IV – II mil·leni a.C. – sepulcre de corredor
És de tots els megàlits de
la Coma de l’Infern, el que ha estat més transformat en convertirl-lo en
barraca. Només conserva la cambra, però se suposa que havia tingut corredor.
L’interior forma una caixa quasi rectangular d’1,90 m. per 2,65 m. i la seva alçada posterior és d’1,65 m.
Posseeix tres lloses verticals dempeus que componen la caixa i una sola llosa de 3,6 m. de llargada per 2,7 m. d’amplada i 0,5 m. a 0,25 m. de gruix la coberta. La llosa de capçalera ha desaparegut i al seu lloc hi ha una paret seca. Tot el dolmen està envoltat d’un munt de pedruscall -que podrien ser restes del túmil- excepte l’entrada.
L’orientació és al sud-oest
i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant, però no tant
com la dels altres sepulcres. S’hi va excavar però no es varen obtenir
resultats positius.
Cronologies:
Des de Neolític ( -5500 / -2200 )
Descripció:
Es tracta d'un sepulcre de
corredor, del neolític mig-recent. Isidre Macau és el primer en fer un estudi,
l'any 1934. El gener de 1941 Lluís Pericot el va visitar, en companyia de Joan
Maluquer de Motes i de dos afeccionats de Vilajuïga, Mn. Rafael Barnés i Vicenç
Feliu Egidio. Un any després, August Panyella i Miquel Tarradell, excavaren la
cambra del dolmen.
El dolmen del Garrollar és un sepulcre megalític de corredor
amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret, originalment amb cinc lloses,
de les quals en resten tres al seu lloc i la coberta. No consta que hi hagués
restes d'enllosat. Les seves dimensions internes són 2,1 m de longitud, 1,9 m
d'amplada, 1,65 m d'alçada. Es conserva la totalitat del túmul al voltant del
dolmen, encara que fou aprofitat com a pedregar. És circular, d'uns 12 o 13 m
de diàmetre, bastit en terreny pla, i format possiblement per blocs i terra. No
es veuen estructures internes ni de l'anell exterior de contenció, que devia
de ser un mur amb sòcol de grans blocs.
No s'han documentat materials arqueològics; però a partir del
seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona
fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la
segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació del dolmen és bo, ja que conserva tota
l'estructura original de la cambra i part del túmul de pedregam que l'envoltava.
Altres enllaços amb informació:
http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17223006.html
http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/03/dolmen-del-garrollar-alt-emporda.html
*************************************************************************
Al paratge del Barranc de la Coma de l'Infern on està el dolmen del Garrollar hi ha identificades moltes pedres amb inscultures publicades per la web Megalítica (ara mateix no està operativa) però que també està al facebook.
https://www.facebook.com/pg/megalitica/posts/?ref=page_internal
PEDRA 1
Tipologia: Pedra amb gravats rupestres d’art esquemàtic sobre roca, executat amb
la tècnica del repicat directe, que conté un gran reticulat i cassoletes aïllades.
Datació: Neolític
mitjà/calcolític. Mil·lennis IV-III aC.
Gravats: La
pedra presenta 8 cassoletes aïllades i un gran reticulat, composat de
cassoletes i reguerons, amb una gran conca de 20 cm de diàmetre, i un
cruciforme al seu extrem est.
Descripció:
El suport té una amplada de 0,60 m, una fondària de 1,20 m, i presenta una
inclinació de 13° en sentit NE-SW.
Identificació:
Descoberta per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del Geseart, el
dia 18 d'abril de 1984.
Font informació:
Josep Tarrús i Galter. Poblats, dolmens i menhirs. Diputació de Girona 2002
Altre enllaç sobre la pedra 1:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzE3MjIzNSU=&codi=13434
que diu:
PEDRA 2
Tipologia: Pedra
amb gravats rupestres d’art esquemàtic sobre roca, executat amb la tècnica del
repicat directe.
Datació: Neolític
mitjà/calcolític. 3.500-1.800 a.C.
Gravats: La
pedra presenta un cruciforme simple en creu llatina, de 12 cm d'alada i 8
cm d'amplada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada