Seguidors

divendres, 3 de juliol de 2020

POBLAT IBÈRIC DE MONTBARBAT
MAÇANET DE LA SELVA - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








































*************************************************************************
En tot l'entorn hi ha grans rocas





La roca pensant




















*****************************************************************






Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies:

Des de Bronze Final III fins a Bronze Final II ( -900 / -900 )

Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Ple ( -300 / -250 )

Tipus de jaciment:

Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat

Descripció:

Es tracta d'un poblat ibèric murallat, amb un perímetre d'uns 370 m i una extensió aproximada de 5.673 m2. La seva distribució interna s'articula en funció de la muralla, a la qual s'adossen els diferents àmbits domèstics, separats entre ells per parets mitgeres. La seva cronologia s'estén des de les darreries del segle V aC fins a la primera meitat del segle III aC.
Les successives campanyes d'excavació han permès posar al descobert diverses estructures: part de la muralla, amb una torre rectangular exempta adossada en el seu cantó sud, una habitació rectangular amb llar central, part d'altres habitacions (tot això a la part més alta). A la part central s'hi han localitzat d'altres estructures que corresponen a una altra zona d'habitacions.
Les darreres intervencions arqueològiques han ampliat la superfície d'excavació i han permès identificar noves estructures a la zona meridional, adossades a la muralla. En aquest sector oriental les estructures es troben molt més arrasades que d'altres bandes del mateix jaciment.
El material d'importació exhumat en les diferents campanyes correspon a ceràmiques de vernís negre, tant àtiques com produccions de tallers occidentals, ceràmiques grises monocromes, àmfora massaliota, púnica i greco-itàlica. Entre les produccions locals predominen la ceràmica a mà per sobre de les ceràmiques a torn. Entre aquestes darreres, s'hi ressenya la presència de ceràmica grisa, negre mat, pintada blanca, vermella i negra, comuna i àmfora ibèrica. S'hi han recuperat també diversos objectes de metall, de bronze i de ferro, sempre de mides petites.
L'estat de conservació del jaciment, en general, és correcte gràcies a la consolidació de les estructures, especialment de les situades a la banda occidental, realitzades paral·lelament a les campanyes d'excavació.
A l'àrea central del poblat es poden diferenciar quatre moments de realització:
- Un nivell més antic, constatat de forma aïllada, de la Primera Edat del Ferro.
- Un segon moment en que s'excaven les sitges, de moment n'hi ha set de documentades i que corresponen al s.IV.
- Després, un cop amortitzades, es crea una zona artesana dedicada al treball de material perible com la llana, cuir o vegetal, constituïda per quantitat de canalitzacions, gran dipòsits, cubetes, forats de pal, etc.
- Finalment, quan deixen d'elaborar el producte artesà, edifiquen diversos habitatges, entre les darreries del s. IV i inicis del s.III.
Pel que fa a l'àrea oriental del jaciment, s'hi registren també les fases que s'han documentat per a la part central del poblat. Per a pa Primera Edat del ferro, en el vessant suau, es localitza un espai de producció artesanal, amb la presència de grans sitges, un broc ceràmic de decantació de cervesa, restes d'escòria de ferro i un gran retall dedicat a la cocció. La cala 5, excavada el 2008, permeté documentar un retall que continuaria cap al nord de l`àrea excavada.
La segona fase està conformada per un nombre important de forats de pal, canalitzacions que van d'oest a est, una sitja, una cubeta i dos dipòsits que tenen continuïtat cap al sud de la cala. Tots aquests elements corresponen al segle IV aC.
La tercera fase correspon a la construcció de parets d'habitació, que s'han conservat molt degradades. Els habitatges estan construïts amb pedra, tovot i canya. El darrer moment del poblat en aquesta zona es pot situar a darrers del segle IV o principis del segle III.
Finalment, en els estrats més superficials s'ha detectat ceràmica d'èpoques posteriors, tant romana com medieval i moderna.
Gràcies a l'estudi dels materials es constata que ens trobem davant d'una societat amb recursos precaris per la pobresa d'utillatge metàl·lic i la reconstrucció de ceràmiques trencades.
EL 2009 es va continuar treballant a la Cala E1. Per sota dels nivells superficials es va documentar una llar de foc, la qual no estava associada a cap paret, ni a cap element negatiu que pogués indicar l'existència d'algun tipus d'estructura feta de material perible. Es considera que podria haver servir per a acumular i reservar les brases i la cendra calenta. A la Cala han sortit les parets d'habitació de dues estances; en la més petita, situada en el cantó est, hi ha l'inici de tres murs amb una amplada de 0,48 cm que formen dos angles i queda oberta cap a orient; l'altra casa, per les seves dimensions, sembla més gran que la primera, es troba a la zona oest i consta, de moment, de dues construccions perpendiculars de 0,50 cm d'ampla que també surten fora de E1.
Les intervencions realitzades entre els anys 2010 i 2012 van poder documentar 6 fases. La primera, corresponent a principis del segle III a E, l'últim nivell d'ocupació conegut. Quedarien poques estructures funcionals i la muralla també es trobaria derruïda. Concretament s'ha documentat una llar molt elaborada. Pel que fa a la segona fase, situada a finals del segle IV a E, la muralla encara estaria en funcionament, així com la major part de les edificacions adossades a ella. La fase 4 correspon a la primera meitat del segle IV a. E. Durant aquesta fase es va urbanitzar la zona del poblat, construcció de la muralla i de les parets adossades a aquesta, sobre l'estrat geològic. També es va documentar 9 forats de pal a l'interior d'una rasa. La cinquena fase es situa entre finals del segle V a E i primers del IV a E. correspon a una estructura negativa. La sisena fase, correspon al segle V a E. correspon a l'ocupació del turó anterior a la construcció de la muralla i la primera urbanització del poblat abans del segle IV a E. S'han documentat cinc estructures negatives com ara sitges i dipòsits.
Entre el 2012 i 2013 es van realitzar dues intervencions arqueològiques a les cales E0 i E2, per continuar amb els treballs de les campanyes anteriors a la cala E1. Els resultats han permès apreciar de manera complerta murs que ja apareixien a la cala E1 i confirmar les datacions de les fases proposades a les anteriors campanyes.
Anys més tard, al 2016, es realitza una reparació i consolidació d'un tram petit de la muralla sud de la casa V. Per causes naturals el mur, que ja havia estat objecte de restauració, va esfondrar-se. Les pedres havien quedat amuntegades als peus de l'estructura i es van recuperar per tal de fer la restitució. El morter emprat va ser de calç i ciment hidràulic barrejat amb sorra local.

Ubicació:

El poblat ibèric de Montbarbat es localitza sobre un turó a 331 m d'alçada, a la part més occidental de la serra de Cadiretes. Per accedir al jaciment des de Maçanet de la Selva cal seguir la carretera N-II i a l'alçada del punt quilomètric 690,500, prendre un trencant a l'esquerra que mena a la Urbanització Residencial Montbarbat i seguir per aquesta carretera uns 2.700 m fins a l'entrada de la urbanització.

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6357

http://www.laselvaturisme.com/es/rutas-culturales/ruta-1-los-origenes-y-la-antiguedad/poblat-iber-de-montbarbat-2/

http://www.massanetdelaselva.org/index.php/turisme-i-cultura/patrimoni-i-llocs-d-interes/236-poblat-iberic-de-montbarbat




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada