Llocs de Catalunya

VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS - VIL·LA VITALIS

TOSSA DE MAR - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

És una de les vil·les rurals més interessants i més importants en fase d’excavació a la costa mediterrània de l’antiga província romana Tarraconense. Consta de dues parts, la urbana i la rústica. Les restes d’un conjunt termal, d’un hipocaust, de mosaics, d’un lacus i de la base d’una premsa, entre d’altres, evidencien la vàlua d’aquest establiment. Els fragments de mosaic i d’estuc, i alguns elements d’un conjunt escultòric, demostren la riquesa d’aquesta vil·la. Els atuells de ceràmica donen fe del comerç amb el món mediterrani. Els utensilis del camp, de la pesca i dels telers ens parlen d’activitats agrícoles i marítimes: blat, vi, oli i peix salat que s’exportaven en vaixells de cabotatge. Agulles de cap, culleretes i estils d’os o de marfil ens rememoren la vida quotidiana. Aquestes troballes estan exposades a la secció arqueològica del Museu Municipal.

Vil·la romana dels “Ametllers”

Segles I a.C. – VI d.C.

Descoberta l’any 1914 pel Dr.Ignasi Melé i Farré

(Cervera 24 d'abril de 1859 -Tossa de Mar 1928)

Dr.Ignasi Melé i Farré

El jardí

El jardí era un espai tant per passejar-hi com per ser vist des de les habitacions principals de la casa. Tot sovint es dissenyava per ser vist, com un decorat o un quadre del qual el visitant gaudia des de fora, des dels pòrtics de l’entorn.

Sales de recepció

Els habitatges disposaven de zones privades on pràcticament només entraven la família i els amics més íntims, i altres de més públiques per rebre els visitants, fer negocis o fer àpats amb convidats.

Pars fructuaria (300-500 d.C.)

Magatzem i edificis destinats a l’elaboració d’aliments, fabricació d’eines, etc. Anteriorment, aquesta zona formava part d’un gran jardí.

Termes

Els banys eren entre els romans tant una qüestió higiènica com social, que requeria tot un ritual: es passava per diverses sales, combinant banys calents amb altres de freds i sales per a massatges o fins i tot saunes. Inicialment les termes només tenien dues estances, des de la banda nord (segle I d.C.), i es varen ampliar fins a finals del segle II d.C.

Enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6&consulta=MCU2KzE3MjAyMyU=&codi=2257

El jaciment es troba a la banda oest del nucli urbà de Tossa de Mar, per sobre de l'Avinguda del Pelegrí. Es tracta d'un dels jaciments d'època romana més importants dels nord-est de Catalunya. Apareix esmentat per primera vegada a finals del segle XIX, quan es donen noticies de troballes disperses, però no va ser fins 1914 en que va ser efectivament descobert pel metge i erudit local Ignasi Malé, que aquell mateix any va realitzar les primeres excavacions. En els anys següent aquest mateix erudit, continuà els treballs i, durant el 1921, va posar al descobert quatre cambres amb paviments de mosaic que varen evidenciar la importància del jaciment i que anys després va motivar la compra dels terrenys per part de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb aquestes primeres excavacions es va poder diferenciar bé una part rústica, inferior, formada per magatzems i una premsa d'oli, i una part urbana, superior, amb un important conjunt termal i una sèrie d'habitacions pavimentades amb mosaics, entre els quals destaca l'anomenat de "Vitalis", que data del segle IV dC i on apareix també el nom de l'establiment (Turissa).

La vil·la ocupa una gran àrea en un vessant de muntanya suau i es distribueix en terrasses a diferent alçada. A la inferior es localitzen totes les estructures relacionades amb la pars rústica. Aquesta part es va construir a mitjans del segle I dC i, molt probablement, es va abandonar a mitjans segle III dC. A la part superior, es localitza la pars urbana, que compren tot un seguit de cambres i estances de caràcter residencial que s'obren a diversos patis, així com un important conjunt termal reformat i ampliat en diverses fases.

A partir de les excavacions realitzades en els darrers anys (1999-2002), s'ha pogut completar la planimetria de la part residencial i reinterpretar les estructures excavades amb anterioritat (les de principis de segle XX i les descobertes als anys vuitanta del segle passat). A la banda nord es troben tot un seguit de cambres i un conjunt termal que s'articulen a l'entorn d'un pati situat a l'oest i al nord d'aquestes, en el qual es troba una piscina de grans dimensions. Prop d'aquesta, l'any 2000, es va localitzar un conjunt de fragment escultòrics de marbre, de diferents èpoques i procedents de diferents llocs de la vil·la, que es varen acumular en aquest sector en un moment indeterminat del baix imperi per ser cremats i convertits en calç. Aquest conjunt inclou, entre d'altres: dues figuretes en forma de cranc i granota, una figura masculina (probablement un Hermes), una pota de taula en forma de felí i diversos fragments de braços, de mans i de peus. A la banda sud es disposen tot un complex de cambres que, en l'estat actual de la recerca, no permeten atorgar-li una funcionalitat evident. Tot el sector, a la banda de llevant, es trobava articulat per un nartex o galeria que, en fases posteriors, com tot el sector, fou profundament remodelat i reordenat.

A partir dels materials recuperats en les successives campanyes d'excavació realitzades des de principis del segle XX, s'ha pogut establir que el funcionament general d'aquesta vil·la aniria des del segle II aC, amb uns possibles precedents ibèrics, fins a l'antiguitat tardana, a finals del segle V o principis del segle VI dC.

No es pot descartar que el lloc tingués també una ocupació residual posterior, en barraques i petites vivendes que es varen construir aprofitant alguns dels murs encara dempeus en aquells moments i que es mantindrien fins a època alt-medieval (Codinat et al, 2002, 193). Es podria relacionar potser amb aquesta darrera ocupació la troballa, a la part rústica de la vil·la, de diversos enterraments d'època al-tmedieval.

Al 2004, gràcies al finançament d'un programa europeu d'investigació es va procedir a excavar la pars rústica de la vil·la. L'excavació de la pars urbana havia plantejat tot un seguit d'interrogants respecte a la pars rústica de la vil·la, especialment de caire cronològic i respecte a l'evolució dels diversos edificis i a la seva inserció en el conjunt del fundus. El fet de que la pars rústica fou la primera en ser descoberta i, per tant, la primera en ser excavada amb metodologies poc científiques va comportar que els resultats no fossin extrapolables a la resta d'edificis.

Amb l'objectiu de pal·liar aquest dèficit es van realitzar 10 sondejos, amb resultats més aviat escassos degut a que, en gran part, la zona havia estat excavada ja fins nivells estèrils. Només tres dels sondejos van aportar estratigrafia útil: en un es localitzà el material d'obliteració de la cisterna, datada en època baix-imperial, i en els altres dos es va poder datat, almenys de forma relativa, la construcció i posteriors reformes i l'evolució posterior de bona part de l'edifici de les premses.

Durant el mes de novembre de l'any 2009, es porta a terme una intervenció arqueològica en un solar ubicat entre el carrer de Guàrdia i l'Avinguda del Pelegrí, en motiu de l'estudi arqueològic previ per tal de valorar la presència de restes arqueològiques vinculades a la vil·la romana i delimitar-ne l'extensió. Es varen realitzar un total de 21 sondejos dels quals 2 varen donar resultats negatius. Els resultats obtinguts de la resta evidencien l'existència d'un nivell d'enderroc sense estructures de cronologia romana, aproximadament entre els segles I-II ANE i el III DNE. S'hi ha recollit abundants fragments de ceràmica romana: Terra Sigillata aretina; TS Sudgàl·lica; TS africana, ceràmica comuna romana; àmfora; ceràmica de cuina. També una moneda. Pel que fa al material constructiu, s'hi ha trobat fragments de tegulae; imbrex; maó; opus signinum; estucs; tessel·les de mosaic, entre d'altres. Malgrat que no s'hi han documentat estructures constructives associades a l'enderroc, no es descarta la possible presència en cotes inferiors, ja que, en efectuar les rases no s'arribava al substrat natural sinó que s'aturava tan bon punt es localitzava el nivell amb materials. Tot i això, sembla probable que aquest nivell sigui fruit de les múltiples reformes portades a terme a la vil·la.

Un cop aprovat el projecte de millora de l'accessibilitat al jaciment, l'any 2017 es va procedir a realitzar una obra per a la instal·lació d'unes escales metàl·liques a la zona nord-est de la vil·la, entre el costat nord de la pars rústica i l'extrem nord-est de la pars urbana. Aquestes obres van requerir el control arqueològic dels 5 sondejos realitzats. Finalment, es va documentar que la instal·lació de les escales afectava lleugerament l'estratigrafia arqueològica, un mur i dos paviments d'opus signinum a les habitacions 106, 107 i 108 a la part nord de la pars rústica. Les restes es van cobrir un cop finalitzada l'obra.