Seguidors

dissabte, 29 de juny del 2019

CASA DE JOSEP VICENS i JULI - L'AVI XAXU
L'ESCALA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Josep Vicens i Juli (l’Escala 14 de gener 1870 – 18 d’abril 1956)
Nasqué l’any 1870 i, com el seu pare, tingués dos oficis: barber i músic. El 1893 es casà amb Francesca Mornau i tingueren 3 fills: Josep, Maria i Carme. El 1920, amb 50 anys, passà a residir a Malgrat de Mar i el 1931 es traslladà a Girona. Després de la guerra civil i d’un penós exili a França de 2 anys, retornà a l’Escala i visqué en aquesta casa, en la qual morí el 18 d’abril de 1956 als 86 anys d’edat.
Essent infant, féu el solfeig amb Rossend Mercader i harmonia amb Antoni Agramont de Castelló d’Empúries, encara que fou força autodidacte. A la seva vila fou membre i director de les cobles L’Aliança i la Principal de l’Escala, però també fou cofundador, capdavanter o integrant de la Principal de la Bisbal, la Principal de Calella, la Principal de Tordera, la Cobla Xaxu o la Principal de Girona.
S’inicià en la composició als 13 anys amb la sardana La Filosa i es consagrà com a mestre compositor als 18, amb El cant del pastoret. Durant la seva vida compongué més de 500 sardanes, d’entre les que destaquen títols com Aires de ma terra, Les ninetes de l’Escala, La Plaça del Firal, El cant del batre, La segadora, Carícies, Les noies de la costa, Arc de triomf, La Roca del Cargol, Rondalles i cançons, Camí de la masia o la conegudíssima Bona Festa, datada el 1926.
No obstant, també fou professor de música, director de corals o compositor d’altres gèneres musicals, com obres religioses (avemaries, oficis o himnes), obres escèniques (Muset i Bernadeta), obres per a cobla (Dolça terra), caramelles (El meu cant), obres d’orfeó (Pàtria) i sardanes corals, obres de concert (simfonies i peces d’instrument solista), serenates, melodies, marxes de cercavila i ballables (ranxeres, jotes, fox, pasdobles, rigodons, valsos o rumbes).
Per totes aquestes facetes i la seva bonhomia tothom estima i recorda Josep Vicens, popularment conegut com l’Avi Xaxu.
   
Josep Vicens i Juli

Monument a la Plaça Avi Xaxu de l'Escala

Temporada 1913-14. Formació de La Principal de l'Escala amb el Xaxu com a segon tenora (a baix, el segon per la dreta)

L'avi Xaxu, ja en plena vellesa, amb la seva inseparable guitarra davant d'aquesta casa.


Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVIII
Descripció:
Situada dins del nucli antic de la població de l'Escala, al bell mig de l'entramat urbà i al costat de l'església parroquial de Sant Pere. Presenta façana al passatge de l'Església i al carrer dels Germans Masferrer.
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb les cobertes de teula a un sol vessant. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal al passatge de l'Església. A la planta baixa presenta dos portals d'accés a l'interior, el principal amb els brancals bastits amb carreus ben escairats i la llinda plana de pedra. Al pis hi ha una senzilla finestra rectangular, damunt del portal principal, i al costat, una porta també rectangular amb una politja de ferro a la part superior, per emmagatzemar mercaderies.
La façana al carrer dels Germans Masferrer presenta un únic portal d'accés a l'interior, d'arc rebaixat i, al pis, una finestra rectangular amb els brancals pintats del mateix color que el sòcol de la façana, gris. La resta del parament està pintat de blanc, de la mateixa manera que la façana principal.
 
Notícies històriques:
En aquesta casa hi visqué l'escalenc Josep Vicens i Juli (1840-1956) conegut popularment com l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic. A més d'ésser un esplèndid compositor, el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l'agrupació La Unión Escalense. A més, fundà a l'any 1906 la cobla La Principal de l'Escala, sent elegit director el 1910, hi actuant-hi fins al 1918. Després de viure a Malgrat de Mar i exiliar-se acabada la Guerra Civil a França, tornà a l'Escala el 1941 i habità aquesta casa fins el dia de la seva mort.
Va ser el compositor de més de 500 sardanes, de les que se'n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d'una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. És autor d'una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.
 

Altres enllaçps amb informació:





















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada