Seguidors

dijous, 16 de juliol de 2020

DOLMEN DE LES VINYES MORTES II
PAU - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


El domen de Vinyes Mortes II és un sepulcre de corredor amb una cambra llarga en forma de trapezi feta de grans pedres de gneis al que li manca la llosa que feia de sostre. S’accedia a la cambra per un passadís estret i baix. Tota la construcció en pedra anava coberta per un gran túmul fet de terra i pedres petites.

En aquest dolmen es van fer excavacions arqueològiques durant les que es trobaren petits fragments de ceràmica feta a mà i sense decoració. Aquest descobriment permet afirmar que aquest sepulcre de corredor va estar en ús des del moment de construcció, a la segona meitat del IV mil·leni a.C., fins l’Edat del Bronze.

Els dolmens són llocs d’enterrament propis del Neolític, el Calcolític i l’Edat del Bronze; de quan les primeres societats es feren sedentàries. Aquests grups socials, al quedar-se a viure en un lloc fix, desenvoluparen la necessitat d’enterrar els membres de la comunitat amb un ritual més complex que fins aleshores. És per això que es comencen a construir els dolmens, per monumentalitzar el lloc on són inhumats els membres d’una comunitat.


















Enllaç amb informació:

que diu:
Cronologies:

Des de Neolític ( -5500 / -2200 )

Descripció:

Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític mig. La primera intervenció arqueològica que es va realitzar fou a l'any 1947-48, sota la direcció de Joan Garriga que en publicà una primera planta i secció de la cambra.

El dolmen de les Vinyes Mortes II és un sepulcre de corredor amb cambra trapezoidal llarga de cinc lloses i passadís estret. No es conserva la coberta i tampoc consta que hi hagués restes d'enllosat. Les dimensions internes de la cambra són 3,5 m de longitud, 2,6 m d'amplada, 2,4 m d'alçada i l'accés és un corredor de lloses, bas­tit en terreny pla, del qual es conserven dues lloses. La seva amplada és de 80 cm i la seva altura estimada d'1 m aproximadament. El túmul devia ser circular d'uns 10 m de diàmetre, en contrafort frontal, format amb reompliment de pedregar. Se'n conserven restes a la banda dreta de la cam­bra i també pel darrere de la capçalera. No es veu cap senyal de l'anell de contenció extern, que possiblement estava format per un mur de pedra seca.

A l'excavació de Joan Garriga es recuperaren diversos frag­ments de ceràmica a mà, sense decoració. Durant els treballs de restauració, feta l'any 1997, es va recuperar una vora d'urna bisellada del bronze final. Els materials trobats només ens indiquen una ocupació prehistòrica (neolític-edat del bron­ze) del sepulcre. Però a partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la quarta fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà - Roselló, és a dir, a la segona meitat del IV mil·lenni aC.

L'any 1997 fou restaurat per membres del GESEART i manté un bon estat de conservació.

*************************************************************************** 










Altres enllaços amb informació:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada