TORRE DE NORFEU
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Cap Norfeu
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVI
Autor: Jerónimo
Marchi (projecte d’obra)
Descripció:
Situada dins la petita
península que forma el cap de Norfeu, al cim del turó més alt de tots els que
conformen l'orografia de la zona, amb un gran domini sobre el mar.
Es tracta de les restes d'una torre de guaita situada en aquests contorns. De planta circular, amb el perfil lleugerament atalussat i un gran diàmetre, la torre es troba bastida amb pedra de diverses mides i alguns carreus, sense treballar, disposats formant filades irregulars i lligats amb morter de calç. Actualment es conserva una alçada aproximada d'uns sis metres i manté la volta semiesfèrica que cobria la planta baixa. Els murs interiors encara mantenen restes de la capa de calç hidràulica que els revestia i el fons estava bastit amb un paviment de rajols força ben conservat, ja que la planta estava destinada a ser una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Al centre de la volta, encara es conserva el registre per on s'extreia l'aigua i es pujava al primer pis.
A l'actualitat, l'accés a l'interior de la torre es fa a través d'un esvoranc una mica enlairat, que dóna accés a l'espai de la cisterna. Pels voltants de la construcció s'escampen grans fragments de parament construït i pedruscall dispers, procedent de l'enderroc de la part superior.
Es tracta de les restes d'una torre de guaita situada en aquests contorns. De planta circular, amb el perfil lleugerament atalussat i un gran diàmetre, la torre es troba bastida amb pedra de diverses mides i alguns carreus, sense treballar, disposats formant filades irregulars i lligats amb morter de calç. Actualment es conserva una alçada aproximada d'uns sis metres i manté la volta semiesfèrica que cobria la planta baixa. Els murs interiors encara mantenen restes de la capa de calç hidràulica que els revestia i el fons estava bastit amb un paviment de rajols força ben conservat, ja que la planta estava destinada a ser una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Al centre de la volta, encara es conserva el registre per on s'extreia l'aigua i es pujava al primer pis.
A l'actualitat, l'accés a l'interior de la torre es fa a través d'un esvoranc una mica enlairat, que dóna accés a l'espai de la cisterna. Pels voltants de la construcció s'escampen grans fragments de parament construït i pedruscall dispers, procedent de l'enderroc de la part superior.
Notícies
històriques:
Al segle XVI hi hagué un
acord, davant del sovintejat atac de corsaris i pirates, entre les Universitats
de Roses i de Cadaqués per construir, respectivament, les torres de Norfeu i de
Cap de Creus.
Segons Arnald Plujà va ser bastida per la universitat de Roses l'any 1598 com a torre de guaita i defensa. Si bé J. Pla afirma que aquest fet es produí després de la batalla de Lepant, sembla cert que la torre del Cap de Creus es reconstruí (ja n'existia una abans) a partir del 1568. (G.Rahola i J.Rahola, "La Marina mercant de Cadaqués", pàg. 552). En canvi, De Pella i Forgas atribueix la construcció de la torre a l'any 1599: " ... Felipe III, en 1599, mandó construir una gran torre (69 canas de circuito) en el cabo Nofeu, lacual destruyó un rayo ene l siglo siguiente". La informació l'extreu d'un manuscrit d'Antoni Perich del 1808 ("Relació de las antigüetats y modernitats de la vila de Rosas", pàg. 717).
Originalment tenia els murs de la base de tres metres de gruix i vuit metres d'alçada coronat per merlets i matacans. La torre tenia dos pisos d'alçada i un parapet superior. La planta baixa s'emprava per cisterna i la superior com a habitatge de la guarnició. Sembla ser que per accedir al pis superior hi havia una passarel·la de fusta exterior. Aquest espai estava dividit en quatre estances amb forma de quart de cercle, amb una espitllera per arma de foc individual a cada una. A l'esquerra de la porta hi havia una escala d'obra interior per pujar al parapet, el qual s'assentava sobre una imposta amb forma de mitja canya que donava la volta a la torre.
Sembla ser que la gran torre de Norfeu quedà destruïda per un llamps al segle XVII (J.Pla). Podem aportar aquí part del text d'un document inèdit de l'arxiu parroquial de Cadaqués, dels anys 1672-1673, sobre plets de drets de pesca i límits entre Cadaqués i Roses; en un apartat encapçalat "La cala Pelosa es terme de Rosas" hi llegim: " (...) se justifica que dita cala Pelosa, y cala dels Ioncols son del terme de Roses ... resulta que en lo Capdenofeu entre la cala dels Ioncols y la Pelosa está constrhuida una Torra per a guarda de ditas calas ... fou constrhuida y fabricada dita torra ... doná y entregá aquella a sa Magestat (que Deu guarde) perque sa Magestat posès en dita torra guarnició, à effecte de assegurar, y guardar ditas calas de Ioncols y Pelosa de enemichs, cossaris, y infels, com en effecte sa Magestat tingué guarnicio en dita torra del Capdenofeu mentre estigue en peu ..." És a dir que en aquesta data la torre ja era derruïda.
Segons Arnald Plujà va ser bastida per la universitat de Roses l'any 1598 com a torre de guaita i defensa. Si bé J. Pla afirma que aquest fet es produí després de la batalla de Lepant, sembla cert que la torre del Cap de Creus es reconstruí (ja n'existia una abans) a partir del 1568. (G.Rahola i J.Rahola, "La Marina mercant de Cadaqués", pàg. 552). En canvi, De Pella i Forgas atribueix la construcció de la torre a l'any 1599: " ... Felipe III, en 1599, mandó construir una gran torre (69 canas de circuito) en el cabo Nofeu, lacual destruyó un rayo ene l siglo siguiente". La informació l'extreu d'un manuscrit d'Antoni Perich del 1808 ("Relació de las antigüetats y modernitats de la vila de Rosas", pàg. 717).
Originalment tenia els murs de la base de tres metres de gruix i vuit metres d'alçada coronat per merlets i matacans. La torre tenia dos pisos d'alçada i un parapet superior. La planta baixa s'emprava per cisterna i la superior com a habitatge de la guarnició. Sembla ser que per accedir al pis superior hi havia una passarel·la de fusta exterior. Aquest espai estava dividit en quatre estances amb forma de quart de cercle, amb una espitllera per arma de foc individual a cada una. A l'esquerra de la porta hi havia una escala d'obra interior per pujar al parapet, el qual s'assentava sobre una imposta amb forma de mitja canya que donava la volta a la torre.
Sembla ser que la gran torre de Norfeu quedà destruïda per un llamps al segle XVII (J.Pla). Podem aportar aquí part del text d'un document inèdit de l'arxiu parroquial de Cadaqués, dels anys 1672-1673, sobre plets de drets de pesca i límits entre Cadaqués i Roses; en un apartat encapçalat "La cala Pelosa es terme de Rosas" hi llegim: " (...) se justifica que dita cala Pelosa, y cala dels Ioncols son del terme de Roses ... resulta que en lo Capdenofeu entre la cala dels Ioncols y la Pelosa está constrhuida una Torra per a guarda de ditas calas ... fou constrhuida y fabricada dita torra ... doná y entregá aquella a sa Magestat (que Deu guarde) perque sa Magestat posès en dita torra guarnició, à effecte de assegurar, y guardar ditas calas de Ioncols y Pelosa de enemichs, cossaris, y infels, com en effecte sa Magestat tingué guarnicio en dita torra del Capdenofeu mentre estigue en peu ..." És a dir que en aquesta data la torre ja era derruïda.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La Torre de Norfeu és un lloc de defensa o
vigia construït a la part central de la península de la que pren el nom.
L’estructura original de la torre mesurava 7 metres i mig d’altura i era de
planta circular, amb dos pisos i parapet. A la planta baixa hi havia una
cisterna, l’únic element de la torre que es conserva actualment.
L’interior de la torre estava dividit en quatre estances
de dimensions reduïdes amb una espitllera per arma de foc cadascuna. En aquest
espai s’hi accedia des de fora mitjançant una passarel•la de fusta. Una escala
interior d’obra permetia pujar des d’aquest àmbit al parapet superior. Aquesta
part dominant de la torre tenia merlets i estava protegida per un matacà a cada
costat, excepte al costat oest. Al costat de llevant d’aquest nivell hi havia
una volta que funcionava com a recés de la Tramuntana.
La cisterna d’aigua és l’únic element que queda dempeus.
El dipòsit està cobert per una volta semiesfèrica i les parets de l’interior
estaven arrebossades per una capa de morter hidràulic que impedia filtracions,
ara en molt mal estat. El fons de la cisterna hi ha un paviment de rajols que
es conserva força bé. L’aigua s’extreia per un forat obert al centre de la
volta i es recollia de la pluja a través d’un sistema de canonades fetes amb
teula i lligades en morter. Les conduccions es mantenen parcialment.
El perfil actual de les restes de la torre és atalussat i
es veu que va ser construïda amb grans carreus sense treballar, de pedra local,
lligats amb morter. A la torre ara s’hi accedeix per un gran forat que hi ha a
la paret.
Altre enllaç amb informació:
**********************************************************************
És molt recomanable fer la caminada des de la platja de
cala Montjoi passant per la cala Calitjàs, cala Pelosa, en aquesta cala temps enrere hi va haver un camp de presoners, i un cop arribat al cim
de Cap Norfeu poder admirar la badia de Montjoi i la de Jóncols.
Si voleu mirar les fotos del recorregut aquest es l'enllaç de l'àlbum Cap Norfeu-Cala Montjoi-Cala Jóncols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada