CAN RAMONET
AMER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
A la llinda de la porta d'en trada hi ha inscrit l'any 1597
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVI – inici XXI
Descripció:
Immoble de quatre plantes,
entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigues de vessants a façana. Pel
que fa al seu emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat esquerre del
carrer Ludovico Pio.
La façana principal, que dona al carrer Ludovico Pio, està estructurada internament en base a tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el portal d'accés rectangular equipat amb llinda monolítica de dimensions importants i muntants de pedra ben treballats i escairats. En la llinda es pot llegir la data de "1 5 9 7".
En el primer pis trobem tres obertures de similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sobre l'ampìt un petit ornament de ferro forjat de tall vegetal. Sota la finestra trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.
En el segon pis s'observen tres obertures, dues de les quals són bastant irrellevants ja que no han rebut cap tractament destacat. Trenca aquest ritme uniforme i monòton, la tercera finestra, ubicada a l'extrem esquerre i equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sota l'ampit tornem a trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.
Pel que fa al tercer pis, el qual exerciria de ben segur les tasques de golfes, trobem cinc obertures: dues d'arc de mig punt rebaixat al centre, intercalades per tres petites finestres quadrangulars. Totes cinc bastant irrellevants.
Remarcar, a mode d'apunt, que el material preponderant en les llindes, muntants i ampits de les diferents obertures, és la pedra, concretament la pedra sorrenca. Una tipologia de pedra molt més efímera i volàtil en comparació a la pedra monolítica o pedra calcària de Girona, d'aparença i naturalesa més robusta.
La façana principal, que dona al carrer Ludovico Pio, està estructurada internament en base a tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures, a destacar especialment el portal d'accés rectangular equipat amb llinda monolítica de dimensions importants i muntants de pedra ben treballats i escairats. En la llinda es pot llegir la data de "1 5 9 7".
En el primer pis trobem tres obertures de similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sobre l'ampìt un petit ornament de ferro forjat de tall vegetal. Sota la finestra trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.
En el segon pis s'observen tres obertures, dues de les quals són bastant irrellevants ja que no han rebut cap tractament destacat. Trenca aquest ritme uniforme i monòton, la tercera finestra, ubicada a l'extrem esquerre i equipada amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Sota l'ampit tornem a trobem la solució arquetípica, que consisteix en la disposició de dues o tres pedres, com a mesura de reforç en la sustentació de la pesant finestra.
Pel que fa al tercer pis, el qual exerciria de ben segur les tasques de golfes, trobem cinc obertures: dues d'arc de mig punt rebaixat al centre, intercalades per tres petites finestres quadrangulars. Totes cinc bastant irrellevants.
Remarcar, a mode d'apunt, que el material preponderant en les llindes, muntants i ampits de les diferents obertures, és la pedra, concretament la pedra sorrenca. Una tipologia de pedra molt més efímera i volàtil en comparació a la pedra monolítica o pedra calcària de Girona, d'aparença i naturalesa més robusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada