Cronologies:
Des de Neolític Antic fins a Neolític Antic ( -5500 / -3500 )
Des de Neolític Mig-Recent fins a Neolític Mig-Recent ( -3500 / -2500 )
Descripció:
Es tracta d'un poblat
neolític que ocupa una àrea de 1000 m2, que fou descobert per E. Carreras i M.D
Piñero, membres de GESEART, l'any 1987, arrel de la obertura d'un carrer per la
urbanització. Entre els anys 1987 i 1994 es van realitzar excavacions per part
d'un equip dirigit per S. Aliaga, J. Chinchilla, O. Mercadal i J. Tarrús, on es
varen documentar diverses estructures d'hàbitat i un possible sistema de
tancament. Posteriorment, entre els anys 2001 i 2003, es va desenvolupar un
projecte de consolidació, restauració i adequació del jaciment, executat pel
GESEART.
Estava format per quatre cases amb planta en forma de
"U" i aparellades, un espai aïllat amb porxo frontal i un gran
edifici de planta oval.
S'han diferenciat tres fases arquitectòniques o d'ocupació a
partir dels objectes recuperats i de les datacions radiomètriques:
La fase A és la més antiga, relacionable amb el Grup de
Montboló dins d'un neolític mitjà inicial. Aquesta fase compta amb diverses
estructures d'habitació (sitges i focs), però cap d'elles no sembla
relacionar-se amb els murs perimetrals de les habitacions, perquè s'obren per
sota dels seus fonaments.
La fase B és la més important de Ca N'Isaach, que s'ha de
relacionar amb el Grup Empordanès dins d'un neolític mitjà ple. Les nombroses
estructures d'habitació d'aquesta fase (focs, sitges, murs, forats de pal,
cisterna) s'interrelacionen clarament amb els murs perimetrals de les
habitacions, als quals sovint s'adossen o, en tot cas, mantenen sempre unes
cotes iguals o superiors a les dels seus fonaments. En aquesta fase queda
definida l'estructuració arquitectònica del poblat en un gran espai d'habitatge
ovalat, al qual s'entrelliguen tres espais més del mateix tipus, però força més
petits.
La darrera fase és la més recent i més mal determinada,
perquè només es basa en tres focs i en troballes superficials fetes per tota
l'àrea del jaciment. S'ha de relacionar amb un neolític final (tipus Veraza). Probablement,
la forma final de la gran cabana sigui una reforma d'aquesta darrera fase.
Els objectes que es poden atribuir a la primera i darrera
fase són molt escassos; com a conseqüència de les poques estructures
determinades d'aquests moments, cosa que ha proporcionat una mostra molt petita
de la seva cultura material. D'entre els nombrosos elements de cultura material
recuperats als nivells corresponents a un neolític mitjà ple, destaquen les
següents categories: Vasos ceràmics (es van recuperar un total de 3.730 bocins
de ceràmica). S'hi distingeixen vasos d'emmagatzematge (gerres cilíndriques) i
vasos domèstics (bols, escudelles, tasses carenades i olles); indústria lítica
tallada en sílex, quars i cristall de roca; indústria lítica polida; objectes d'ornament;
elements de molta com molins o mans de molí o discos retallats (objectes que
presenten unes vores retallades).
De tots els espais d'habitatge, el més espectacular és el de
planta ovalada (10 m x 15 m) que pertany a la segona fase. Malauradament, li
manca tot el costat est, menjat per l'erosió. La coberta devia estar formada
per una estructura de branques i brucs, muntada sobre cairats. La màxima alçada
conservada és d'uns 50-60 cm.
Pel que fa a la cultura megalítica relacionada amb el
jaciment, es coneix una referència directa d'un monument megalític que prové
d'Isidre Macau quan l'any 1932 va visitar-lo. En aquell moment només es
conservava dempeus la capçalera, que feia 1,65 m d'amplada i 1,98 d'alçada. La
resta de les lloses que haurien format part del sepulcre estaven repartides en
múltiples parets de vinya.
Alguns elements arqueològics com la presència d'inscultures
(cassoletes i reguerons), tant als murs com en bloc dins de les estructures, o
discos de obre esquist, semblen confirmar la suposició de que efectivament es
tractaria d'un hàbitat del neolític mitjà relacionat amb els sepulcres de
corredor propers. A la Serra de Rodes i al Cap de Creus existeix una forta
concentració de dòlmens, bàsicament sepulcres de corredor i agrupaments de cistes
amb túmul. Els sepulcres de corredor més propers a Ca N'Isach són Mas Bofill i
la Devesa.
Malgrat que s’han detectat tres fases d’ocupació a Ca n’Isach, en realitat la primera (grup de Montboló) i la darrera (grup de Veraza) hi estan molt mal representades quant a materials arqueològics. Per aquesta causa ens centrarem en la cultura material dels principals habitants de Ca n’Isach, els del grup Empordanès (4.100 - 3400 a.C.).
D’aquesta fase neolítica s’hi han pogut recuperar els estris que estaven fets amb argila, pedra tallada o polida. Malauradament, però, s’han perdut els que es varen fer sobre fusta, fibres vegetals, os i banya, perquè aquesta classe de materials no es conserven en un medi tan sec i tan àcid com el de Ca n’Isach.
D’entre els vasos ceràmics
hi trobem gerres de grans dimensions per a l’emmagatzematge dels aliments;
olles de mida mitjana per a les tasques de cuina; i bols o escudelles de mida
petita, que es feien servir com a vaixella de taula, alguns del quals duien
decoracions gravades com ara quadrícules i triangles ratllats o impresos.
Alguns del estris més
corrents estaven fets sobre sílex tallat de qualitats diferents, des dels opacs
i foscos fins als translúcids de color melat. Aquest sílex arribava al poblat en
forma de nòduls des del sud de França. Els propis habitants del poblat s’encarregaven
de tallar-los fins aconseguir les peces que necessitaven: puntes de fletxa trapezoidals;
perforadors, amb mànecs de banya; raspadors amb mànecs de fusta per a treballar
les pells, i làmines retocades que, fixades en mànecs de fusta, es feien servir
com a ganivets o falçs. Les eines de roca polida servien per a les feines
pesades. A Ca ‘Isach s’ha trobat fulles, fetes amb corniana i esquist, de
destrals i d’aixes, que es fixaven en mànecs de fusta, i també esmoladors d’esquist.
Cal esmentar igualment una maça cilíndrica de gneis amb una ranura de fixació
al centre, trobada en un foc del neolític final, que es devia encaixar en un
mànec de fusta. Els objectes d’ornament personal són escassos, però se n’han
trobat alguns: denes discoidals d’esteatita i prismes naturals de cristall de
roca, que devien formar part de collarets; i una petita plaqueta polida d’esquist,
que potser s’emprava com a paleta de colorets.
Les nombroses lloses amb cassoletes,
algunes amb reguerons, trobades entre els murs de les cabanes, i un rierenc de
gneis amb una figura antropomorfa (en forma d’1) pintada en gris, ens parles
sobre uns aspectes -artístics o màgics- del grup humà de Ca n’Isach, dels quals
rarament ens n’arriben proves arqueològiques.
Les farines de blat o d’ordi
per fabricar coques de pa es preparaven amb pedres de molí barquiformes, mentre
que amb els morters es devien de masegar avellanes, pinyons o aglans collits en
els boscos propers. La carn, obtinguda dels ramats d’ovelles, cabres o vaques i
per la cacera del senglar i el cérvol, completava la seva dieta.
Els vasos ceràmics del neolític mitjà de Ca n'Isach: grans, mitjans i petits recipients
El poblat neolític de Ca n’Isach
ocupa un esperó rocños sobre la cota de 100 m, a tocar el marge esquerre del Riutort.
Es tracta d’una àrea de 1.000 m2, protegida per un espadat d’esquist que
envolta un replà intern amb un subsol de gneis.
El clima de l’època era
força més humit que l’actual, cosa que afavoria una vegetació de ribera, vora
el Riutort, amb presència de vern, avellaner, om i tamariu. A mitja muntanya hi
hauria clapes boscoses de roures, pins, alzines i ullastres, enmig d’un entorn
dominat pels brucs i estepes. Els escassos prats de les zones més altes
servirien perquè el bestiar hi pogués
pasturar.
A Ca n’Isach s’hi ha detectat
tres fases d’ocupació a partir dels objectes recuperats i de les datacions
radiomètriques. El primer moment, amb presència de fogars i potser d’una cabana
retallada a la roca, correspon al grup cultural Montboló del neolític mitjà
inicial (entre 4.700 – 4.100 a.C.). El segon moment, que pertany al grup
cultural Empordanès – una fàcies local del Chassey del sud de França- dins d’un
neolític mitjà ple (4.100 – 3.400 a.C.), serà el responsable de la construcció de
les cinc cabanes del poblat, amb murs de pedra seca, que s’han conservat. El
tercer moment ens situa ja en un neolític final (3.400 – 2.700 a.C.), propi del
grup cultural de Veraza. En aquest darrer moment sembla que es reaprofiten
algunes de les construccions anteriors, en especial la gran cabana ovalada, que
ara pren la seva forma final.
El poblat estava format per
quatre cases subrectangulars en forma d’U i aparellades, a més d’una gran casa
ovalada i aïllada. Totes estaven encarades al sud i no es pot descartar que n’hi
haguessin hagut més, però haurien desaparegut ja fa temps a causa de l’erosió.
Les cases subrectangulars, d’uns
7 x 3,5 m, posseïen un sòcol de pedra seca i algunes estaven proveïdes d’un
porxo. Els murs eren d’un metre d’amplada i estaven formats per una doble
filera de paraments, reomplerts amb blocs irregulars. El cobriment devia d’estar
format per una estructura de fusta em doble vessant, tapada amb feixines de
bruc. La zona frontal duria un entramat de branques, segurament amb un
revestiment d’argila fins a l’altura
dels murs.
La gran cabana ovalada, d’uns
10 per 7 m, tenia uns murs d’un metre i mig d’amplada. Estaven formats per una
doble renglera de lloses clavades amb parament de pedra seca al damunt i un
reompliment de blocs de diverses mides. El sistema de cobriment seria similar a
l’anterior, però adequat a les seves grans dimensions. Aquesta gran cabana
possiblement servia com a espai comunitari, on es realitzarien algunes tasques
essencials per a la comunitat: cuinar els aliments, netejar i moldre els
cereals, teixir teles per als vestits, etc.
Ostres Joan, quina descoberta!
ResponEliminaFan ganes d'anar-hi, no ho coneixia, però veig que deus haver passat molta calor...
Moltes gràcies. Molt interessant!