MENHIR DE LA CASA CREMADA III
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
El menhir de la Casa Cremada III és una pedra dreta de
granit que mesura 1,70 metres d’alçada per 1,20 d’amplada a la base i 66
centímetres a la part superior. Té una orientació molt propera al N/S exacte (10º - 190º) i una
secció rectangular. Els costats es veuen repicats i el costat sud està
escapçat. El seu origen prehistòric no
ha estat confirmat per cap científic.
Fou trobat dempeus per l’estudiós rosinc, en Miquel Palós
Padrós, el mes d’abril de l’any 2002, tot buscant espàrrecs. Està situat a 115
metres de l’itinerari megalític que va dels Grecs al mas Marès i passa arran
del dolmen de la Creu d’en Cobertella i de 3 dòlmens i 2 menhirs més.
És a 166 m d’altitud i és de granit (ull de serp).
Presenta els cantells treballats, si bé el costat de migdia està esmussat. Té
forma d’estela i té secció rectangular (el·elipsoide).
Ben mirat, aquesta pedra es pot catalogar com un menhir,
ja que hi ha almenys quatre raons que permeten acceptar-ho així:
-Als entorns d’aquesta pedra s’hi troben d’altres
monuments megalítics: (2 coves-dolmen, 4 dòlmens i 6 menhirs més).
-Les mides coincideixen sensiblement amb el menhir de la
Vinya Vella (1,46 x 0,87 x 0,34 m) a Darnius-Sant Llorenç de la Muga.
-Sempre ha estat en posició vertical, com ja s’ha dit.
-És molt probable que sigui un dels 4 menhirs que ja l’any
1912 en Manuel Cazurro esmentà, al
costat de la Torre del Sastre, a la seva obra Los monumentos megalíticos de la provincia de Gerona.
Enllaç amb informació:
que diu:
(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i
calcolític)
El menhir de la Casa Cremada III és una pedra dreta de
granit que mesura 1,70 metres d'alçada per 1,20 d'amplada a la base i 66
centímetres a la part superior. Té una orientació molt propera al N/S exacte
(10º-190º) i una secció rectangular. Els costats es veuen repicats i el costat
sud està escapçat. El seu origen prehistòric no ha estat confirmat per cap
científic.
Va ser descobert pel rosinc Miquel Palós Padrós l'any
2002 i es creu que sempre ha estat dempeus. Durant la prehistòria els menhirs
segurament complien funcions de senyalització o bé de tipus religiós i és
freqüent trobar-los en àrees dolmèniques com en la que ens trobem. Aquests
megàlits tenen una cronologia àmplia que va del quart al tercer mil·lenni aC.
Aquesta pedra dreta podria ben ser un menhir o una fita.
Tanmateix el fet que es trobi en una zona dolmènica fa que hi hagi força
probabilitats que es tracti d'un megàlit i que fos un dels quatre menhirs que
l'estudiós Manuel Cazurro observà l'any 1912 en les immediacions del dolmen de
la Creu d'en Cobertella.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Pedra de peu de granit descoberta en 2002. El seu origen
prehistòric no ha estat confirmat per cap científic, ja que es podria tractar
simplement d'un èxit posterior. Així mateix, el fet que es trobi en una zona
propícia als dòlmens fa que hi hagi moltes probabilitats que es tracti d'un
megàlit i que fos un dels quatre menhirs que l'estudiós Manuel Cazurro va observar
en 1912 en els voltants del dolmen de la Creu d'en Cobertella. Durant la
prehistòria, els menhirs segurament complien funcions de senyalització o de
tipus religiós i és freqüent trobar-los en àrees dolménicas com en la que ens
trobem. Aquests megàlits tenen una cronologia àmplia que va de la cambra a el
tercer mil·lenni aC.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada