Seguidors

diumenge, 10 d’octubre de 2021

JACIMENT IBÈRIC EL CASOL DE PUIGCASTELLET

FOLGUEROLES - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




































Enllaç amb informació:
La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles. S'hi accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la sortida de la vila, i que porta a les masies de l'Arumí i al Mas d'en Coll .L'assentament és al cim del turó que separa les dues cases. La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada. A la part externa s’hi adossa una torre massissa quadrangular, en talús. Tanquen els extrems, per l’interior, dos grans murs laterals que limiten amb els espadats. Entre els dos braços s’hi obren deu àmbits amb una funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats als extrems conclouen el conjunt arquitectònic.L’assentament es construí a mitjan segle III aC comho indica el material ceràmic i numismàtic i fou abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona.
L’entorn del jaciment: El jaciment ibèric del Casol de Puigcastallet està situat a 709 metres d’altitud en un turó a la banda meridional del municipi de Folgueroles, entre aquesta població i la de Sant Julià de Vilatorta. Les seves coordenades són: Lg: 2 06’00’’ ; i Lt: 41 55’ 40’’. S’hi accedeix per la carretera comarcal de Folgueroles a Vilanova de Sau. A l’alçada del poble, un camí a la dreta condueix al mas d’en Coll i al mas l’Arumí, que flanquegen el turó al cim del qual s’emplaça la fortalesa, un pany de muralla de 65 metres de llargada que separa els espadats a nord i a sud.
El turó que ocupa el jaciment és un dels primers enlairaments considerables que limiten pel llevant la plana de Vic de les Guilleries. Geològicament, està format a la base per les margues eocèniques que configuren el sòcol de la Plana, i el cim, per les arenisques gluconítiques de la formació de Folgueroles.
La fortalesa es troba, doncs, entre dues àrees diferenciades: pel cantó de ponent s’obren les terres fèrtils de la plana de Vic, actualment gairebé totes en conreu. L’altre tros del territori, incloent-hi el cim del turó on s’implanta el jaciment, és boscós, amb una vegetació mediterrània de muntanya mitjana composta per una barreja de roure martinenc i alzinar típic. La presència de pi roig, actualment molt abundant, cal considerar-la al·lògena, d’aportació possiblement atròpica.
La fortalesa:
El conjunt arquitectònic del Casol de Puigcastellet està format per un gran pany de muralla de 64.9 m de llarg i 2.5 d’amplada, amb una torre central a la cara sud-est, i amb 10 àmbits que s’obren a la cara nord-oest. Davant dels àmbits 1, 2 i part del 3 s’ha documentat l’existència d’un pati empedrat.
Es tracta del tipus defensiu anomenat "de barrera". Les estructures de disposició lineal, amb una orientació nord-est / sud-oest, impedeixen el pas pel turó. Els braços que s’estenen als extrems dels murs laterals del llenç principal de muralla i que, segurament, arribarien arran de cinglera, a banda i banda del turó, aprofiten el relleu del promontori tancant l’accés a la fortalesa i impedeixen el pas cap a la plana. La superfície aproximada que ocupen les estructures és de 595.16 m2.
El conjunt està construït a base de grans lloses del país; el tipus de pedra és calcària, i són planes, primes, força regulars i col·locades totalment en sec. Utilitza blocs semiescairats i treballats per la cara vista, s’ajusten força bé ajudats per pedres petites i mitjanes a les juntures. Tenen la forma rectangular, essent molt irregulars en les seves mesures, i formen filades de disposició més o menys horitzontal molt desiguals. Alguns angles es reforcen amb lloses verticals a la manera de falca.
Les estructures s’assenten directament sobre la roca natural, i en certs punts aquesta es retalla per tal d’encaixar-hi la filada de base.
La torre:
A la cara sud-est tenim una torre o contrafort de planta rectangular atalussada per la part davantera, de 12.2 metres de llargària, i 6.3 metres d’amplària sense cap obertura lateral, la superfície de la qual està coberta per l’enderroc de les mateixes parets. Es tracta d’una torre massissa, tal com sembla indicar-ho la inclinació en talús, i es construí adossada a la muralla. El tipus de parament és semblant al de la muralla, però hi destaca la utilització de blocs més grans que a les altres construccions. Són especialment escollits els blocs dels angles, ben escairats i ajustats.
No tenim evidències arqueològiques respecte a l’accés a la torre. Hipotèticament, i seguint la tradició prou documentada en altres recintes fortificats, és probable la utilització d’estructures voladisses de fusta.
L’estat de conservació de la torre és bo, i en resta una alçària màxima de 2.70 metres i mínima de 2.58.
Els àmbits:
A la banda nord-oest de la muralla s’obren deu habitacions construïdes contemporàniament a la muralla, tal com ho mostren els encaixos entre les parets mitgeres i el pany de la fortificació. Aquests àmbits són de planta rectangular amb unes mides que oscil·len entre els 4,5 i els 6 metres d’amplada, i els 3,5 i 4,5 de llargada. El mur de fons de tots els àmbits correspon al mateix llenç murari. L’estat de conservació d’aquestes parets varia a cada habitació, amb una alçària que oscil·la entre els 0,75 i els 0,90 metres.
El Casol de Puigcastellet és un exemple d’arquitectura militar ibèrica de caràcter autòcton sobre la qual les influències mediterrànies han exercit un pes poc important pel que fa a aspectes tècnics i constructius. Apareix com a hereva de la prehistòria, i cal remuntar-nos a les tècniques i les construccions de l’edat del bronze final (segles X ,IX aC), conegudes a d’altres indrets del principat per retrobar aquesta tradició indígena en el tractament de la pedra.
La fortificació del Casol de Puigcastellet no és un fenomen aïllat en el marc de l’Ausetània, sinó que són ben conegudes arqueològicament altres fortaleses semblants. L’Oppidum del turó del Montgròs ( el Brull) és la fortificació amb la qual el Casol manté uns paral·lelismes més clars. De manera semblant actua la fortalesa de l’oppidum de l’Esquerda (Masies de Roda de Ter), però aquesta presenta més evidències d’hàbitat i d’urbanisme, que li dónen una funció diferent dintre del territori ausetà. 
La conquesta romana posa fi a aquestes pautes d’assentament i fortificació. Durant el període de l’ibèric tardà gairebé no es construeixen noves defenses, i se’n produeix el progressiu abandonament. Aquestes estructures defensives enlairades han quedat obsoletes dins del nou patró de vida que la romanització imposarà a les diferents comunitats ibèriques.
***************************************************************************
Altre enllaç amb informació:

 El jaciment ibèric està situat en una plataforma allargada, dalt d'un turó amb base de margues eocèniques. El conjunt està format per un gran pany de muralla (però que no tanca tota l'amplada de la plataforma), una torre atalussada i 10 àmbits adossats a la banda nord-oest. La muralla fa 65 m de llarg i 2'5 m d'amplada màxima i presenta en la seva cara est una torre, atalussada de 12 m x 6'5 m, sense cap obertura lateral. Els deu àmbits o habitacions són de dimensions regulars amb un promig de 5 m amplada per 6-7 m de profunditat, separades per murs de 1'30 m. El tipus de construcció està format per lloses irregulars en paret seca sense cap mitja per unir-les.

L'arqueòloga que les va excavar informa de la presència de dos nivells diferenciats, almenys en algunes cambres. Un primer nivell, amb terres compactes, groguenques en que aparegueren amb ceràmiques de vernís negre, olletes fetes a mà amb fons plans, ceràmica a torn de color gris, vores planes de tipus kalathos etc. En el segon nivell, també de terres compactes i groguenques amb grans taques vermelloses i restes de carbons donada la presència de llars, presenta ceràmica totalment feta a mà, d'entre la que desapareix la del tipus campaniana i decoracions fetes amb cordons i incisions. Cal destacar restes importants de fauna, de les que destaca el bou, la cabra, l'ovella, el conill i en menys proporció el porc. En les excavacions realitzades pel Museu de Vic els anys 60, es recuperà de les cambres núm 4-5 algunes joies, una de tipus "amorcillado" i una fíbula amb incrustacions de coral i bronze, així com diverses monedes. També cal ressaltar que el Sr. Martí Cassany de Vic, informà de la presència de un crani infantil en l'habitació núm. 4 (inèdit). La segona etapa d'intervenció arqueològica al jaciment comença l'any 1982 amb l'inici d'un seguit de campanyes d'excavació sistemàtica per part de la Universitat de Barcelona, i que va durà fins al 1992. El jaciment es conserva gràcies a les grans mides de la seva muralla i a que és molt difícil accedir-hi, si bé les habitacions són la diana dels buscadors de metalls i sovint sofreix excavacions clandestines.

La cronologia del jaciment, al voltant del segle III aC, ha estat confirmada per la troballa, en els nivells fundacionals de la fortalesa, de dracmes emporitanes i de divisors com monedes de plata encunyades a Empúries, així com monedes d'imitació local, i també ceràmiques de vernís negre fabricades als tallers de Roses.

Durant la primera fase de vida de l'establiment, l'ocupació fou pràcticament total. A la majoria d'estances s'hi realitzaren activitats domèstiques, concretament a l'àmbit 1 es va documentar un petit taller artesanal relacionat amb el treball del ferro. També, davant dels àmbits 1, 2 i 3 es va construir un pati empedrat que serviria com a espai comunitari pel grup que viu a l'establiment.
Durant la segona fase d'ocupació de l'assentament es va produir un progressiu abandonament i reducció de l'espai ocupat amb l'abandonament d'alguns àmbits de la fortalesa.
El tret més sorprenent de l'assentament ibèric del Casol de Puigcastellet és el contrast entre la gran entitat de l'estructura arquitectònica de la fortificació, i el breu període cronològic durant el qual va estar ocupat: des del tercer quart del s. III aC, fins a la darreria del s.IIII aC o inicis del segle II aC. Per tant, la fortalesa només estaria ocupada uns 50 anys, segons indiquen els estudis faunístics sobre les generacions d'animals criats a l'assentament.
La fortalesa del Casol cal relacionar-la amb el territori del poble íber de l'Ausetània, organitzat de forma complexa i amb un poder polític de tipus civitas, amb una encunyació de moneda pròpia (ausesken). L'abandonament de l'assentament cal relacionar-ho amb les transformacions que comportà l'ocupació militar romana.

***************************************************************************

A tocar del poblat ibèric i enmig d'un bosc de'alzines, hi han grans blocs de roca que possiblement van ser utilitzats per la construcció del poble.













**************************************************************************
Abans d'arribar al poblat ibèric es passa per el costat del Mas d'en Coll amb la seva bassa.






**************************************************************************
Llocs de la caminada fins al poblat.










**************************************************************************
Altres enllaços amb informació:


**************************************************************************














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada