Seguidors

dimarts, 14 de juliol de 2020

CASTELL DE VERGES i RECINTE FORTIFICAT 
VERGES - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

CASTELL

De l'antic castell només es conserva aquest pany de paret



Enllaç sobre el castell:

que diu:

Època: medieval

Descripció:

De l'antic castell de Verges, que s'aixecava dins el nucli medieval de la vila, al costat de l'església, només es conserva un pany de paret d'aproximadament 10 metres de llarg, a dos nivells diferents d'alçària, uns d'uns 5 metres i un altre d'uns 4 metres. El mur té un gruix d'aproximadament 1'5 metres; s'hi conserven algunes espitlleres, i s'hi ha practicat una obertura d'accés al pati posterior de l'edifici de la Casa de la Vila, al qual es troba integrat. L'aparell és de pedres rectangulars de dimensions diferents i poc treballades.

Notícies històriques:

El castell de Verges es troba documentat des del segle XII; en un capbreu datat entre els anys 1115 i 1164 es fan constar els albergs que rebia el comte de Rosselló al comtat d'Empúries, i s'hi fa esment del "Castelló Virginum". Les notícies sobre Verges se succeeixen al llarg dels segles, sempre com a possessió del comtat d'Empúries. El segle XV la Tallada, Bellcaire i Verges constituïren la baronia de Verges, que l'any 1418 entrà en possessió de la família Rocabertí. Durant la guerra del 1462-72 el castell resultà molt malmès pels atacs de les tropes del rei Joan II. El 1587, malgrat la resistència de Jaume de Cardona i Rocabertí, senyor de la baronia, el rei Felip II ordenà la seva incorporació a la corona i el pas de Verges a vila reial.

***************************************************************************
RECINTE FORTIFICAT

Enllaç sobre el recinte fortificat:

que diu:

Època: segles XIII – XVI

Descripció:

Encara que part de les antigues muralles de Verges ha desaparegut, els elements conservats permeten seguir el traçat del recinte fortificat medieval. A Can Batlle trobem adossat per la part posterior un fragment de la muralla, una torre de la qual queda integrada a l'edifici. A la plaça Major hi ha restes de l'antic portal nord de la muralla, l'únic que es conserva. En canvi, són més nombroses les torres encara visibles del recinte fortificat, totes de planta quadrada excepte la situada a l'angle nord-oest, de secció circular. Així mateix, es poden observar llenços de mur en els sectors en què altres construccions no els han amagat o destruït. El conjunt conserva part de les espitlleres. En general, l'aparell emprat en la fortificació és de pedres rectangulars de dimensions diverses i poc treballades. Les torres presenten carreus més ben escairats als angles.

Notícies històriques:

Les fonts consultades situen la fase principal de construcció del recinte fortificat de Verges entre els segles XIII-XIV. Sembla que la torre circular és de construcció posterior, dels segles XV-XVI. La vila de Verges fou possessió del comtat d'Empúries, i va ser emmurallada ben aviat per la seva importància com a baluard de defensa davant les pretensions del bisbat de Girona i els comtes-reis de Barcelona.
L'any 1385, les hosts reials, acompanyades per Bernat de Fortià -germà de la reina Sibil·la- posaren setge a Verges, on s'havien refugiat individus a sou, a les ordres del capità aventurer Bita, per defensar el comte d'Empúries, contra el poder reial. Al capdavall, Verges va rendir-se al rei. Durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el castell de Verges restà colpit, en oferir resistència: els joanistes se n'apoderaren pel novembre del 1466 i pel juny del 1471. El sector de Verges ha estat escenari, posteriorment, de diverses conteses bèl·liques. Comenta l'historiador Torrent que "junto a la villa, dotada de buenas condiciones para su defensa, se alzaba un castillo que ofreció resitencia" al rei Joan II, motiu pel qual foren enderrocades, per l'artilleria, les defenses de dues torres i altres elements defensors de la muralla.
El 1078 compareix documentalment un vescomte de Verges: "Raimundus vicecomes de Virgines" o "Raimundo Guillielmi de Virgines". En les disputes freqüents entre els poders del bisbe de Girona i del comte d'Empúries, el "castrum de Virginibus" fou engatjat pel comte Hug IV, al bisbe Alemany, el 1225. A finals del s. XIII posseïa el castell i la vila de Verges, en feu del comte emporità, el noble Bernat Amat de Cardona. Aquest, el 1302 fou condemnat, pels tribunals reials, a perdre la vila de Verges. Del 1357 és una al·lusió de l'Infant Ramon Berenguer, comte d'Empúries, sobre el "castri nostri de Virginibus". El 1385, fou un dels castells posats a disposició dels mercenaris gascons i armanyaguesos, pel comte Joan I d'Empúries, en la seva lluita contra el rei Pere "el Cerimoniós". Verges constituí, amb la Tallada i Bellcaire, una circumscripció natural que fou anomenada baronia de Verges.

 

















Torr rodona que dona a la Plaça Major d'un 12 metres 'alçada





Torre Quadrada també noamenada Torre de les Hores ja que antigament a la part superior hi havia hagut un rellotge.











Portal de la Mare de Déu


Torre a la part del Rec del Molí




Rec del Molí





















******************************************************************
JACIMENT ARQUEOLÒGIC

Enllaç sobre el jaciment del recinte fortificat:


que diu:
Descripció:

El poble de Verges es troba situat prop de la riba esquerra del riu Ter, poc enlairat i envoltat per terres de cultiu i arbredes. La vila vella, d'origen medieval, delimita al nord per la Plaça Major i al sud pel Carrer Rec del Molí, a l'est pel Carrer Valls i a l'oest pel Carrer dels Bous. Aquesta delimitació correspondria al traçat de l'antic recinte emmurallat.
L'Ajuntament de Verges amb voluntat de sanejar el Rec del Molí, situat al sud del nucli antic de la vila, va redactar un projecte que preveia la col·locació de baixants d'aigua i canalitzacions adossades a la línia del mur que delimita el rec per la banda nord. Els desaigües recollirien les aigües brutes que evitarien l'evacuació de les aigües brutes al rec. Aquests baixants afectarien les possibles restes de la muralla en aquest sector.
Entre els dies 1i 5 de setembre de 2014 es va realitzar una intervenció arqueològica al tram sud de la possible muralla de Verges, al tram situat al carrer del Rec del Molí. En aquest sentit, el Rec del Molí seguiria l'antic traçat del fossat medieval. Al llarg del mur s'observen diversos aparells constructius, amb alçades que oscil·len entre els 2 i 6 metres, i amplades d'entre 0.4 i 0.8 metres, tot formant una estructura poc homogènia. Aquest tancament no correspondria a la muralla com a tal sinó que formaria part dels habitatges. Tant mateix, les fonts escrites assenyalen que l'aspecte actual del rec és una obra de mitjans del segle XVII.
Pel que fa a la línia de façana que es troba entre 3 i 5 metres al nord del canal, la presenta intervenció ha documentat com el parament de la muralla i les torres presenta un aparell constructiu força homogeni, format per carreus grans, no gaire ben escairats i lligats amb morter de calç, formant filades rectes. L'amplada dels murs que formen part de la línia de façana de les cases és d'entre 1,1i 1,3 metres. Aquest mateix gruix és el que tenen els trams de muralla ben conservats i visibles. La cala arqueològica realitzada a Can Punton que s'ha situat a l'alçada de la línia de façana entre aquest edifici i el veí, ha posat al descobert un tram de muralla al subsòl molt malmès, però amb una amplada de 1,44 metres, donant una amplada superior a la que es conservaria als trams superiors. Així doncs, el tancament de la muralla de Verges, correspon a la línia de façana dels edificis que es situen al nord del Carrer del Rec. Pel que fa a cronologies, la intervenció arqueològica no va arribar a nivells fundacionals, però segons la bibliografia caldria emmarcar-la entre els segles XIII-XIV i la torre circular nord, dels segles XV-XVI. Entre els segles XVII i XVIII el poble de Verges va experimentar un creixement urbanístic i seria durant aquest període quan la línia de façana sud quedaria desdibuixada, tal i com es veu en l'actualitat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada