ERMITA DE SANT BARTOMEU DEL PORTELL o SANT BARTOMEU DE BASSET
CRESPIÀ - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XII
Descripció:
Església antigament d'una
nau, de capçalera semicircular i amb dues capelles laterals en el transsepte.
La base del mur de la façana occidental, com els vestigis de la porta d'accés,
corresponen a una reforma tardana dels segles XVI-XVII. L'església no conserva
la seva coberta. Al centre de l'absis s'identifica part d'una finestra de doble
esqueixada. L'absis s'obre a partir d'un plec doble en degradació. La capella
septentrional del transsepte és la més ben preservada. S'hi pot veure
l'arrencament de la volta de mig punt, una finestra d'una esqueixada amb llinda
d'arc retallat i una obertura rectangular esbiaixada. La capella meridional
evidencia una coberta de volta amb un cos afegit, avui difícil de veure entre
l'espessa vegetació. Segurament es tractava d'una sagristia. Entre el
transsepte i l'inici de la nau es conserva la base de l'arc toral. L'aparell no
és del tot homogeni en tota l'obra d'origen romànic, però majoritàriament
són carreus de travertí ben tallats i repicats, disposats en filades.
Notícies
històriques:
Les característiques constructives
de Sant Bartomeu mostren una obra romànica avançada de finals del segle XII o
XIII. Montsalvatge la va identificar com Sant Bartomeu de Basset, topònim citat
en un document de 1397. El 1514 la trobem citada en les actes de visites
pastorals i ja a mitjan segle XVI era en ruïnes i per aquest motiu fou
reconstruïda entre els anys 1557 i 1573. El 1776 es mantenia dempeus, però
l'any 1828 ja consta com a totalment derruïda. Se sap que l'any 1661 un ermità
en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca. Els anys
1982 i 1983 es dugueren a terme en l'església uns camps de treball per tal de
desenrunar el seu interior. Foren recuperats alguns elements originaris de
l'església romànica.
Altre enllaç amb informació:
Les ruïnes de l'església de Sant Bartomeu es troben a
l'antic veïnat de Portell, d'unes quantes masies escampades, al sud-est de la
vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d'un quilòmetre. És en un extens
planell, en bona part rocallós, de 205 m. d'altitud màxima, vora la riba
esquerra del riu Fluvià.
El topònim Portell -també Coll de Portell en alguns
documents medievals- deriva del collet per on passa l'antic camí de Besalú. El
sector meridional del lloc és anomenat Castellar en documents del segle XIII i
posteriors, nom que prové d'un antic hàbitat, amb troballes superficials
d'època roma-republicana, i segurament d'origen anterior. El terme
de Portello és esmentat l'any 978. Des de la primera meitat del segle
XII hi ha notícia de l'honor de Portell, que tenien el Cabanelles, i els molins
del lloc, vora el Fluvià. La senyoria, al final del segle XIII passà a la Pia
Almoina de la seu de Girona, per la donació que hi feu el clergue Guillem
Gaufred. La documentació sobre Sant Bartomeu és tardana ja que apareix en les
actes de visites pastorals des de 1514. Fou una capella sufragània sense rendes
ni beneficis. Una de les escasses informacions que aporten aquestes actes és
que la capella era en ruïnes i que entre els anys 1557 i 1557 fou reparada.
L'any 1776 era dreta encara, però el 1828 consta ja com a totalment derruïda.
Al segle XVIII hi ha coneixement que entenia cura un ermità.
El temple era inicialment d'una nau, amb dues capelles o
cossos laterals a l'extrem oriental força sobresortints, que formaven un
transsepte, i capçada al cantó de llevant per un absis de planta semicircular.
L'ensulsiada de la nau motivà que hom restaurés per al culte el sector de
l'edifici que havia restat dret, al seu extrem oriental: el transsepte
l'absis. En època post-medieval es construí una façana a nivell de l'entrada a
l'espai del transsepte. El resultat fou una capella d'estructura insòlita,
limitada al sector de la capçalera del temple romànic. Aquesta era l'estructura
de l'edifici que s'ensorrà definitivament abans de l'any 1828 i aquesta és la
part de la qual encara es conserven vestigis.
Els elements que resten permeten saber que l'absis
s'obria per mitjà d'un simple plec, doble i en gradació, del qual es conserva
la part inferior en ambdós costats o muntants. El transsepte comunicava amb la
nau per un arc toral on són visibles els basaments dels pilars sobresortints.
La façana d'època tardana bastida en aquest punt tenia una porta estreta, vers
tramuntana, molt descentrada respecte a l'eix de l'edifici. Per l'arrencada que
encara es conserva podem determinar que estava coberta per una volta de canó o
de mig punt. Al fons de l'absis només es conserva la meitat d'una finestra i al
mur de llevant s'ha conservat una finestra sencera d'una sola esqueixada, que
té l'aspecte de sagetera a l'exterior. En aquest mateix costat, al mur de
ponent, hi ha una curiosa obertura rectangular, apaisada i esbiaixada. A l'ala
meridional del transsepte hi fou oberta una porta al mur de migdia per
comunicar l'església amb una petita estança que fou afegida en època tardana,
segurament usada com a sagristia.
Dels murs de la nau romànica desapareguda només s'ha
pogut identificar un tram curt del costat de migdia, prop de la unió amb el
transsepte, i un altre de menys clar en el costat oposat; la resta és soterrada.
A la cara exterior del parament del mur de l'absis de Sant Bartomeu, en un carreu de la filada interior, sobre la socolada poc sobresortint feta també amb carreus, hi ha un calvari esculpit. El carreu decorat és situat just al centre de l'absis, a la vertical de la finestra que s'obria al fons del seu hemicicle. S'hi han representat simplement les tres creu llatines, que han estat fetes a base d'un senzill rebaix a la superfície de la pedra.
*********************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/12/sant-bartomeu-del-basset-o-del-portell.html
https://www.artmedieval.net/index.htm
https://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-bartomeu-de-basset-crespia-pla-de-lestany/
https://lham.net/web/sant-bartomeu-del-portell/
*********************************************************
Oh, quina tristor... Deu fer molts anys que està abandonada...
ResponElimina