MENHIR DE LA CASA CREMADA I
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
El menhir de la Casa Cremada I és un gran bloc de gneis que s'ubica dins la zona megalítica de Roses i que probablement és d'origen prehistòric. Té forma d'estela i mesura 2,4 metres d'alçada. La pedra presenta una beta blanca de quars a la part superior que el caracteritza i els cantells del megàlit estan retocats d'antic per tal de donar-li la forma desitjada.
Enllaç amb informació:
que diu:
Cronologies:
Des de Neolític Mig-Recent
fins a Neolític Final ( -3500 / -2200 )
Descripció:
Es tracta d'un menhir fet de
gneis amb forma d'estela i de secció triangular situat cronològicament entre el
neolític mitjà i el calcolític. El menhir fou descobert pel geòleg Carles Roqué
el 13 de gener de 1998, mentre prospectava la zona per la realització de la
carta geològica de Roses. Uns dies després, acompanyà a diversos membres del
GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i
Tradicional) que van confirmar la troballa i el batejaren amb el nom de menhir
de la Casa Cremada II. No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica i no
es localitzen materials arqueològics en superfície dins l'entorn immediat del
menhir, de la mateixa manera que no s'observen senyals de cap estructura
prehistòrica que s'hi pugui relacionar. Quan el menhir fou localitzat estava
tombat fins que al 9 de maig de 1999 l'Ajuntament de Roses i el Parc Natural de
l'Albera van organitzar una festa popular per redreçar-lo. Al no haver
localitzat el seu forat d'implantació originari no es pot dir quina seria la
seva orientació primitiva; però un cop tombat, el seu perfil llarg s'orientava
de nord-est a sud-est, amb unes dimensions de 2,35 m d'alçada total, 0,75 m
d'amplada i 0,33 m de gruix. Els caires estan repicats i l'extrem superior
sembla arrodonit artificialment. Està trencat per la base, per la qual cosa no
es pot assegurar quina seria la seva alçada original.
A partir de la interpretació de Josep Tarrús i Galter (2002) i tenint en compte la seva implantació dins la zona megalítica de l'Albera, es dóna una adscripció cronològica àmplia, entre el IV i el III mil·lenni aC.
Tot i que es va trobar caigut, el seu estat de conservació és bo.
A partir de la interpretació de Josep Tarrús i Galter (2002) i tenint en compte la seva implantació dins la zona megalítica de l'Albera, es dóna una adscripció cronològica àmplia, entre el IV i el III mil·lenni aC.
Tot i que es va trobar caigut, el seu estat de conservació és bo.
Josep Tarrús i Galter (Girona
1949)
Altre enllaaç amb informació:
que diu:
Menhir situat al paratge de la Casa Cremada, al bac de
l'Alseda, a uns 50 metres al sud del vessant que baixa cap a la vall d'aquest
nom. El territori està format per antics camps, delimitats amb parets de pedra
seca, on es conreava l'olivera. Data del 4000-2000 a.C.
El menhir havia caigut sobre una paret seca, però
conservava in situ els fillols o les petites pedres que el falcaven per la
base. És un bloc de gneis en forma d'estela i de secció triangular, que fa uns
2'40 metres d'altura i 0,90 metres d'amplada a la base. S'observen els caires
repicats per tal d'aconseguir la forma adequada. Presenta una veta de quars blanc
que el travessa, en banderola, a la part superior de la cara est.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Dimensions:
Alçada externa 2,4 m
Alçada total 2,9 m
Amplada 1,05 m
Gruix 0,35 m
Notes: Veïns de Roses varen descobrir l’any 1996 un gran
bloc ajagut de gneis estintolat en una paret de pedra seca que servia de divisòria
entre dues finques.
Restaurat i posat en peu l’any 1997.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
(IV i III mil·lenni aC - Neolític mitjà, final i
calcolític)
El menhir de la Casa Cremada I és un gran bloc
de gneis que s'ubica dins la zona megalítica de Roses i que
probablement és d'origen prehistòric. Té forma d'estela i mesura 2,4 metres
d'alçada. La pedra presenta una beta blanca de quars a la part superior que el
caracteritza i els cantells del megàlit estan retocats d'antic per tal de
donar-li la forma desitjada.
Va ser descobert el mes de desembre de 1996 pels rosincs
Carles Pàramo Barbarà i Esteve Martínez, que el van batejar amb el nom del
paratge on es troba. Seguidament el menhir va ser revisat per experts que en
van determinar el possible origen prehistòric i va ser excavat. El mes de maig
de l'any següent, el 1997, va ser redreçat durant el transcurs de la primera
festa megalítica.
L'orientació del menhir és nord-sud i és exacta perquè
durant l'excavació es va trobar el forat original on anava implantat i les
pedres o fillols que el marcaven. Per tant, es va poder recuperar l'orientació
primitiva i el lloc on s'observa actualment és on el van situar els seus
constructors en algun moment entre el quart i el tercer mil·lenni abans de
Crist.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada