Seguidors

dilluns, 16 de març de 2020

CAN BOSCH
CELRÀ - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç amb informació:

que diu:

Gran casal de forma basilical, teulats a dos aiguavessos amb carener perpendicular a la façana, consta de planta baixa i dos pisos. Resta emplaçat en els cimals del Coll Nunell. Les terres de la quintana s'estenen a banda del torrent dels Gorgs. En algun document apareix com a Bosch del Coll (per Coll Nunell). La masada es formà entre altres amb terres que havien pertangut al capmàs Llunell del Coll, documentat ja en la dotzena centúria i podria haver-se reedificat damunt les restes del mas Llunell si fem cas del capbreu de 1670-1693 atorgat per Pere Bosch a favor de la Pabordia de Juny de a catedral, senyor del domini útil del seu mas, "anomenat Llunell, àlies mas del Coll, i ara casa d'en Bosch del Coll Nunell". El naixement de l’heretat, almenys amb aquest nom, cal cercar-lo en Guillem Bosch que amb l’ofici de Teixidor s’establí a Celrà a cavall dels segles XIV i XV, procedent de Sant Aniol de Finestres. En el capbreu fet a favor de l'Hospital Nou o de Santa Caterina de Girona, com a senyor del castell de Barbavella entre els anys 1415 i 1416, el mateix Guillem Bosch confessa tenir terres per l'esmentada senyoria. L'ofici de teixidor dels successius hereus de la nissaga continuà durant algunes generacions perquè el 1595 Pere Bosch, en una capbrevació del mas, s’identificà com a teixidor de lli.
EI canvi de cognom Bosch pel de Reixach es produeix per l'enllaç matrimonial de la pubilla Caterina Bosch Palahí , filla d'Andreu Bosch i Maria Palahí , amb Feliu Reixach del mateix Celrà.
Del padró de 1866 obtenim que Sixte Reixach i Bosch, fill dels anteriors, una vegada vidu, hi convivia amb el seu fill i hereu Josep, casat amb Rosa Anglada, els fills d'aquests Francesc i Josepa, i un fill solter anomenat Bartomeu.

Al catàleg del pla de protecció del patrimoni publicat per l'Ajuntament de Celrà diu entre altres:

Època: any 1710
Edifici de planta basilical i coberta a dos vessants. Disposa de planta baixa i dos pisos. Parament de pedra desbastada amb alguns carreus més ben treballats a les cantonades. Les obertures són quadrangulars i de carreus ben tallats, les finestres del primer pis amb ampit, les de la planta superior amb arcades en plec de llibre. Es conserva l’espai de l’era al davant de la façana principal i un porxo d’arc rebaixat adossat a aquesta mateixa façana.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada