Seguidors

diumenge, 24 d’octubre de 2021

ANTIC HOSPITAL i CAPELLA DE SANTA LLÚCIA - AJUNTAMENT DE CRESPIÀ

CRESPIÀ - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






Enllaç amb informació:

L’Hospital de Crespià (o Sant Hospital de Pobres de Crespià), amb la capella de Santa Llúcia, era situat al carrer Major, en l’edifici que fa xamfrà amb el carrer de les Escoles.

Queda, de l’antic Hospital, una bonica sala gòtica, la porta d’accés a aquesta sala des del carrer Major, i una modesta espadanya al capdamunt de la façana. La resta de l’edifici forma part, avui, de l’Ajuntament, dels Serveis d’Assistència Mèdica i del Casal del poble.

J. Botet  i Sisó diu, quan parla de Crespià, que té “un hospital per a pobres amb dos llits de l’antiga fundació que per insuficiència de rendes només acull accidentats”, i que hi ha “la capella dedicada a Santa Llúcia en la qual s’hi celebren oficis divins per la diada de la Santa”.

La capella fou construïda l’any 1626; un aiguat ocorregut el 29 d’octubre de 1928 va fer arribar l’aigua del torrent fins a la pica d’oli d’aquesta capella.

No hi ha dubte que l’Hospital existia ja l’any 1208, segons es dedueix del llevador fet el 1703, en el qual es relacionen béns (més de seixanta) d’aquest establiment.

Moltes degueren ser les propietats que arribà a tenir l’Hospital. Quan al segle XVIII, llarga és la llista dels censataris, i també trobem que el 18 d’agost de 1845 arrenda a l’Ajuntament una habitació de migdia per habitar-hi el mestre del poble.

Les propietats de l’Hospital produïen blat, ordi, oli, blat de moro, palla, mill i mestall, i l’administració pagava ajudes per traginar garbes i ajudar a les batudes.

En la segona meitat del segle XVIII es feren diverses obres a l’edifici.

Per manament del bisbe Tomàs de Lorenzana (1780), s’estableix que els administradors siguin el rector, un pagès i un menestral. En conseqüència, la successió del clergat en l’administració es produeix automàticament  amb el nomenament dels rectors, i la dels laics, en expressió que hem trobat reiteradament, “a sort de rodolí”. En 1825 s’estableix que la durada del càrrec no sobrepassi els dos anys.

L’any 1844, en aplicació de les lleis i decrets de desamortització, l’administració de l’Hospital informa el govern (el 20 de febrer) de les despeses de l’establiment durant un quinquenni, que pujaven a 560 lliures, i dóna la llista de les propietats, censos i censals, com també els noms de llurs censataris: Francesca Viñas, d’Esponellà; Miquel Soler, Rosa Cabot Font; Joaquim Gallostra; Gayolà; Quer de la Coma; Vicens Martí, de Llers; Paulí Quer, de Sant Miquel de Fluvià; Vidal de la Palma, i Benet Torró, de Sords.

Am la presa del poder dels progressistes en 1854, i amb la planificació de la desamortització portada a terme per Pascual Madoz el 20 de maig de 1855, s’acaba l’administració d’aquell Sant Hospital de Pobres del poble de Crespià, que cada any socorria de nou a deu individus.



Primera pàgina d'un llibre de propietats, censals i altres rendes de l'Hospital


Relació dels administradors de l'Hospital des del dia 1 de maig de 1753 fins al 20 de maig de 1855

Clau de volta de l'antiga capella de l'Hospital amb el relleu de la Verge Dolorosa amb el Nen Jesús

Censos i censals constituïts el segle XVIII per l'hospital de pobres de Crespià

*************************************************
Altre enllaç amb informació:

Època: segle XVII – XVIII

Descripció:

Hospital:

Edifici de planta quadrangular desenvolupat en planta baixa i pis. Les parets portants són de maçoneria, amb carreus a les cantonades de l'angle nord-est, on hi ha la part més antiga de l'edifici. La coberta és de teula àrab a dues vessants. L'accés des del carrer Major es realitza per l'antiga capella de l'hospital, amb una porta dovellada en forma d'arc de mig punt. 

Capella de Santa Llúcia:

Petita sala de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb nervadures de pedra motllurada, que s'uneixen a la part central amb un medalló de pedra. Les parets són de maçoneria i la volta és enguixada. L'accés des del carrer presenta una petita porta amb dovelles de pedra en forma d'arc de mig punt i dues finestres laterals emmarcades per carreus.
La sala es troba emplaçada a l'angle nord-est de l'edifici de l'antic hospital de Crespià.

Notícies històriques:

De l'antic hospital queda una bonica sala gòtica, la Capella de Santa Llúcia i una modesta espadanya de rajol al capdamunt de la façana. La resta de l'edifici forma part de l'Ajuntament, dispensari i casal del poble. L'hospital ja existia l'any 1208 segons es dedueix del llevador fet el 1703. El 18 d'agost de 1845 arrenda a l'Ajuntament una habitació pel mestre del poble. En la segona meitat del segle XVIII es feren diverses obres a l'edifici. Per manament del bisbe Tomàs de Lorenzana (1780) s'estableix que els administradors siguin el rector, un pagès i un menestral i que la durada del càrrec no sobrepassi els dos anys (1825). El 20 de maig de 1855 l'hospital de Crespià és afectat per la desamortització.

*************************************************
Altre enllaç amb informació:

L’actual Ajuntament de Crespià en època medieval era un Hospital de Pobres, documentat des de l’any 1208. Edifici de planta rectangular a dos vessants i tres pisos que ha estat objecte de reformes durant la segona meitat del segle XVIII. A l'angle nord-oriental hi ha la capella gòtica de Santa Llúcia de l'antic Hospital de Pobres. Aquesta correspon a la part més antiga de l'edifici. La façana de la capella mostra una porta forana de dovelles de pedra calcària grisa. Al centre té l'any gravat “1626”. A cada costat de la porta s'obren dues finestres rectangulars amb llinda i reixa de ferro forjat. Damunt es troba el campanar d'espadanya d'obra de rajol. A l’interior, la capella mostra planta quadrada i coberta amb volta de creueria. Les nervadures ogivals arrenquen des dels culs de llàntia decorats amb franges motllurades. Al centre de la clau de volta trobem la figuració en relleu de la Verge "dolorosa" amb el Nen Jesús. A la dreta de la porta es troba la pica baptismal encastada a la paret. El paviment és fet de rajoles quadrades que formen motius geomètrics romboidals. La resta de l'edifici es mostra constructivament adossat a la capella de Santa Llúcia. Destaca el seu frontó triangular amb cornisa d'obra de totxo. Les obertures actuals són d'obra de maó amb carreus de pedra reaprofitats. L’any 1844 fou desamortitzat com altres propietats religioses de la comarca. A partir de l’any 1780 fou establert que l’hospital havia de ser administrat pel rector, un pagès i un menestral. Els segles XVIII-XIX les famílies més poderoses de Crespià hi figuren sovint en la seva administració: els Porcioles, Llavanera o bé els Ordis i Piferrer.

*************************************************










 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada