Seguidors

dijous, 27 de febrer del 2020

RUÏNES D'UNA EDIFICACIÓ POSSIBLE ESGLESIOLA
PARATGE DE LA CASA CREMADA
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Enllaç amb informació:

que diu:

L’edifici de la Casa Cremada es troba en un replà de llevant d’aquest paratge, molt a la vora del camí dels francesos. Té dues etapes constructives, segurament la més antiga, datada entre els segles X-XI, respondria a una petita església rural d’època medieval seguint, d’alguna forma, els cultes presents en el paratge de la casa cremada des d’època prehistòrica.
Actualment l’edifici està en runa però conserva la planta rectangular de l’edifici més antic, que tot i que cobert de vegetació, s’hi poden resseguir totes les parets. Aquestes tenen una llargada d’uns 12 metres en l’eix est-oest per 3’80 metres els dels costats. Els murs conserven una altura màxima de metre i mig on es pot veure la disposició de les filades i la tècnica constructiva emprada: pedres disposades inclinades en un sol sentit, l’opus spicatum. Les pedres del mur són esquist i quarsita poc treballats i estan lligades amb fang encara que les cantonades contrasten les llargues lloses col•locades del llarg i del través amb les que han estat construïdes.
La porta d’accés es troba en el mur sud, a la meitat de llevant, i no es conserva cap resta que doni cap indici de com va ser la coberta en aquest edifici tot i que per la gruixudesa dels murs tot fa pensar que probablement estaria cobert per una volta.
No es pot determinar el nombre d’estances de l’interior ja que està cobert d’enderroc.
L’edifici afegit es troba al costat de migdia i és el que es veu millor actualment. No té restes d’espiga i les lloses emprades per la construcció són de granit i estan lligades amb fang, ben disposades de forma planera tot i que no tenen cap ordre de filada. En aquesta etapa constructiva es pot veure com es va afegir una estança de planta trapezoïdal, on s’hi veuen alguns encaixos relacionats amb la construcció, encara que actualment es l’habitació es troba molt destruïda.


Altre enllaç amb informació:

que diu:

Les ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc. A migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la Quarentena o de la Cuana.
El camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de l’Home. D’allí cal seguir un corriol que passa prop dels dòlmens del Cap de l’Home i el Llit de la Generala. A partir d’aquest darrer megàlit una lleu carena d’un contrafort del puig d’en Romuald mena a la construcció.

Edifici
Al conjunt d’aquesta edificació molt ruïnosa es distingeixen dos sectors diferenciats per la factura de la construcció.
En primer lloc, destaca molt un cos de planta rectangular, estret i allargat, amb l’eix oest-est, que fa 12 × 3,80 m (mides exteriors). Tenia una única porta a migdia, d’1,17 m de llum, de la qual es conserven els muntants. Els murs tenen un gruix uniforme de 0,75 m. S’han conservat en alçades una mica irregulars, en un màxim de només 1,5 m al costat de ponent. L’i erior és molt cobert d’enderrocs.
L’aparell, de pedres sense treballar lligades només amb fang, és fet amb blocs grossos de granit i algun de quarsita. Es caracteritza per les llargues filades d’opus spicatum, relativament ben marcat la irregularitat de formes i volums del material utilitzat. Aquest aparell lliga amb angles fets amb lloses llargues, que hom procurà de col·locar al llarg i de través.
Al costat de migdia d’aquesta aula rectangular foren afegits uns altres cossos de construcció. El sector menys enrunat és el del sudoest, on hi ha una gran estanca trapezial. Els altres vestigis, vers llevant, són menys visibles.
Aquesta part de la construcció és també de rebles i fang. Els murs tenen uns 60 cm de gruix i s’hi mantenen en una alçada m ima d’1,5 m, però l’aparell és molt distint de l’esmentat abans. És fet amb lloses posades planes, molt ben ajustades, disposades sense ordre, però sense cap indici d’espiga.
L’estat de les restes fa que no puguem aventurar una datació aproximada gaire fiable. Tanmateix, els aspectes tecnològics de la construcció de l’aula rectangular ens situen clarament en l’època alt-medieval, en un moment del segle X, com a molt tard. L’altra part edificada s’hi devia afegir també en època alt-medieval, probablement.
Una simple neteja de les ruïnes, de vegetació i enderrocs, posaria al descobert elements d’interès encara existents i avui colgats.
L’aula rectangular, per les dimensions i la planta, llarga i molt estreta, amb entrada al sud, i per la seva orientació admet la h òtesi, potser arriscada, de considerar-la una esglesiola alt-medieval. La relativa llunyania de Montjoi, antiga vall de Magrigul, sembla no recomanar cap intent de relacionar aquestes ruïnes amb el cenobi d’origen visigòtic de Magrigul. Tanmateix, encara que això sigui molt improbable, cal no oblidar que hi ha indicis per suposar que el topònim Magrigul fou aplicat a un extens sector d’aquest extrem sud-est de la serra de Rodes, i no és del tot impossible que inclogués l’actual indret de la Casa Cremada.
Bibliografia
Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 218-221.



Altre enllaç amb informació:

que diu:

(s. VII-XI dC - Preromànic I/ Alt medieval)
Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església pre-romànica. De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada. Al costat sud s'hi observen adossades restes d'una altra construcció posterior.
Tant l'orientació de l'edifici principal com la tècnica constructiva indiquen una cronologia antiga. La hipòtesi que defensa l'atribució d'un ús com a temple es fonamenta en la seva orientació i en el fet que es tracta d'una construcció d'una sola nau allargada i estreta, amb un accés pel costat sud, trets característics dels edificis de culte rural antics.
Els murs que s'observen adossats al costat sud d'aquest primer edifici s'hi van afegir posteriorment. La tècnica constructiva utilitzada és més irregular i austera que en l'altre edifici, les pedres són més petites i només els blocs de les cantonades presenten algun tipus de retoc. L'edifici, a falta d'una intervenció arqueològica que ho confirmi, s'interpreta com part d'una antiga cel·la monàstica, amb una església i les dependències al costat.

Altres enllaços amb informació:



****************************************************************

A uns cent metres de l’esglesiola hi ha les restes d’una cabana de pedra seca i el camí dels francesos.













Aquest mas no he pogut identificar-lo






































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada