DOLMEN CAIGUT I
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Enllaç amb informació:
que diu:
Cronologies:
Des de Neolític Mig-Recent (
-3500 / -2500 )
Descripció:
Es tracta d'un sepulcre de
corredor del neolític mig - recent. Isidre Macau en publicà una primera planta
i fotografia a l'any 1934. L'any 1942, August Panyella i Miquel Tarradell,
observaren un gran forat excavat a la part dreta de la cambra. Continuaren
l'excavació amb resultats negatius.
La cambra és de planta trapezoidal curta i passadís estret, amb les lloses davanteres cavalcades sobre els laterals. Estava formada possiblement per quatre lloses (no es conserva la llosa davantera del costat esquerre) i dues cobertes (de les quals només se'n conserva una). No consta que hi hagués enllosat. Les dimensions internes de la cambra són 2,5 m de longitud, 1,5 m d'amplada i 1,45 m d'alçada. La coberta: És ovalada, amb els caires arrodonits, de secció rectangular. El túmul era de tendència circular, d'uns 9 m de diàmetre, però en contrafort frontal i lateral esquerre, on comença el barranc que duu al còrrec de Carena.
A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) la situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació és regular, doncs la coberta es troba caiguda sobre les lloses que la subjectaven, quedant només dempeus, però desplaçades, les lloses que formaven l'angle nord-oest.
La cambra és de planta trapezoidal curta i passadís estret, amb les lloses davanteres cavalcades sobre els laterals. Estava formada possiblement per quatre lloses (no es conserva la llosa davantera del costat esquerre) i dues cobertes (de les quals només se'n conserva una). No consta que hi hagués enllosat. Les dimensions internes de la cambra són 2,5 m de longitud, 1,5 m d'amplada i 1,45 m d'alçada. La coberta: És ovalada, amb els caires arrodonits, de secció rectangular. El túmul era de tendència circular, d'uns 9 m de diàmetre, però en contrafort frontal i lateral esquerre, on comença el barranc que duu al còrrec de Carena.
A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) la situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació és regular, doncs la coberta es troba caiguda sobre les lloses que la subjectaven, quedant només dempeus, però desplaçades, les lloses que formaven l'angle nord-oest.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada