Seguidors

diumenge, 19 de juliol de 2020

DOLMEN DEL GARROLLAR
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


IV – II mil·leni a.C. – sepulcre de corredor

És de tots els megàlits de la Coma de l’Infern, el que ha estat més transformat en convertirl-lo en barraca. Només conserva la cambra, però se suposa que havia tingut corredor.

L’interior forma una caixa quasi rectangular d’1,90 m. per 2,65 m. i la seva alçada posterior és d’1,65 m.

Posseeix tres lloses verticals dempeus que componen la caixa i una sola llosa de 3,6 m. de llargada per 2,7 m. d’amplada i 0,5 m. a 0,25 m. de gruix la coberta. La llosa de capçalera ha desaparegut i al seu lloc hi ha una paret seca. Tot el dolmen està envoltat d’un munt de pedruscall -que podrien ser restes del túmil- excepte l’entrada.

L’orientació és al sud-oest i el material emprat és el gneis. La seva situació és dominant, però no tant com la dels altres sepulcres. S’hi va excavar però no es varen obtenir resultats positius.

   



El dolmen i al fons una cresta de quars blanc que en aquest paratge es sovint trobar

Corriol abans d'arribar al dolmen

Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies:
Des de Neolític ( -5500 / -2200 )

Descripció:

Es tracta d'un sepulcre de corredor, del neolític mig-recent. Isidre Macau és el primer en fer un estudi, l'any 1934. El gener de 1941 Lluís Pericot el va visitar, en companyia de Joan Maluquer de Motes i de dos afeccionats de Vilajuïga, Mn. Rafael Barnés i Vicenç Feliu Egidio. Un any després, August Panyella i Miquel Tarradell, excavaren la cambra del dolmen.
El dolmen del Garrollar és un sepulcre megalític de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret, origi­nalment amb cinc lloses, de les quals en resten tres al seu lloc i la coberta. No consta que hi hagués restes d'enllosat. Les seves dimensions internes són 2,1 m de longitud, 1,9 m d'amplada, 1,65 m d'alçada. Es conserva la totalitat del túmul al voltant del dolmen, encara que fou aprofitat com a pedregar. És circular, d'uns 12 o 13 m de diàmetre, bastit en terreny pla, i format possiblement per blocs i terra. No es veuen estructures internes ni de l'anell exterior de conten­ció, que devia de ser un mur amb sòcol de grans blocs.
No s'han documentat materials arqueològics; però a partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació del dolmen és bo, ja que conserva tota l'estructura original de la cambra i part del túmul de pedregam que l'envoltava.

Altres enllaços amb informació:

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17223006.html

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/03/dolmen-del-garrollar-alt-emporda.html

*************************************************************************

Al paratge del Barranc de la Coma de l'Infern on està el dolmen del Garrollar hi ha identificades moltes pedres amb inscultures publicades per la web Megalítica (ara mateix no està operativa) però que també està al facebook.

 https://www.facebook.com/pg/megalitica/posts/?ref=page_internal

PEDRA 1





Tipologia: Pedra amb gravats rupestres d’art esquemàtic sobre roca, executat amb la tècnica del repicat directe, que conté un gran reticulat i cassoletes aïllades.

Datació: Neolític mitjà/calcolític. Mil·lennis IV-III aC.

Gravats: La pedra presenta 8 cassoletes aïllades i un gran reticulat, composat de cassoletes i reguerons, amb una gran conca de 20 cm de diàmetre, i un cruciforme al seu extrem est.

Descripció:
El suport té una amplada de 0,60 m, una fondària de 1,20 m, i presenta una inclinació de 13° en sentit NE-SW.

Identificació:
Descoberta per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del Geseart, el dia 18 d'abril de 1984.

Font informació:
Josep Tarrús i Galter. Poblats, dolmens i menhirs. Diputació de Girona 2002

Altre enllaç sobre la pedra 1:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzE3MjIzNSU=&codi=13434

que diu:

Es tracta d'una llosa d'esquist amb representacions de gravats, que deu haver caigut des de l'aflorament que hi ha per sota de la cresta de quars. Fou descoberta per E. Carreras i M. Piñero, membres de GESEART, l'any 1984.

Els gravats no estan centrats, ocupen la part sud-est de la llosa. El conjunt té una forma rectangular, d'uns 120 cm de llarg i 60 cm d'ample. Hi ha representacions de vuit cassoletes aïlla­des i d'un gran motiu complex reticulat, format per una concavitat de 20 cm de diàmetre i cassoletes (grans i petites) unides amb reguerons, que acaben amb un cruciforme (fet amb 4 cassoletes unides amb reguerons).

Els gravats no són gaire profunds (0,5 cm) i la seva secció és en U. Semblen fets per percus­sió directa amb una eina de pedra (rierenc). El cruciforme fa 16 cm de llarg, amb una fondària mitjana de 0,5 cm. Les mides de les cassoletes oscil·len entre 8 i 2 cm de diàmetre, per una fondària entre 0,5-1 cm.

Com que no s'han trobat materials arqueològics al voltant de les pedres, només es poden datar per paral·lelismes amb els que apareixen en els men­hirs i dòlmens de l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus, entre el neolític mig i el calcolític.

La visita al lloc no va permetre la localització d'aquesta pedra amb gravats, que resta oculta entre l'extensa vegetació que hi creix.

PEDRA 2






Tipologia: Pedra amb gravats rupestres d’art esquemàtic sobre roca, executat amb la tècnica del repicat directe.

Datació: Neolític mitjà/calcolític. 3.500-1.800 a.C.

Gravats: La pedra presenta un cruciforme simple  en creu llatina, de 12 cm d'alada i 8 cm d'amplada.

Descripció:
El suport té una amplada de 2,70 m, una fondària de 1,55 m, i presenta una inclinació de 7° en sentit NW-SE.

Identificació:
Localitzada per membres de Via Pirena, el dia 29 de desembre de 2009.

Font informació:
Inventari del patrimoni megalític de Via Pirena.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada