Època: segles
XIII-XIV
Descripció:
Les restes de l'antic
castell de Vila-sacra es troben situades prop de l'església, a la banda de
ponent. És remarcable la torre de planta circular i forma troncocònica d'uns 10
metres d'alçada que s'eleva per damunt del conjunt; a la meitat inferior
presenta un aparell irregular, encara que formant fileres. El parament superior
es divideix en dues parts: la central amb carreus regulars afilerats i la de
coronament d'aparell novament irregular. La torre no posseeix espitlleres o
obertures antigues. El seu mur amida 2'75 metres de gruix.
Al costat de migdia d'aquesta torre hi ha adossat un edifici
de planta rectangular que conserva encara alguns elements d'època gòtica; hi
són remarcables la finestra geminada gòtica amb arcs trilobulats sense columna
ni capitell del mur de llevant i el gran arc apuntat de la banda nord. També hi
ha restes d'espitlleres a la part baixa. Hi ha una torre de planta rectangular
a ponent. Pertanyents a les reformes del 1798 són les obertures rectangulars i
la casa que s'adhereix a la banda occidental de la torre circular.
La torre com hem dit té adossades construccions a migdia i
ponent. A la part restant el parament presenta algunes alteracions o
destruccions puntuals d'èpoques tardanes. Les edificacions molt més tardanes
situades vers el nord i un casalot adossat a la façana gòtica a l'extrem de
llevant del conjunt, es pot comprovar que es drecen parcialment sobre fonaments
de murs antics.
Notícies
històriques:
Castell termenat. Documentat
el 1240. Dit també l'Abadia per haver-hi residit a finals del segle XVIII la
comunitat de Sant Pere de Rodes. Apareix documentat com a possessió dels
Cruïlles-Peratallada a la primera meitat del segle XIII. El 1240 l'abat Ponç del
monestir benedictí de Sant Pere de Rodes va comprar el castell a Gilabert de
Cruïlles. El 1794 van començar les obres en el castell per adaptar-lo al
monestir, però el 1797 les tropes franceses el van saquejar. Un any després els
monjos de la comunitat de Sant Pere de Rodes s'hi van instal·lar. El 1809 amb
el decret d'abolició dels ordes religiosos pel rei Josep Bonaparte, la
comunitat es va dispersar. El 1814 van tornar al castell i el 1818 van
traslladar-se a Figueres. Amb les lleis d'exclaustració i desamortització de
Mendizábal les finques del monestir passaren a mans de l'Estat. El Castell de
l'Abat de Vila-sacra estava format per la casa, el corral i l'hort que fou
subhastat i adquirit per Ignasi Salleras.
Els elements conservats de l'antic castell de Vila-sacra
corresponen a èpoques diverses. La part baixa de la torre és la més antiga: pot
ser datada al voltant dels segles XIII-XIV, mentre que la part superior sembla
que va ser duta a terme durant el segle XVI. Pel que fa al palau, alguns
elements gòtics segurament pertanyen als segles XV-XVI, encara que les diverses
obertures rectangulars i la construcció afegida a la torre per la seva banda de
ponent, segurament daten del segle XVIII, quan s'hi traslladà la comunitat
monàstica de Sant Pere de Rodes. Durant la Guerra del Francès l'edifici resultà
molt malmès.
L'edifici va ser rehabilitat entre els anys 2007-2009. L'any
2008 es va portar a terme una intervenció arqueològica per documentar una
necròpoli alt-medieval i diverses estructures aparegudes durant les tasques de
fonamentació d'un dels murs que formaven part del projecte de rehabilitació.
Enllaç sobre el jaciment:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=2&consulta=MCU2KzE3MjMwNSU=&codi=16926
que diu:
Cronologies:
Des de Medieval fins a
Medieval ( 800 / 1150 )
Des de Medieval fins a
Medieval ( 1150 / 1492 )
Des de Segles XVIII-XX fins
a Segles XVIII-XX ( 1790 / 1999 )
Descripció:
El Palau de l'Abat es
localitza dins del nucli antic del poble, al centre de la població, just a
ponent de l'església parroquial de Sant Esteve.
Es tracta d'un edifici format per les restes d'un castell
d'època medieval i un palau fortificat d'època moderna. És un edifici
relativament complex, atès que la seva estructura es troba emmascarada i
malmesa per la construcció adossada i sobreposada de diversos habitatges
moderns.
Una torre medieval, de planta circular i secció troncocònica,
centra el conjunt del Palau. Aquesta, conserva una alçada de 14 m i té
adossades diverses construccions per les bandes de migdia i de ponent,
corresponents a les successives ampliacions i reformes que transformen la
fortalesa medieval en un palau fortificat. Tant el sector de ponent, amb una
bona part dels murs de tàpia, com el de migdia, tenen bàsicament estructures i
elements gòtic-renaixentistes (segles XV i XVI), transformats en èpoques
posteriors. Les edificacions més modernes es troben situades vers el nord i es
drecen parcialment sobre els fonaments dels murs antics.
Durant els anys 2005 i 2008, amb motiu de les obres de
restauració i adequació de l'edifici com a seu del nou ajuntament, el palau va
ser objecte de diverses intervencions arqueològiques que van permetre documentar
una zona de necròpolis dels segles X i XI, localitzada a la zona de llevant del
jaciment, i relacionada amb l'antiga església de Sant Esteve de Vila-sacra.
També es va documentar diverses sitges alt-medievals, de planta circular i amb
una profunditat entre 0,8 m i 1,2 m, i finalment, els estrats d'anivellament
d'època alt-medieval, associats a la construcció de la torre, la part més
antiga del conjunt del palau. La presència de ceràmica espatulada entre el
material exhumat permet a situar-los cronològicament al segles X i XI.
Pel que fa a la periodització del jaciment, l'excavació ha
permès establir tres fases d'ocupació:
La primera fase d'ocupació es correspon amb anterioritat als
segles IX-X, en la que es va documentar en la part de llevant del jaciment, tot
un seguit de restes cremades que podrien provenir d'un lloc de combustió proper
o una llar de foc. Hi haurien tres estructures relacionades entre elles per un
ús probablement habitacional. Aquest fet queda palès amb la troballa de dos
murs i un paviment de còdols. Remarcar però que les tres estructures estaven
molt arrasades i tallades per moments posteriors. L'estrat que amortitzava els
murs i el paviment de còdols era d'època alt-medieval, així com la ceràmica que
es va trobar en la part de llevant. Així doncs, podem dir que aquesta fase és
anterior a l'Alta Edat Mitjana.
La segona fase es documenta en un primer moment en que es va
utilitzar la part central del jaciment com a zona de combustió. Així ho
indiquen les restes d'argila cremada i la alta quantitat de carbons. La
ceràmica que va sortir associada pertanyia a època alt-medieval. El
segon moment d'aquesta època i en aquest mateix espai, es va constatar un ús
cementirial amb la troballa de 19 tombes. La necròpolis cal situar-la entre els
segles IX i X.
La major part de les tombes es localitzaven a tocar de la
zona de llevant de l'excavació i eren de diverses tipologies. Hi havia sis
individus que foren sebollits sense cap tipus d'estructura d'enterrament
associada, cinc que presentaven una fossa simple, cinc més que tenien coberta
de lloses, dos que tenien llit de pedres o lloses i per últim un individu
enterrat en una tomba antropomorfa.
L'actual església de Sant Esteve de Vila-sacra fou construïda
pels volts de l'any 1240, damunt les restes d'una anterior, probablement dels
segles X-XI. Els vestigis de l'església primitiva es troben en la part inferior
dels murs de ponent i de tramuntana de l'actual. Així doncs, ens trobem amb una
primera fase caracteritzada per l'ús d'aquest espai com a cementiri parroquial,
segurament estaria relacionada amb una església preromànica situada sota
l'església actual.
Un tercer moment d'aquesta segona fase està relacionat amb
les estructures d'emmagatzematge de gra. Almenys tres de les set sitges documentades
són posteriors a la utilització de l'espai com a necròpolis ja que tallen
altres tombes. Cal dir que es desconeix amb precisió la extensió total del
cementiri.
Per últim hi hauria una darrera fase en època moderna
constatada per l'existència d'un mur (U.E. 107) a una cota força alta, i sota
la fonamentació, ja enderrocada, d'una antiga casa, que possiblement es va
construir en el segle XVIII. En aquesta època el cementiri ja s'havia abandonat
i s'enterrava als morts al cementiri situat al costat de l'església. L'estrat
que amortitza aquest mur és un nivell modern amb ceràmica comuna vidrada i un
fragment de verd i manganès.
El seu estat de conservació és dolent ja que, tot i que
l'edifici està essent objecte d'obres per tal d'habilitar-lo com a seu del nou
ajuntament, els criteris de restauració són discutibles des del punt de vista
arqueològic i històric. A més, durant les esmentades obres, s'han esfondrat
part de les estructures més antigues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada