Seguidors

dissabte, 4 de juliol de 2020

JACIMENT IBÈRIC I MEDIEVAL DE L'ESQUERDA
LES MASIES DE RODA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




















Església de Sant Pere de l'Esquerda



















Tombes antropomorfes

















Enllaç amb informació:

que diu:
Cronologies:

Des de Bronze Final III fins a Bronze Final III ( -900 / -650 )

Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -100 / -50 )

Des de Medieval Domini visigòtic fins a Medieval Domini visigòtic ( 401 / 715 )

Des de Medieval Ocupació i domini musulmà fins a Medieval Ocupació i domini musulmà ( 715 / 799 )

Des de Medieval Catalunya vella sotmesa als Carolingis fins a Medieval Catalunya vella sotmesa als Carolingis ( 800 / 988 )

Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 )

Tipus de jaciment:

Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Assentament militar muralla

Lloc o centre de producció i explotació agrícola camp de Sitges

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis

Assentament militar torre

Lloc o centre de producció i explotació metal·lúrgia

Edifici religiós església

Descripció:

L'Esquerda és un jaciment arqueològic ibèric i medieval de 12 hectàrees situat prop de la vila de Roda de Ter, al municipi de les Masies de Roda (Osona), on el meandre del Ter al seu pas per Roda forma una península. El poblat descansa sobre l'anomenat gres de Folgueroles, que està afectat per les típiques diàclasis. Sota d'aquest estrat es troba la Marga de Manlleu, que constitueix els vessants de la península. L'assentament aprofita els primers espadats sobre el Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries, aconseguint una posició estratègica dominant. S'hi accedeix per la carretera C-153 de Vic a Olot, i per la C-25 de Vic a Girona, arribant en cotxe fins l'entrada del jaciment.
La primera ocupació està documentada per les estratigrafies realitzades ran de muralla, que donen unes cronologies dels segles VIII-VII aC, segons les ceràmiques trobades. En un segon moment, a la primera meitat del segle IV aC el poblat es fortificaria, construint una potent muralla a l'únic lloc accessible del meandre, travessada per un carrer longitudinal, amb recambres internes o armora, que en conjunt mesura sis metres d'amplada. A la part exterior s'hi situen dues torres rectangulars, que flanquegen la porta d'entrada. Aquesta primera muralla ibèrica estaria conformada com a mínim per una altra torre documentada a la zona de llevant.
Uns segles més tard (s. V-IVaC) es bastí a la zona un oppidum ibèric, protegit per una potent muralla que tanca l'únic accés possible a la península. El poblat acollia entre altres estructures, dos tallers, un de ceràmic i un altre de metal·lúrgic. Un carrer longitudinal, orientat de nord a sud i originat a la porta principal del poblat, organitza tot l'espai interior. Aquest eix es mantindrà durant tota la vida del poblat. A finals del segle III aC, o a inicis del segle II aC, el poblat va patir un greu incendi que comportà la destrucció de diverses estructures, entre aquestes la muralla. Pocs anys més tard, el poblat es va refer, construint una nova muralla just davant de l'anterior, avui visible a l'interior de la Torre 6 situada a llevant. Aquesta nova ocupació va durar fins al segle i aC. Els nivells superiors d'aquesta cronologia es troben molt alterats degut a l'acció del cultiu dels terrenys fins als anys 70 del segle XX i per les sitges d'època alt-medieval que tallen alguns dels seus nivells.



En època romana, s'obre un parèntesi en què no es documenta ocupació a la zona. Aquest fet s'explica pels canvis en el model de poblament que provocà la romanització. Així, un cop pacificat el territori després de la conquesta romana, molts dels antics poblats ibèrics, situats en llocs elevats, perden la seva funció defensiva i de control del territori i s'abandonen. La població es trasllada aleshores a la plana, en punts més propers als camps de conreu. És aquest el moment de l'Ausa romana -actual Vic- i les viles del seu voltant, que adquireixen cada vegada un major protagonisme.
Durant l'època visigòtica es produeix una nova ocupació, documentada per la ceràmica amb adscripció als segles V-VII dC localitzada al camp de sitges que tallen els nivells de l'oppidum ibèric, juntament amb la datació de C14 d'un garrí trobat en connexió anatòmica dins d'una de les sitges. Aquesta ocupació visigòtica també queda documentada amb la de nova precisió cronològica de la muralla, que estaria construïda durant aquesta època. Tanmateix, els treballs d'excavació de la muralla en si i de la zona exterior, han permès documentar una necròpolis extramurs datada també en aquest mateix període. La necròpolis extramurs està formada per enterraments orientats d'est a oest, amb sepulcres de fossa simple o caixa de lloses, trobant-se tant individus adults com infants.
Una nova invasió, en aquest cas la musulmana a inicis del segle VIII, provocà de nou un canvi en el control dels centres polítics i econòmics del territori, fins aquest moment en mans dels visigots. El pas dels exèrcits musulmans per Osona en el seu avenç vers els Pirineus, provocà la destrucció de la seu visigòtica d"Ausona" i de diverses fortaleses de l'entorn, situació que comportà la fugida de la població cap a llocs amagats de les muntanyes del voltant.
L'assentament pren una nova dimensió durant el segle VIII dC, en el context de la fortificació de la línia del Ter que duen a terme els carolingis per tal d'aturar l'avenç musulmà. La primera cita documental de l'Esquerda data del 826, als Annals de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda Ciutat (nom antic de l'Esquerda). Les restes associades a aquest període cronològic són escasses: forats de pal i encaixos a la roca a la part més alta de la península, que poden correspondre a torres de guaita fetes de fusta. Les intervencions de 2012 i 2013 han aportat un nou coneixement sobre aquesta cronologia a la zona de la muralla. Per un cantó s'ha trobat les restes d'una torre que es podria haver bastit durant el període carolingi, ja que s'ha documentat restes de ceràmica espatulada a l'interior de la Torre 5. Tanmateix, a l'exterior d'aquesta mateixa torre s'ha documentat un nivell d'enderroc on ha aparegut una peça amb forma també de ceràmica espatulada catalogada com a sitra tipus II (Beltrán de Heredia) que corroboraria aquest període cronològic entorn del segle IX. També va ser destacable la troballa a la zona exterior de llevant de la muralla d'una moneda que data també de segle IX.
A partir del segle X dC es documenta una petita església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca.
A inicis del segle XI es produeix un remodelació a Roda Ciutat. D'una banda, s'edificarà una nova església seguint les noves tècniques del primer romànic, Sant Pere de Roda, consagrada l'any 1042, pel bisbe-abat Oliba. En aquest moment, les cases comencen a cercar la protecció de la sagrera i el poble creix entorn de l'edifici religiós: juntament amb els habitatges es construïren tallers, forns i espais comunals. Del període del que es disposa de més informació arqueològica és la darrera fase d'ocupació de l'assentament, entre els segles XII i XIII dC. Les cases s'obren cap a una plaça central (l'antic cementiri de tombes antropomorfes queda amortitzat i l'espai de cementiri passa darrera l'església) i s'arrengleren al llarg d'un carrer, que segueix la planificació urbanística fossilitzada de l'antic poblat ibèric. Són cases amb basament de pedra i tàpia, cobertes amb teula. Al nord-est de l'església s'ha localitzat un espai destinat a magatzem i a la producció-elaboració d'aliments (graner, molí, era, paller, possible premsa). Al nord-oest, s'hi documenta la zona artesanal de treball de metalls, concretament la forja de ferro.
Al llarg de tot el període medieval s'efectuaren diverses refetes al vell sistema defensiu. Destacable és el document de permís reial que dóna Jaume II per refer les muralles un colze més de la mida que ja existia (la qual desconeixem).
Fins a mitjans del segle XIII el poblat experimenta un creixement constant. S'ha calculat que podria arribar a acollir un centenar de cases i unes cinc-centes persones en el moment de màxima ocupació. A finals del segle XIII i inicis del XIV, la tendència s'inverteix. Les lluites feudals entre la casa de Cabrera, senyors de la zona, i el bisbat de Vic -aliats amb el rei-, provocà el progressiu abandonament de la zona a favor de l'ocupació de l'actual nucli de Roda de Ter, més proper al pont i a les vies de comunicació. La documentació, a nivell arqueològic, de diversos edificis incendiats es podrien relacionar amb aquests fets. També es relacionaria amb aquest fet, el nivell de necròpolis excavat entre els anys 2010 i 2011 on es va documentar un seguit d'inhumacions on els esquelets presentaven senyals de mort violenta, amb marques als ossos de talls, sobretot avantbraços, tors i cap, fet corroborat per la datació radiocarbònica.
La destrucció del poblat es troba documentada el 1314, quan el Bisbe de Vic aplega tropes dels seus vassalls i ordena l'assalt i la destrucció de la Roda Ciutat. Fins al moment, la població fortificada depenia de la família Cabrera, que va deixar caure aquest emplaçament molt possiblement per les noves dinàmiques que seguia la família, assentada ja entre el Castell de Montsoriu i Blanes, llocs més propers a les vies de comerç i als seus interessos.
Un cop abandonat l'assentament elevat al meandre del Ter es crearia un nou centre de residència, l'origen de l'actual Roda de Ter. El bisbe obligaria a tothom a retirar-se de l'antiga Roda i establir-se a l'entorn del pont vell. Molt possiblement per aquest motiu es troben poques restes de ceràmiques de luxe i elements de prestigi, ja que els mateixos propietaris se'ls haurien emportat a la nova residència.
Malgrat tot l'antiga Roda Ciutat -pràcticament tota derruïda- continuaria utilitzant-se de manera puntual des del segle XIV fins ben entrat el segle XV, com documenten les restes trobades en una de cases. Tanmateix, l'església continuaria en ús i l'espai cementirial també restaria en actiu, sobretot pel què fa al període de La Pesta, on s'han documentat diversos enterraments múltiples, en alguns casos de grups familiars que foren enterrats amb una capa de calç a la part superior del cementiri. Aquest nivell també ha estat datat mitjançant C14.
A partir de llavors, el poblat pateix un procés d'abandonament definitiu, amb el temps la zona passa a ser camps de cultiu, restant visible tant sols la part superior de la paret sud de l'església. És en època moderna quan es troba citada per primera vegada el topònim Esquerda relacionat amb l'antiga població. Amb la industrialització, a prop s'assenta una colònia tèxtil (Salou) on els empresaris construiran un quarter per a la Guàrdia Civil. Aquest edifici ha estat remodelat i actualment acull el nou museu de l'Esquerda, on es conserven els materials recuperats a les diverses campanyes d'excavació.
Es té documentació d'algunes fotografies entorn de 1910 on grups d'aficionats varen realitzar els primers treballs d'extracció de terres sense mètode científic. A la dècada dels anys 60 del segle XX el Grup Excursionista de Roda reprendrà les actuacions de buidatge de terres entorn de l'església. A partir dels anys 70, s'inicien les excavacions vinculades amb la Universitat de Barcelona i amb metodologia científica.
L'equip d'excavació de l'Esquerda es composa de dos grups especialitzats, l'un per a l'època ibèrica i l'altre per a la medieval, que treballen conjuntament en cadascun dels sectors. Aquesta visió de conjunt ha permès comprovar una certa continuïtat urbanística al llarg dels segles, i una concepció i explotació del territori també similar. Les primeres intervencions al jaciment daten de 1977, i des de 1982 s'ha dut a terme una doble campanya d'excavació que comprèn la llarga seqüència cronològica del jaciment. Els diferents projectes arqueològics portats a terme han estat:
1977-81. Delimitació i valoració del jaciment. Treballs al poblat medieval i necròpolis
1982-87. Estudi de la darrera fase de l'assentament. Intervenció a la muralla que tanca el jaciment i identificació d'estructures d'època ibèrica.
1988-91. Concreció de la seqüència cronològica, establint fins a vuit fases d'ocupació entre el segle VIII aC i el XIV dC.
1992-94. Estudi de les pautes d'assentament i urbanisme del jaciment en cadascuna de les seves fases d'ocupació.
1995-97. Aprofundiment sobre els sistemes d'habitatge ibèrics i medievals, i la seva relació amb el territori que envolta l'assentament.
1998-00. Tècniques i sistemes de construcció d'ambdós períodes, ibèric i medieval.
2001-03. Delimitació de la zona destinada a ferreries i aprofundiment en l'estudi de la tecnologia metal·lúrgica medieval. D'època medieval també s'excavà un camp de sitges al redós de la muralla. També es va precisa l'evolució urbanística entre els segles III - II aC.
2004-06. S'ha acabat l'estudi de la zona destinada a la metal·lúrgia i s'ha incidit en els sistemes defensius del poblat.
2007-09. Excavació del poblat medieval al sud de l'església i delimitació de la necròpolis. Al nord de l'església es van localitzar restes d'habitatges sobre l'antiga necròpolis, i es van començar a excavar en extensió les inhumacions al sud del temple.
2010-11. Continuació de l'excavació de la necròpolis del sud de l'església. Aquesta excavació, que comprèn aproximadament la meitat de la necròpolis sud, va donar un total de 260 inhumacions. S'ha pogut definir tres grans fases d'enterrament que vinculen tipologia funerària amb cronologia. Els enterraments amb tombes antropomorfes, excavats a la roca mare estan vinculats una cronologia del segle VIII. Físicament per sobre d'aquests enterraments, es documentaren enterraments amb caixa de lloses, (tant parcial, és a dir, una meitat feta amb pedres i l'altre excavada al subsol, com total feta amb lloses) Aquests enterraments datarien aproximadament dels segles XI-XII. Per sobre d'aquestes tombes, es documentà un gran nivell d'enterraments en fossa. Aquesta capa es subdivideix en dos grups. Un d'enterraments individuals i col·lectius amb senyals de violència com marques de tall i fractures datats entorn del segle XIV i l'altre d'enterraments col·lectius, generalment corresponents a grups familiars vinculats amb restes de calç que farien pensar amb mortalitat epidèmica, datats del segle XV. Motiu que porta als investigadors a pensar que la parròquia de Sant Pere, tot i que havia perdut la funcionalitat de parròquia, continuava essent un lloc utilitzat, sobretot per enterrar els difunts per pesta. A la zona ibèrica es continua l'excavació de les cases ibèriques, del camp de sitges visigòtic i es realitza una cala a l'espai entre la primera muralla ibèrica i la muralla exterior.
2012-2013. Inici dels treballs d'excavació a la zona de la muralla, Delimitant el perímetre exterior, del qual se n'han documentat uns 100 m lineals, l'amplada que es pensava que era de 1,8 m ha passat a demostrar-se que volta entorn dels 3 metres i s'ha pogut precisar la seva cronologia i sistema constructiu. En aquestes campanyes també s'ha documentat els elements complementaris a la fortificació, com poden ser les torres, el fossat i un element nou i inesperat com la necròpolis extramurs.
L'estat de conservació general del jaciment és bo, tot i que en algunes zones els treballs agrícoles realitzats al sector hagin malmès les capes superiors de l'estratigrafia, sobretot a l'espai entre les restes que actualment es conserven d'època ibèrica i medieval. S'han consolidat els coronaments dels murs tant dels sectors ibèric com medieval. També es va realitzar una restauració i consolidació de les tombes antropomorfes així com de l'estructura del graner medieval. Més recentment s'està treballant amb el procés de consolidació i restauració de la muralla exterior.

 








Altre enllaç amb informació:

que diu:
Descripció:

A l'emplaçament de la civitas de Roda, defensada per una muralla. Des d'època ibèrica es va erigir un oppidum entorn del segle V aC. Aquest poblat tingué diverses fases fins a la seva destrucció al segle I aC. Aquest poblat era tancat per una muralla on s'ha documentat tres torres ibèriques de la primera fase i posteriors refetes corresponents a refortificacions del període ibèric.
Pel que fa al període medieval, l'emplaçament es tornà a ocupar, després de passar l'època romana desocupat. Durant el període alt-medieval es construí una nova muralla, junt per davant de la ibèrica, retallant els nivells d'enderroc de l'anterior fortificació. La nova muralla era construïda amb pedres i morter pobre en calç, d'uns tres metres d'amplada aproximada i visiblement construïda en diversos trams o fases. Se li adossen un seguit de torres de defensa fetes amb la mateixa tècnica constructiva. L'alçada d'aquest mur oscil·la entre 1 i 4 m d'alçada. La llargada coneguda fins a 2014 és de uns 140m aproximadament, A falta de delimitar la zona de llevant. La resta d'alçat es creu que seria aixecat amb tàpia. S'han documentat un seguit de refetes associades possiblement al període caroingi. La destrucció de la muralla així com la resta del poblat va ser destruït el 1314 quan el Bisbe de Vic ordenà atacar el recinte.
Destaquen també les estructures d'habitacions situades a prop de l'església de Sant Pere i mes centrades entorn d'un espai central comú, formant una mena de plaça. Estan construïdes en pedra i els murs aixequen prop d'un metre. L'estructura de la planta és irregular, quadrada o rectangular amb un espai hàbil mínim de 20 o 25 m2. Estan construïdes damunt la roca viva, adaptant-se al terreny i seguint el pendent del riu. Algunes estan semi-excavades a la roca aprofitant habitacles més antics. En una s'hi observa clarament la disposició de l'aparell en Opus spicatum, la resta d'aparell està disposat en forma trencajunt unit amb fang i són de forma bastant regular.
A més a redós del poblat i de l'església hi trobem gran quantitat de tombes antropomòrfiques excavades al sòl de pedra, d'altres són tombes de llosa formant caixa i uns tercers enterraments de fossa, directament a la terra. Aquesta àmplia necròpolis ha donat diferents nivells d'ocupació que han estat difícils de determinar, especialment als sectors N i NW de l'església ja que del 1966 al 1975 el grup excursionista local hi practicà diferents nivells d'excavació. L'estat de conservació es bo ja que actualment han set excavats i recuperats.

Notícies històriques:

Poble fortificat. Documentat el 826.
Antiga església.
Es troba al centre d'un antic poblat medieval que el curs de les excavacions permeten veure-hi restes de poblats anteriors. L'església es troba rodejada de tombes orientades a ponent. La primera menció del lloc és de l'any 826 als Anals Reials de Lluís el Pietós, on es diu que Aissó va destruir la ciutat de Roda. Això porta als estudiosos a pensar en L'Esquerda com a punt fonamental de l'avenç carolingi de començaments del segle IX, formant una línia defensiva i d'atac al llarg del Ter, amb Savassona i Casserres. No es torna a trobar el lloc documentat fins el darrer terç del segle IX, amb l'avenç de la reconquesta i la repoblació. L'església està documentada des del 927, dedicada a Sant Pere i reedificada al segle XI, que li donà l'estructura que de manera parcial es pot apreciar actualment, ja que fou destruïda el 1314 en el decurs d'unes lluites feudals sorgides a la comarca per haver estat fortificada l'església i el seu voltant, en detriment dels drets del Bisbe de Vic i del sots-veguer d'Osona.

Altre enllaç amb informació:

https://www.lesquerda.cat/jaciment/el-poblat-medieval

que diu:

Les campanyes d’excavació dutes a terme en els últims anys han aportat llum sobre la mal coneguda ocupació visigòtica. Els treballs han posat al descobert un conjunt de sitges, situades a prop de la muralla, que trenquen els nivells ibèrics.

La datació per C14 del material associat amb l’amortització de les sitges es situa al segle VII, cosa que testimonia l’ocupació visigòtica de l’assentament. També s’ha pogut documentar que la muralla externa de l’Esquerda pertany a aquest mateix període així com també un seguit d’enterraments que trobem situats en paral·lel a la zona exterior d la muralla.

A finals del segle VIII, per tal d’aturar l’avenç musulmà, els francs carolingis fortifiquen la línia del Ter en punts claus: Savassona, Sant Pere de Caserres i l’Esquerda, entre d’altres indrets, i reforcen aquesta muralla visigòtica amb un seguit de torres de planta quadrada.

La primera cita documental de l’Esquerda és de l’any 826, als Annals Reials de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda Ciutat, nom antic de L’Esquerda.

A partir del segle X tenim referències documentals d’una petita església dedicada a Sant Pere, voltada d’una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. Els habitatges d’aquesta època alt-medieval són cases fetes de pedra, de planta quadrada.

Tanmateix, la majoria de les restes excavades corresponen al poblat baix-medieval (segle XII-XIII) situat entorn de l’església romànica. Les cases s’obren cap a una plaça central i s’arrengleren al llarg d’un carrer, que segueix la mateixa planificació urbanística que el poblat ibèric. Aquestes tenen un basament de pedra, l’alçat de tàpia i la coberta de teules. Al sector nord del poblat s’ha localitzat un espai destinat a magatzem i a la producció-elaboració d’aliments, amb la presència d’un graner, un molí, una era, un paller i una possible premsa.

Ca a finals del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals, s’inicia el despoblament de l’Esquerda. La zona s’incendia diverses vegades, fins a la seva definitiva destrucció el 1314. L’abandonament de l’Esquerda provocarà el creixement del nucli de població al cap de pont, que ja existia com a mínim des de mitjan segle XIII entorn de l’església de Santa Maria, origen de l’actual Roda de Ter, que recupera i conserva l’antic nom de l’assentament.

Altres enllaços amb informació:

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/671_SPereEsquerda/SPereEsquerda.htm

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-pere-de-lesquerda-les-masies-de-roda/

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/12/sant-pere-de-lesquerda-masies-de-roda.html

https://www.facebook.com/Museu.Esquerda/

https://www.lesquerda.cat/

http://www.lesmasiesderoda.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/lesquerda-jaciment-arqueologic.html


 





 

 


*********************************************************************





























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada