Seguidors

dijous, 16 de juliol de 2020

LA CREU BLANCA
PAU - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Les cres de terme eren creus monumentals que se situaven a les entrades de les poblacions o, com és el cas, a punts clau dels camins per indicar als visitants el punt de la ruta on es trobaven. La Creu Blanca de Pau avisava als transeünts que s'estava entrant o sortint dels dominis de l'abadia de Sant Pere de Rodes, lloc sagrat i santuari de peregrinació  cristiana de gran importància sobretot durant l'Edat Mitjana.
La creu en si, és de pedra calcària, pintada de blanc i es troba sobre un pilar cilíndric de factura rudimentària, fet de pedres de la zona sense desbastar lligades amb morter de calç. En el pilar s'hi va fer una fornícula per allotjar alguna imatge sagrada o ofrenes. A la creu s'hi trova gravada la inscripció en llatí IHS NAZAREN REX IUDEOR, aludint a Jesús de Natzaret. D'aquesta creu se s'expliquen vàries llegendes, la més comú de les quals diu que es bastí per a commemorar la mort d'un monjo missatger de Sant Pere de Rodes que suposadament va morir devorat pels llops en aquest indret.
Molt a prop del monument de la Creu Blanca, gravades en una roca, hi trobem tres creus. En els camins que pugen fins a Sant Pere de Rodes és comú trobar-hi aquests símbols inscrits a afloraments rocosos. Algunes d'aquestes creus podrien haver servit com a fites o marques per a guiar al peregrins cap al monestir.
Les creus gravades de la penya propera a la Creu Blanca són tres i estan acompanyades de reguerons i una cassoleta. Una de les creus, la de més grandària, té dibuixada una mena de peanya semicircular a la base. Les altres dues són més petites i senzilles.
L'antiguitat dels gravats cruciformes sempre ha estat motiu de discusió entre els estudiosos. Encara que la forma de creu es troba entre els motius que es gravaven en època prehistòrica, es coneix que alguns foren fets durant l'Edat Mitjana i en períodes més recents per la técnica emprada.








Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XV

Descripció:

Es tracta d'una creu llatina tallada en pedra calcària picada, amb restes del revestiment pintat de blanc. Aproximadament amida un metres d'alçada. Presenta els braços rectes amb els extrems carrats i una inscripció gravada a l'extrem superior de l'anvers, on hi ha la llegenda Iesus Nazarenus Rex Iudaeroum, en caràcters gòtics. A la part inferior de l'anvers hi ha una petita creu grega incisa (0,05m) atribuïda a un senyal de pedrapiquer. La creu reposa encastada en una petita motllura quadrangular que descansa damunt una base cilíndrica, d'uns 2 metres d'alçada per uns 80 centímetres d'alçada, feta amb rebles de granit i de pissarra lligats amb morter de calç. La pilastra presenta, encarada a ponent, una fornícula rectangular, actualment tapiada amb pedres, que potser deuria servir per posar-hi una imatge o alguna ofrena.

Notícies històriques:

Aquesta creu és l'únic testimoni de creu de terme monumental de l'antic territori del monestir de Sant Pere de Rodes que ha arribat sencera fins a l'actualitat. La seva presència anunciava als visitants que entraven al terme de la poderosa abadia romànica per un dels camins més utilitzats fins ben entrat el segle passat. Probablement substituïa una fita més antiga ja que a vint metres de la creu s'hi troba una penya que té tres creus gravades, una de les quals, més gran i destacada, s'havia realitzat amb un traç molt gruixut essent visible des del camí. Altres interpretacions sostenen que podria tenir caràcter commemoratiu o ser un simple oratori.
Segons una llegenda, la Creu blanca es va erigir en el lloc on un missatger dels monjos de Sant Pere de Rodes va ser devorat pels llops, mentre que una altra versió assegura que la víctima va ser l'abat del monestir.
La Creu Blanca no era pas l'única que hi havia al terme de St. Pere de Rodes, ja que n'hi havia una altra al coll de Canyelles (entre Vilajuïga i Llançà). Ambdues surten documentades en documents del segle X (dues butlles papals i un diploma reial) com elements que marcaven els límits territorials de l'abadia romànica. En un capbreu de la Vall de Santa Creu del segle XVIII, se n'anomenen dues més.
A la part superior hi ha gravada la llegenda Ihs Natzaren Rex Iudeo. Es creu que va ser bastida al segle XV.



*****************************************************************
Enllaç del jaciment de les roques gravades de la Creu Blanca:

que diu:

Cronologies:

Des de Medieval ? ( 400 / 1492 )

Descripció:

 Es tracta d'un conjunt de roques gravades situades uns 10 metres al sud est de la Creu Blanca que foren documentades l'any 2008 per Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna M. Puig, arrel de la prospecció realitzada dins el marc del projecte "Poblament medieval i ocupació del territori als contraforts nordoccidentals del Cap de Creus".


Tenen gravades diverses creus però no hi ha suficients elements ni material arqueològic en superfície per atribuir-los una cronologia determinada; però les investigadores que les han documentat apunten la possibilitat que estiguin relacionades amb el camí medieval que va de Pau a Santa Creu de Rodes.

El seu estat de conservació és força bo.

L'element que dóna nom a aquest jaciment vé de la creu de terme que hi ha. Aquesta separa els termes municipals del Port de la Selva i de Pau. Aquesta creu, de color blanc, es troba posada sobre una base cilíndrica (pedró) d'uns 2 metresd'alçada feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç. A la Capçalera es llegeix la inscripció: IHS NAT - ZARENUS - REX: IU - DEORUM: Aquesta inscripció és resseguida en color blau. A l'altra cara de la capçalera s'insinuen unes marques il·legibles. Per tipologia gràfica podria situar-se cronològicament al segle XIV.






Enllaç  del jaciment del camí d la Creu Blanca:

que diu:

 Cronologies:

Des de Medieval fins a Segles XVIII-XX ( 400 / 1999 )

Descripció:

Es tracta d'un camí documentat l'any 2008 per Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna M. Puig arrel de la prospecció realitzada dins el marc del projecte "Poblament medieval i ocupació del territori als contraforts nordoccidentals del Cap de Creus".
El camí, orientat de sud a nord, comunica Pau amb el poblat de Santa Creu de Rodes, passant per la Creu Blanca. Mesura 2 metres d'amplada de mitjana i en alguns trams conserva restes d'empedrat. Està delimitat per parets que actuen de suport dels marges per salvar el desnivell. Aquestes parets estan fetes amb pedra seca, sense treballar.
La seva adscripció cronològica, donada la manca de material arqueològic trobat en superfície, només es pot fer hipotèticament, atenent la cronologia medieval del poblat de santa Creu que el camí comunica amb la plana; i que segurament s'ha utilitzat fins fa ben poc i, fins i tot, en l'actualitat s'ha convertit en un camí 

Camí de la Creu Blanca

























Altres enllaços amb informació:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada