malmeses, les runes del castell d'Orís,
situades estratègicament a frec de cinglera del seu retallat penyal, permeten
encara de llegir velles estructures i són un ampli camp per a la imaginació.
En
les seves despulles hi ressalten almenys quatre èpoques ben diferenciades de
construcció. A l'angle de ponent-migdia s'hi veuen restes de parets i la planta
de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del s. XII; vers
llevant, emparat per un mur de gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig
soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben
conservat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció
que s'estenen del segle XV al XVII. Castell d'Orís
El
conjunt de les runes mostra una grandiositat que corprèn encara enmig de la
postració present; d'altra banda, el pla del castell és una mirada superba de
tota la comarca.
Primitivament
el castell estaria sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona que
el tenien encomanat a vicaris o veguers, entre els que es coneix Gomfred
d'Orís, el 995.
Des del
1014 es perfila la família d'Elderic d'Orís; el seu fill, Amat Elderic, serà un
magnat de la casa comtal de Barcelona i el primer senescal conegut de
Catalunya, des del 1051 fins a la seva mort. Pere Amat, fill d'Amat Elderic,
perdrà el castell d'Orís, que els comtes de Barcelona enfeudaran a Guillem
Ramon de Montcada, el primer senescal d'aquesta gran família.
A mig
segle XII surten algun temps els Queralt, senyors de Gurb, com a amos d'Orís,
però a finals del mateix segle el seu domini ja havia retornat als Montcada.
Els
Montcada seran senyors majors d'Orís fins al segle XVI almenys, però la guarda
i domini del castell anava a càrrec de la família cognomenada d'Orís, que vivia
al castell durant el segle XII i següents. Aquesta família, entroncada amb l'actual
marquès de Sentmenat, senyor del castell, és coneguda des del 1132 amb Bernat
d'Orís. Els seus primers membres es cognomenen d'Orís o de Manlleu,
indiferentment, durant els segles XII i part del XIII, per tenir també dominis
feudals i residència al terme de Manlleu. Sembla que descendien de Pere Amat,
que posseïa el terme de Manlleu. Castell d'Orís
La
història i vicissituds del castell, dels seus senyors i de la capella de Sant
Pere no es poden pas sintetitzar en poques ratlles. Intervingueren en tots els
afers i lluites feudals del país, en especial en les bandositats del x. XV;
totes les guerres, des de la remença finida el 1472 fins a la dels set anys del
segle passat, han tingut repercussions en la vella fortalesa orisenca i han
estat causa d'enderrocaments.
Enllaç de l'Església de Sant Pere del Castell d'Orís:
que diu:
Situació:
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al clos
del mateix castell. Sempre fou una capella castellera fins que deixà de tenir
culte.
Història:
El castell
d’Orís es documenta a partir del 914 quan Dat vengué a Raquel una casa amb
terres i vinyes situades al terme del castell d’Orís.
L’església no
consta com a existent fins el 1116, mentre que el 1198 figura com a
reedificada. La seva estreta vinculació al castell i als seus senyors féu que
amb la desaparició del castell s’iniciés la seva decadència, si bé el 1686,
quan la visità el bisbe Antoni Pasqual, encara es mantenia dempeus.
Església:
Avui de l’antic edifici de l’església resten unes poques
pedres. Si hom duia a terme una petita campanya arqueològica, amb facilitat
podria deixar al descobert el traçat de la seva planta, que coneixem amb detall
per croquis del segle XVII aixecat per uns espies francesos i després per la
planta feta al començament del segle XX per l’arquitecte Josep M. Pericas.
La capella de Sant Pere es trobava al costat de llevant
del recinte fortificat, gairebé adossada al mur. Era un simple edifici amb una
nau rectangular, rematada al cantó de llevant amb un absis semicircular.
L’edifici no tenia reforços ni arcs torals. La simplicitat dels murs no era
alterada. Al mur de tramuntana hi havia oberta la porta d’entrada. Aquesta
situació singular era deguda a les necessitats d’espai que presentava
l’emplaçament de l’edifici, en treballs accessible pel costat de migjorn.
Mare de Déu:
Procedent probablement de l’església de Sant Pere del
Castell d’Orís, el Museu Episcopal de Vic conserva una imatge de la Mare de
Déu, que ingressà al museu l’any 1923, on és catalogada amb el número 7 488. La
imatge presenta la Mare de Déu sedent, en posició frontal.
La Mare sosté el Nen al seu bell mig. Porta una túnica
d’escot rodó, una sobre túnica curta fins a mitja cama a tall de dalmàtica i un
mantell. Aquest últim li cenyeix el rostre. Les mans, desaparegudes, les tenia
en posició horitzontal. Estava asseguda en un setial. L’Infant vesteix una túnica
fins als peus. Amb la mà esquerra aguanta un llibre, tancat, sobre el genoll.
Ni la Mare ni el Fill no porten corona. La imatge fa 55 cm d’alt.
El conjunt de la peça ha sofert alguna restauració pel
que hem pogut apreciar comparant-la amb una fotografia conservada a l’Institut
Ametller, la qual va ser feta entre el 1930 i el 1938 (clixé núm. 1 566). Al
dors de la imatge s’observa un buit, que devia ésser ocupat pel tron que s’ha
perdut. També han desaparegut les mans de la Mare i el braç dret del Nen amb el
qual devia beneir. Observem restes de la primitiva policromia a la túnica del
Nen. A la túnica de la Mare, sota el braç, també hi ha restes de policromia. Hi
reconeixem els colors vermell i verd. Al dors, a l’angle en què la imatge
s’unia amb el tron, queden els claus d’encaix i restes d’arpillera encolada
sobre la fusta, tècnica molt usada a les acaballes del segle XII.
Aquesta imatge correspon al model iconogràfic de la Verge
Majestat, derivat del model bizantí. L’absoluta frontalitat, el tipus de mantell
que penja de les espatlles de la Mare, obert per davant i cenyit a la cintura,
i el vel adaptat a la forma del cap, la connecten amb una sèrie de talles d’una
tipologia molt bizantina. Aquestes són la imatge de la Mare de Déu de la
col·lecció Viader, la Mare de Déu de la Fossa d’Ullà, la Mare de Déu d’All i la
de Santa Bàrbara. També estan connectades amb la d’Orís pel marxapeu voluminós
on reposen els peus punxeguts i per la vestimenta profusament ornada de plecs i
policromada. Amb les imatges garrotxines de Sadernes i de Balbs té en comú la
sobre túnica curta fins a mitja cama, la posició centrada de l’Infant i la
posició del llibre dels Evangelis que el Nen aguanta entre la mà esquerra i el
genoll. El tipus de vestimenta de vel-túnica, casulla i l’obertura en forma de
V invertida, també el trobem en les imatges d’Ix, Ger, i Saneja. Cap d’aquestes
mare de déus no porta corona i l’Infant tampoc, de la mateixa manera que no la
porta la d’Orís.
Les mides de la imatge d’Orís no són gaire grans, però sí
que donen unes formes força estilitzades. Aquesta estilització la trobem en el
model bizantí. Tota la imatge manté la rigidesa i el hieratisme propis dels
models iconogràfics bizantins. No obstant hom pot descobrir en el rostre de la
Mare uns trets més dolços que en el del Fill. En general la figura de Maria és
tallada amb molta cura i el tractament dels plecs, encara que aquests mantenen
una simetria absoluta, és molt ben treballat. No podem pas dir el mateix de la
figura del Nen, en bona part fruit d’una restauració ben poc afortunada.
Per la connexió amb les mare de déus que hem esmentat
anteriorment, creiem que es tracta d’un exemplar del darrer terç del segle
XII.
Imatge de la Mare de Déu procedent probablement de la capella de Sant Pere
i guardada actualment al Museu Episcopal de Vic. Ingressà al museu l’any 1923,
és catalogada amb el núm. 7488 i pertany al darrer terç del segle XII.
Des de dalt del castell es pot veure l'Església de Sant Genís d'Orís
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
X // XVII
Descripció:
Les primeres notícies del
castell d'Orís daten del 914. La seva planta s'adapta al turó damunt del qual
està situat, a l'est del terme. Es conserven en alçada variable restes dels
seus murs de tancament perimetrals i interiors especialment de les
construccions dels segles XIV i XV, que aprofiten part dels murs anteriors.
Diversos autors (Len i Perarnau, 2004) i (Prat, 2004) coincideixen en situar una de les torres de telegrafia òptica de la línia Manresa-Vic-Girona al Castell d'Orís. El mecanisme de transmissió probablement es va instal·lar al baluard de l'extrem oest de l'antiga capella de Sant Pere. La presència de restes de parament de maó arrebossat en aquest indret fonamenten aquesta afirmació.
Diversos autors (Len i Perarnau, 2004) i (Prat, 2004) coincideixen en situar una de les torres de telegrafia òptica de la línia Manresa-Vic-Girona al Castell d'Orís. El mecanisme de transmissió probablement es va instal·lar al baluard de l'extrem oest de l'antiga capella de Sant Pere. La presència de restes de parament de maó arrebossat en aquest indret fonamenten aquesta afirmació.
Notícies
històriques:
El Castell d'Orís va ser
volat durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840). A mitjans del segle XIX
(gener de 1849) s'aprofitaren les restes de les construccions existents per
instal·lar un mecanisme de transmissió de telegrafia òptica de la línia militar
Manresa-Vic-Girona. La torre anterior era la del Santuari dels Munts
(desapareguda) situada a 6,1 km, l'anterior conservada era la Torre dels
Soldats d'Avinyó. La torre posterior de la línia era per alguns autors la Torre
del Santuari de la Gleva (Len i Perarnau, 2004) i per d'altres la Torre de Sant
Hipòlit de Voltregà.
Al sud-oest del recinte hi ha les restes de la capella de Sant Pere, del segle XII, que va ser localitzada durant una intervenció arqueològica l'any 2002. Al 2006 es realitzà una nova intervenció arqueològica a la mateixa zona.
Al sud-oest del recinte hi ha les restes de la capella de Sant Pere, del segle XII, que va ser localitzada durant una intervenció arqueològica l'any 2002. Al 2006 es realitzà una nova intervenció arqueològica a la mateixa zona.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada