Seguidors

dilluns, 23 de juliol de 2018

FONT DEL CARRER SANTA MARIA DEL PUIG
La Bisbal d'Empordà - el Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Al panell informatiu hi diu:
Antigament, el subministrament d'aigua potable a la ciutat es feia mitjançant pous, els particulars que hi havia a cada casa (de vegades el pou pertanyia a més d'un veí) i els del comú, que estaven situats en algun racó o en alguna placeta de la vila.

A mitjan del segle XIX, l'afany de progrés i les aspiracions d'higiene i de confort, com tantes altres aspiracions sorgides a redós de la consolidació d'una nova classe burgesa, propiciarà (entre els grups més afavorits econòmicament) la necessitat de disposar d'un subministrament domiciliari d'aigua per mitjà d'un servei públic el qual, a més a més, vetllés i garantís  la salubritat de l'aigua.

A la Bisbal, la realització d'aquests propòsits varen iniciar-la unes persones forasteres, i es va concretar em una Reial ordre el 8 d'octubre de 1861, en virtut de la qual s'autoritzava els senyors Josep Oriol Trill i Sampons, llauner i veí de Blanes, i Agustí Oliveras i Borrell, minaire i veí de Masnou, a construir  una mina per a la recaptació d'aigua subterrània. Es varen construir dues mines: una, a la riera d'en Cals o de Fitor, al lloc conegut com la Marquesa, i l'altra a la riera de la Ganga, a la resclosa del molí d'en Massaller. Des d'allí, s'iniciaven diverses conduccions convergents en una, que seguia en una llargada de diversos quilòmetres, fins a la Bisbal. Un cop construïda la mina i conduïda l'aigua fins a la Bisbal es va constituir una societat per a l'explotació d'aquest servei representada pels senyors Agustí i Salvador Oliveras Borrell, de la Bisbal; Bartomeu Canela Bartra, veí de Barcelona, i Joan Batllori i Soler, veí de Vilassar de Mar.

La Reial ordre establia també que l'Ajuntament podia disposar gratuïtament de sis plomes d'aigua (mesura de cabal que a la nostre comarca equivalia a uns 2.200 litres al dia) per tal de proveir la ciutat. Aprofitant aquesta prerrogativa, l'any 1864 es construïren tres fonts dins vila: aquesta del carrer Sant Maria del Puig (abans Germans Serra i Sans), en el solar on s'ubicaven les antigues peixeteries; una altra a la Plaça Germans Sitjar (abans Sant Pere), darrere l'església, i la tercera a la Plaça Nova (actualment desapareguda). L'encàrrec de redacció del projecte de les tres fonts va recaure en l'arquitecte Martí Sureda Deulovol (l'Escala 1822 - Girona 1890).

La font del carrer Santa Maria del Puig deu el seu aspecte actual a la restauració que s'hi féu l'any 1933, tot aprofitant el canvi de tota la xarxa de canonades d'aigua potable realitzada per l'Ajuntament republicà. La reforma fou dissenyada per l'arquitecte municipla Pelayo Martínez, i no es va limitar només a la font (d'estil neoclàssic), sinó que també va suposar restaurar globalment l'espai de la petita placeta amb una nova pavimentació i enjardinament. Pel que fa a la font, es van enrajolar els sòcols dels bancs laterals amb cartabons en verd i palla, es van construir dos petits graons d'accés amb maons col·locats en sardinell, i es va canviar l'antic sortidor d'aigua per un cap de lleó ceràmic, tot de la fàbrica Coromina.







Cap comentari:

Publica un comentari