CISTA DEL PLA DE LES GATES
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Tomba neolítica de la fase
inicial megalitisme empordanès. Originalment estava formada per una cambra
rectangular curta, orientada al nord-est, encaixada en un aflorament de pissarra
que sobresurt del pla. De l’estructura només es conserva una de les lloses
laterals de pissarra que delimitaven la cambra. Una gran llosa, desapareguda, i
un gran túmul que envoltava la cista tancaven auest enterrament.
Enllaç amb informació:
que diu:
És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en
un terreny planer, sobre un aflorament de pissarra. Dins d'aquest aflorament es
va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el
túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de
pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul.
La cambra era rectangular curta i formava un recinte
tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals
més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es
conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions
suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la
cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres.
El túmul té forma circular i està construït al voltant de
l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat.
La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només
se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més
algun bloc de quars, tot relligat amb terra. Es conserva part de l’anell de
contenció intern i també se n’hi observen dos de radials. Aquestes estructures
servien per donar més consistència al túmul.
Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es
pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt
Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C.
Durant l’excavació no es va localitzar cap tipus de material ceràmic que permetés
corroborar-ho.
Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara
Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús, durant una jornada de dibuix a la
veïna cista de la Tomba del General. L'excavació va ser duta a terme el
novembre de 1987.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La cista del Pla de les
Gates és un sepulcre de cista amb túmul de finals del neolític antic. Va ser
localitzada per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús l'octubre de 1986
i excavada per Aliaga, Tarrús i Oriol Mercadal el novembre de 1987.
Es tracta d'un sepulcre excavat en un aflorament de pissarra, rebaixant la roca uns 0,2 m, amb un túmul al seu voltant. La cambra era rectangular i curta i formava un recinte tancat. Devia estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta, que no es conserva, devia ser una llosa única de pissarra de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra són 1,25 m de longitud, 0,75 m d'amplada, 0,67 m d'alçada.
L'única llosa conservada dels suports de la cambra és rectangular, poc implantada a la roca i força inclinada. L'extrem superior sembla repicat.
El túmul té una forma circular i la seva alçada original seria d'1 m, però només se'n conserven 0,25 m. Estava format per lloses grans de pissarra i algun bloc de quars, relligats amb terra. Tenia un anell de contenció intern de la massa tumulària, format per lloses més grans de pissarra, visible al quadrant sud-oest. També s'hi observaven dos radials, també amb lloses més grans que la resta. Totes aquestes estructures internes devien de servir per donar consistència i fortalesa al túmul. En l'excavació realitzada no es pogué documentar material ceràmic prehistòric per aconseguir acotar més la seva cronologia.
Per la seva tipologia, Tarrús (2002) la inclou dins la fase megalític originària de l'Alt Empordà - Rosselló, de finals del V o principis del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació de la cista del Pla de les Gates és regular, sense que es pugui apreciar la totalitat de la seva planta.
Es tracta d'un sepulcre excavat en un aflorament de pissarra, rebaixant la roca uns 0,2 m, amb un túmul al seu voltant. La cambra era rectangular i curta i formava un recinte tancat. Devia estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta, que no es conserva, devia ser una llosa única de pissarra de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra són 1,25 m de longitud, 0,75 m d'amplada, 0,67 m d'alçada.
L'única llosa conservada dels suports de la cambra és rectangular, poc implantada a la roca i força inclinada. L'extrem superior sembla repicat.
El túmul té una forma circular i la seva alçada original seria d'1 m, però només se'n conserven 0,25 m. Estava format per lloses grans de pissarra i algun bloc de quars, relligats amb terra. Tenia un anell de contenció intern de la massa tumulària, format per lloses més grans de pissarra, visible al quadrant sud-oest. També s'hi observaven dos radials, també amb lloses més grans que la resta. Totes aquestes estructures internes devien de servir per donar consistència i fortalesa al túmul. En l'excavació realitzada no es pogué documentar material ceràmic prehistòric per aconseguir acotar més la seva cronologia.
Per la seva tipologia, Tarrús (2002) la inclou dins la fase megalític originària de l'Alt Empordà - Rosselló, de finals del V o principis del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació de la cista del Pla de les Gates és regular, sense que es pugui apreciar la totalitat de la seva planta.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Tomba neolítica de la fase inicial del megalitisme
empordanès. Originalment estava formada per una cambra rectangular curta,
orientada al nord-est, encaixada en un aflorament de pissarra que sobresurt del
pla. De l'estructura només es conserva una de les lloses laterals de pissarra
que delimitaven la cambra. Una gran llosa, desapareguda, i el gran túmul que
envoltava la cista tancaven aquest enterrament.
Va
ser localitzada l'any 1986 pels arqueòlegs que dibuixaven la cista veïna. Es va
excavar completament l'any següent i no hi aparegué cap tipus d'aixovar.
D'altra banda, en el túmul es localitzà una llosa, ben implantada, que
s'interpretà com un menhir-estela, que probablement la senyalitzava. Una
anàlisi del pol·len va constatar que antigament aquesta zona estava poblada per
vegetació de tipus arbustiu amb alzines i sureres aïllades.
Aquesta
cista forma part de que s'ha anomenat la necròpoli de Montjoi, una àrea
d'enterrament primerenca que ocupava els colls de les muntanyes en un radi
d'1,5 km. La població probablement habitava les valls fèrtils de l'entorn i les
tombes es devien situar al límits del territori comunal, poc apte per a la
pràctica de l'agricultura.
Altre enllaç amb informació:
******************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada