FAR DE ROSES
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Inscrit any 1864
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: mitjan
segle XIX
Autor: J.M.Faquinetto
- enginyer
Descripció:
Situat a l'est del nucli
urbà de la població, al cim de l'eminència de la Punta de la Poncella, que
tanca per llevant la badia de Roses, sota el castell de la Trinitat.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per tres crugies diferents, amb la coberta plana usada com a terrassa i distribuït en un sol nivell. Al centre de la terrassa s'enlaira la torre de senyals, de planta circular. La façana principal, orientada al sud, presenta la mateixa distribució tripartida que marquen les crugies. Cada una està diferenciada per un eix decoratiu vertical format per una línia de carreus encoixinats. L'espai de la crugia central presenta tres obertures d'arc de mig punt, la porta entre dues finestres, mentre que a les laterals hi ha grans panys de paret amb uns finestrals rectangulars, de la mateixa manera que a la resta de murs de l'edifici. El coronament de l'edifici es fa a través d'una motllura que crea la cornisa, damunt la qual hi ha instal·lada la barana correguda de la terrassa, de forja i de senzill disseny. El mecanisme de l'aparell ha estat renovat successivament per anar-lo adaptant als progressos tècnics.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per tres crugies diferents, amb la coberta plana usada com a terrassa i distribuït en un sol nivell. Al centre de la terrassa s'enlaira la torre de senyals, de planta circular. La façana principal, orientada al sud, presenta la mateixa distribució tripartida que marquen les crugies. Cada una està diferenciada per un eix decoratiu vertical format per una línia de carreus encoixinats. L'espai de la crugia central presenta tres obertures d'arc de mig punt, la porta entre dues finestres, mentre que a les laterals hi ha grans panys de paret amb uns finestrals rectangulars, de la mateixa manera que a la resta de murs de l'edifici. El coronament de l'edifici es fa a través d'una motllura que crea la cornisa, damunt la qual hi ha instal·lada la barana correguda de la terrassa, de forja i de senzill disseny. El mecanisme de l'aparell ha estat renovat successivament per anar-lo adaptant als progressos tècnics.
Notícies
històriques:
Hi ha constància que en
època medieval ja existia un far al lloc on després s'hi construí el castell de
la Trinitat. En un document de l'any 1362 s'esmentà un "podio de
ferro" o "puig des far". Posteriormet, en un gravat del segle
XVI es representa una torre o far al mateix lloc on després es bastí el castell
de la Trinitat.
L'actual far fou projectat, com la majoria dels del litoral de l'estat, durant el regnat d'Isabel II dins del pla general d'enllumenament de costes i ports del 1847. Funcionà per primer cop el dia 1 de setembre del 1864.
L'any 1921 es va instal·lar l'electricitat (fins aquell moment funcionava amb oli) i es va dotar d'òptica fixa i bombeta de 500 watts de potència, amb un sistema de rellotgeria per al llum, un transformador i un grup electrogen. L'antiga làmpada va quedar de reserva. Posteriorment, l'any 1962, es va reduir la potència a 250 watts i es va instal·lar un canviador automàtic de la casa AGA i un nou grup electrogen.
El far és situat a 24metres snm. Actualment la seva senyal lluminosa té un abast d'unes 35 km (19 milles nàutiques), amb una seqüència de quatre ocultacions en un període de 12 segons.
L'actual far fou projectat, com la majoria dels del litoral de l'estat, durant el regnat d'Isabel II dins del pla general d'enllumenament de costes i ports del 1847. Funcionà per primer cop el dia 1 de setembre del 1864.
L'any 1921 es va instal·lar l'electricitat (fins aquell moment funcionava amb oli) i es va dotar d'òptica fixa i bombeta de 500 watts de potència, amb un sistema de rellotgeria per al llum, un transformador i un grup electrogen. L'antiga làmpada va quedar de reserva. Posteriorment, l'any 1962, es va reduir la potència a 250 watts i es va instal·lar un canviador automàtic de la casa AGA i un nou grup electrogen.
El far és situat a 24metres snm. Actualment la seva senyal lluminosa té un abast d'unes 35 km (19 milles nàutiques), amb una seqüència de quatre ocultacions en un període de 12 segons.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
El far de Roses és a la
punta de la Poncella, un paratge dominat pel puig Rom i l'antic Castell de
la Trinitat. Ocupa el terreny del que va havia estat un antic destacament
militar de costa ara situat a 200 metres per sota el castell, la bateria
de Sant Antoni. Està a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de
distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30
metres.
El far de Roses es va inaugurar
l'1 de setembre de 1864. La seva construcció es va aprovar per una Reial Ordre
del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un
faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les raons que aquest projecte
addueix per l'emplaçament on es va construir el far són:
Del minucioso
reconocimiento practicado en la localidad, resulta que el mejor sitio para el
establecimiento del faro que nos ocupa se halla en el cabo o punta en que está
situada la batería del fuerte de la Trinidad (...). Todas las embarcaciones con
rumbo a Rosas no deben tener más cuidado que el de dirigirse a la luz para
encontrarse al instante en la bahía. (...) Por el lado opuesto, o sea por el
Sur, el extremo del golfo lo indican las islas Medas en las que debe colocarse
un aparato de 6º orden, resultando un alumbrado perfecto para toda la costa que
ambas luces comprenden pues sus alcances se cruzan y no puede ninguna
embarcación ocupar puesto alguno intermedia en esta zona sin descubrirlas
siempre.
El mateix document proposava que,
ja que els fars de les illes Medes i de Cadaqués donaven llums fixes i
blanques, les del far de Roses fossin vermelles.
La preocupació
per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de
l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant
tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part
important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és
on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici
així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre
vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna.
També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin
per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat
es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de
vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja
sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur
d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb
la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la
coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels
fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Descripció:
Far situat sota les runes
del castell de la Trinitat, a la punta de la Bateria, també coneguda com a
punta dels Blancals, i el seu punt lumínic és a 24 metres sobre el nivell del
mar. Orientat al sud i al garbí del golf de Roses, és el punt de referència
nord d’aquesta engolfada. A poca distància hi ha el port de Roses, al qual fa
de referència. Com a servei agregat té el far de les illes Medes, sobre el qual
està enfilat.
La seva construcció es la típica arquitectura que es va utilitzar per a la construcció dels fars de la primera fase del “Plan de Alumbramiento” de la costa espanyola. És una caseta amb una torre cilíndrica. Actualment es troba dintre de la xarxa urbanística de la localitat de Roses.
L'edifici conserva l'estructura vuicentista i només el mecanisme ha estat renovat successivament per adaptar-lo als progressos tècnics. Caseta rectangular de planta baixa, organitzada en tres crugies. Al damunt hi ha una terrassa, amb barana correguda de forja, sobre la qual s'aixeca la torre de senyals, que és cilíndrica. La façana principal, a migdia, presenta a la crugia central tres obertures d'arc de mig punt (porta i dues finestres), mentre que les laterals tenen obertures rectangulars.
En la distribució original, les seves casetes i dipòsit d'oli se suportaven sobre una bateria militar derruïda del mateix castell, però a la vorera del mar. El pati, situat a esquenes de l'edifici, tenia una alta tanca i en el seu recinte, tres casetes estucades on es trobava la bomba d'entrada de la cisterna, amb aigua suficient pel gasto anual, el magatzem el safareig i dos lavabos.
La seva construcció es la típica arquitectura que es va utilitzar per a la construcció dels fars de la primera fase del “Plan de Alumbramiento” de la costa espanyola. És una caseta amb una torre cilíndrica. Actualment es troba dintre de la xarxa urbanística de la localitat de Roses.
L'edifici conserva l'estructura vuicentista i només el mecanisme ha estat renovat successivament per adaptar-lo als progressos tècnics. Caseta rectangular de planta baixa, organitzada en tres crugies. Al damunt hi ha una terrassa, amb barana correguda de forja, sobre la qual s'aixeca la torre de senyals, que és cilíndrica. La façana principal, a migdia, presenta a la crugia central tres obertures d'arc de mig punt (porta i dues finestres), mentre que les laterals tenen obertures rectangulars.
En la distribució original, les seves casetes i dipòsit d'oli se suportaven sobre una bateria militar derruïda del mateix castell, però a la vorera del mar. El pati, situat a esquenes de l'edifici, tenia una alta tanca i en el seu recinte, tres casetes estucades on es trobava la bomba d'entrada de la cisterna, amb aigua suficient pel gasto anual, el magatzem el safareig i dos lavabos.
Cronologia:
Far inaugurat l’1 de
setembre de 1864.
El 5 de setembre de 1921 va ser electrificat, amb una llampada incandescent de 500 W. Va ser uns dels primers fars electrificats.
El 5 de setembre de 1921 va ser electrificat, amb una llampada incandescent de 500 W. Va ser uns dels primers fars electrificats.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada