CASA JOAQUIM SADURNÍ - CAL SAMFAINA
VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: Època
contemporània. 1862. Arquitectura neoclàssica
Autor:
Josep Salvany i Juncosa (Vilanova i la Geltrú 24 de juny de 1825 - 1898),
mestre d’obres.
Promotor:
Joaquim Sadurní
Descripció: Edifici
entre mitgeres originalment actualment a habitatge plurifamiliar. Edifici de
crugia única compost de planta baixa i tres plantes pis sota coberta plana
accessible de la que sobresurten les golfes centrals i una torratxa-mirador
coronada per una barana de balustres i gerros ornamentals ceràmics. Escala
central precedida d’un vestíbul cobert amb voltes per aresta.
Sistema constructiu: Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i
revoltó ceràmic. Escala de maó de pla a la catalana. Voltes d’aresta amb
directrius d’arc rebaixat.
Façanes: Façana
de composició simètrica composada amb únic portal adovellat d’arc rebaixat a la planta
baixa, un balcó corregut de dos portals allindats i una fornícula al mig a la
planta primera i dos balcons a cada una de les plantes restants, d’obertura i
volada de llosa decreixent. Coronament amb barana de balustres ceràmics i
matxons d’obra.
Hi ha una capelleta-fornícula ornamentada amb la imatge
de la Mare de Déu del Carme. Gerros ornamentals de coronació de la torratxa.
Dades històriques: Situada dins el casc antic de Vilanova, al carrer Major. Joaquim Sadurní
va sol·licitar permís d’obres per a la propietat, segons projecte del mestre
d’obres Josep Salvany i Jucosa, l’any 1862. El carrer Major és el més antic de
Vilanova vella, antic camí ral de Barcelona a Tarragona per la costa.
Probablement, quan el rei Jaume I va concedir la carta de poblament a Vilanova
de Cubelles, l'any 1274, la seva població era un arrenglerament de cases a
banda i banda d'aquest únic carrer. Posteriorment, l’expansió de la ciutat va
mantenir l’antic tramat del carrer i moltes de les noves residències i cases de
rendes que es van construir van mantenir la parcel·lació urbana de la ciutat
medieval; d’altres, com la casa Samà o la casa Papiol, grans residències
generalment composades seguint les pautes del neoclassicisme, modificaren la
parcel·la, estreta i llarga, amb l’addició de l’edificació contigua. Josep
Salvany va introduir un element tipològic a la casa Joaquim Sadurní que es va
anar repetint en posteriors edificacions a la ciutat: la capella votiva de
façana amb fornícula. També, un altre element destacable de la casa es la seva
torratxa, coronada amb elements ceràmics del neoclassicisme romàntic, que per
la seva altura i situació destaca des del carrer de Sant Josep. La torratxa és
un element significatiu en les teulades de les cases de famílies benestants
vilanovines; majorment construïdes entre finals segle XVIII i final segle XIX,
conseqüència del moviment comercial amb Amèrica. La torratxa permet una gran
quantitat de claror dins l’edifici, ja que normalment és situada vora de
l’escala principal a la manera d’un celobert, al qual també podien donar les
finestres d’habitacions interiors. Des de la torratxa, els propietaris de la
casa visualitzaven l’arribada del vaixell que els interessava, bé per tenir-hi
part o per la mercaderia que transportava.
************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32796
************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada