Cronologies: Des de Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )
Tipus de
jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació
col·lectiu dolmen, sepulcre de corredor amb cambra trapezoidal llarga i
passadís estret
Dimensions: cambra 3,4 x 2,4 m – alt 2,05 m
Descripció:
Es tracta d'un sepulcre de
corredor del neolític mig. La primera referència que es coneix és d'Isidre
Macau, quan l'any 1934 publica una primera planta i dues fotografies. En
companyia de Mateu Turró va realitzar una rasa, rebaixant 40 cm el sediment i
documentant gran nombre de ceràmica, un fragment de parietal humà i altres
ossos fragmentats i una destral de basalt polida. També recuperaren un fragment
metàl·lic de 6 cm de llarg per 5 cm d'ample, de vores arrodonides, amb una
profunda impressió en forma de pota de gallina en una de les seves cares.
Aquest fragment que era de color blanc i de poca densitat, en opinió de Lluís
Pericot, que el va veure, podria ser una escòria d'argent fos. L'any 1942,
August Panyella i Miquel Tarradell trobaren diversos fragments ceràmics fets a
mà, tant en superfície de la cambra com a les cales que hi feren. Anna Ferran i
Miquel Cura, quan l'estudiaren, hi trobaren un fragment de ceràmica a mà
carenada.
És de planta trapezoïdal llarga, amb vuit lloses conservades
i la coberta. Els suports davanters es cavalquen sobre els del darrere. No
consta que hi hagués restes d'enllosat. L'entrada de la cambra és del tipus de
parets en tascó amb dues lloses transversals externes. Les dimensions internes
de la cambra són 3,4 m de longitud, 2,4 m d'amplada i 2,05 m d'alçada. La
coberta és ovalada, de secció planoconvexa. Del túmul només en resten senyals
visibles a les bandes nord i est de la cambra. Devia de ser de tendència
circular amb un diàmetre entre 11 i 12 m, però en contrafort frontal i lateral
esquerre. No es veuen senyals de l'anell de contenció extern.
Pel tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el data a la segona
fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de
principis del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació del dolmen és bo, doncs conserva in
situ bona part de les lloses que el delimitaven i una de la coberta.
A tota la Serra de Pau i a
les rodalies del dolmen hi ha grans bocs de pedra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada