Seguidors

dijous, 27 de juny de 2019

ARA DELS SACRIFICIS-PEDRA DE LES PASTERES I CISTA DE LES PASTERES (DOLMEN DUBTÓS I i II)
PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Ara dels sacrificis o pedra de les Pasteres














***************************************************************************






Enllaç amb informació:

que diu:

Època: megalitisme
Accés: Carretera de Palafrugell al far de Sant Sebastià, 200 m després del trencant de Tamariu, en direcció a Sant Sebastià, agafar el carrer de les Filipines. Els afloraments es troben en un ampli espai de bosc, al Nord del camí.
Context: Pineda. Afloraments granítics que formen continuïtat amb els més nombrosos situats a l'altre costat de la carretera de Sant Sebastià.
Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament col·lectiu de tipus cista. Al paratge hi destaca un aflorament de granit molt prominent, d'uns 3 m d'alçada i 2,5 d'amplada aproximadament, i de forma molt curiosa, amb una cavitat al planell superior i els costats aconcavats a la base. El seu aspecte ha motivat que alguns excursionistes locals l'hagin anomenat fantasiosament  "l'Ara dels Sacrificis". Cal tenir present les formes capricioses que l'erosió dóna als blocs erràtics i roques de granit. Malgrat la seva aparença entenem, com a molt probable, que la forma de la pedra sigui enterament natural i no modificada per la mà de l'home. Tanmateix no s'exclou la possibilitat contrària. L'exploració arqueològica del seu entorn seria convenient per tenir més elements de judici. Uns 50 m a migdia de la roca, a frec d'una fita de propietats, hi ha tres petites lloses clavades i alineades. No és impossible, tot i que ens sembla poc probable, que es tracti del que resta d'una cista dolmènica. Només un treball d'excavació ho podria aclarir. L'indret és a uns 300 m al Nord-Est del dolmen de Can Mina dels Torrents. A tot aquest paratge hi ha estat trobades casualment, algunes destrals de pedra polida. Tota la zona té una unitat pel seu interès arqueològic i paisatgístic. També es troba a menys de 500 m del poblat de Sant Sebastià.

******************************************************************************
CISTA DE LES PASTERES - DOLMEN DUBTÓS I
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació:

que diu:

Dolmen dubtós de Les Pasteres-I. Està situat en un replà del vessant nord-oest del Puig de les Pasteres, a prop de Sant Sebastià de la Guarda (UTM: 31T 0516347/4638925). Es tracta d’un agrupament de cinc blocs de corniana clavats al terra i alineats formant una estructura en «L». A uns 20 m a l’est hi ha dues lloses planes de granit biotític que tal vegada podrien haver format part de la coberta d’aquest possible sepulcre. Tot i això, en no haver estat mai excavat, caldria considerar-lo avui d’autenticitat dubtosa. Està inclòs en el Pla Especial de Protecció i d’Intervenció en el Patrimoni Històric (PEPIPH) de Palafrugell (número d’identificació A-02), i declarat BCIL
A uns 50 m a l’est-sud-est d’aquest element es localitza el que hom anomena popularment «l’Ara dels Sacrificis» de les Pasteres (UTM: 31T 0516397/4638912), una gran bola de granit biotític afectada per una intensa meteorització a la part inferior, que li ha fet adquirir un aspecte curiós, fins a cert punt semblant a un bolet, la qual a més presenta una gran cassoleta a la part superior que té forma de mitjalluna. Tot i que s’ha dit que podria ser una roca treballada artificialment, en realitat la seva forma peculiar és el resultat de processos geològics naturals (Roqué & Pallí, 1991, p. 26; Lledó & Roqué, 2005, p. 52).



***************************************************************************
Enllaç amb informació del dolmen de les Pasteres II:

que diu:

Dolmen dubtós de Les Pasteres-II. En el mateix replà de la muntanya, a uns 50 m del dolmen dubtós de Les Pasteres-I, en direcció sud-sud-est, hi ha un apilament de quatre blocs de corniana que podrien correspondre a la cambra d’un dolmen ensorrat (UTM: 31T 0516376/4638879). Per tal de distingir-lo del seu veí, l’hem anomenat Les Pasteres-II. L’estructura és constituïda per una llosa plantada al terra i dues més de tombades, sobre les quals es recolza una llosa plana que sembla fer de coberta. Tres altres blocs ajaguts s’arrengleren amb la llosa plantada, conformant el que es podria interpretar com a un corredor. Tot i que l’agrupament sembla artificial, sense una excavació arqueològica s’ha de considerar com un dolmen dubtós. En qualsevol cas, caldria incloure’l dins el PEPIPH.






































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada