Seguidors

divendres, 17 de juliol de 2020

DOLMEN DEL PUIG MARGALL
PAU - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Dolmen del que es conserven només tres de les lloses de la cambra funerària i la coberta de gneis. El corredor que permetia entrar a la cambra ha desaparegut completament. Si que es conserva part del túmul al voltant de la construcció en pedra del dolmen.

Amb tota probabilitat és tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular curta. El passadís d’accés era ample i devia ser de parets paral·leles o en forma de petita galeria en U. El fet que no es conservi cap traça d’aquest corredor dificulta el poder decantar-se per una d’aquestes dues hipòtesis.

Els dolmens se solien situar en zones altes. Les comunitats neolítiques feien vida a la part baixa, on devien tenir els poblats i els camps de conreu. Reservaven la muntanya, molt menys fèrtil, per a la cacera, la recol·lecció i per als enterraments.









Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies:

Des de Neolític fins a Neolític ( -5500 / -2200 )

Descripció:

Es tracta d'un sepulcre megalític de tipus indeterminat, possiblement un sepulcre de corredor, del neolític mig-recent. Isidre Macau, l'any 1934, el publicà per primera vegada amb una planta i una fotografia. Altres arqueòlegs n'han fet estudis o l'han citat a les seves obres. A. Ferran i M. Cura, l'any 1970, observen una excavació a la cambra de 0,40 cm de fondària respecte al nivell exte­rior, però no es coneix l'autor d'aquesta intervenció.

El dolmen del Puig Margall, probablement sigui un sepulcre de corredor; la cambra és de planta rectangular, curta i passadís ample, amb les parets paral·leles o petita galeria catalana en U. Està construït amb roca de gneis i bastit en fort pendent, amb la cambra atrinxerada per la capçalera i pel lateral esquerre. En resten les tres lloses i la coberta. No consta que hi hagués restes d'enllosat. Les seves dimensions internes són 1,2 m de longitud, 1,2 m d'amplada, 1,15 m d'alçada. L'accés era a través de parets paral·leles, com correspon a una galeria catalana. La coberta és ovalada i té la secció rectangular; presenta senyals de desbastament a la cara interna. El túmul era frontal davant la cambra i està força ben conservat pel seu darrere i pels costats. De tendència cir­cular (7 o 8 m de diàmetre), però en contrafort frontal i lateral dret, amb reompliment de pedregar petit i sense anell de contenció extern visible.

No s'hi ha documentat materials arqueològics, però a partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la quarta fase dels sepulcres megalí­tics de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la primera meitat del III mil·lenni aC.

L'any 1997 fou restaurat per membres del GESEART i manté un bon estat de conservació. Durant la restauració tampoc es va trobar cap material arqueològic entre les terres remenades de la cambra o del túmul.

****************************************************************


Quan es troben gravats o grafits a pedres prop de les tombes megalítiques es pot pensar que tenien la funció de delimitar i emfatitzar les zones que es consideraven sagrades. També es creu que servien per marcar els límits del territori d’una comunitat, per indicar punts d’aigua o de reunió. Al Puig Margall, enmig de la necròpolis megalítica, hi ha dos grups de roques amb aquests grafits, que es coneixen amb el nom d’inscultures.

Enllaç sobre els grafits i inscultures del Puig Margall:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzE3MTI4OSU=&codi=13436

que diu:

Cronologies:

Des de Neolític Mig-Recent fins a Calcolític ( -3500 / -1800 )

Descripció:

Es tracta de dues lloses d'es­quist amb representacions gràfiques, encara unides a l'aflorament local, força planer. Foren Identificades per Enric Carreras i Miquel Piñero, l'any 1983.

El conjunt principal de la pedra 1 té una forma triangular, d'uns 205 cm de llarg i 185 cm d'ample. Els gravats ocu­pen sobretot la part nord-oest de la pedra. Es representen 2 antropomorfs amb cames en carrera; 3 cruciformes simples; 5 grups de cassoletes dobles unides per un regueró o halteriformes; 2 angles formats per 3 cassoletes; 5 cassoletes grans amb un regueró rectilini; una cassoleta pediforme amb un regueró rectilini; 2 grans reguerons en angle, un format per 3 cassole­tes petites i una de gran i l'altre, més petit, amb 2 cassole­tes; i 70 cassoletes aïllades. Dos dels cruciformes estan cla­rament formats per 4 cassoletes unides amb reguerons, mentre que en l'altre no s'observen cassoletes als extrems. Tots els signes estan aïllats, excepte un, els antropomorfs amb cames en carrera, que queda unit amb un cruciforme simple i es pot relacionar amb 3 cassoletes petites.

El conjunt de la pedra 2 és rectangular amb uns 75 cm de llarg per 55 cm d'ample.

Els gravats ocu­pen sobretot la part nord-oest de la pedra. Es representa un sol motiu reticulat complex, for­mat per cassoletes grans i petites entrelligades per reguerons. En els dos casos els gravats no són gaire profunds (0,5 cm) i la seva secció és en U. Semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra (rierenc).

Com que no s'han trobat materials arqueològics al voltant de les pedres, Tarrús (2002) dedueix que els gravats d'aquestes lloses serien contemporanis dels que apareixen en els men­hirs i dòlmens de l'Albera, serra de Rodes i Cap de Creus, entre el neolític mitjà i el calcolític.

Els gravats es conserven en bon estat tot i que la zona està força coberta per la vegetació.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada