PONT D'EN BRUGUER
VIC - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al panell informatiu hi diu:
Al mig de la plana de Vic s'alça majestuós amb els seus 5 ulls sobre el riu Gurri el pont d'en Bruguer. Es començà a construir a mitjan segle XIV, però fins l'any 1434 no s'inaugurà aquesta magnífica obra de l'arquitectura civil medieval.
La xarxa viària de l'edat mitjana era una herència directe de les vies romanes, però el creixement humà iniciat amb les repoblacions comptals afavorí un nou desenvolupament de la trama de camins. Aquest és el cas deel pont d'en Bruguer, que salva l'escull del riu Gurri, afluent del Ter, situat al pas del camí ral de Vic a Olot, herència d'una via romana renovada en temps dels francs (estrata francisca o estrata franca). La construcció del pont és un reflex de la puixança de Vic com a ciutat mercat.
La plana de Vic ha fet el paper de nexe d'unió entre Barcelona i els Pirineus, d'una banda, i entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, de l'altra. El corredor nord-sud (Barcelona-Pirineus) l'asseguren els camins naturals que remunten els cursos del Congost i del ter. I el mateix pont d'en Bruguer il·lustra la relació amb les terres gironines a través del camí ral de Vic a Olot. A dia d'avui, l'autovia C-17, l'Eix Transversal (C-25) o el túnel de Bracons tenen els seus antecedents en vells ponts com aquest.
La xarxa viària de l'edat mitjana era una herència directe de les vies romanes, però el creixement humà iniciat amb les repoblacions comptals afavorí un nou desenvolupament de la trama de camins. Aquest és el cas deel pont d'en Bruguer, que salva l'escull del riu Gurri, afluent del Ter, situat al pas del camí ral de Vic a Olot, herència d'una via romana renovada en temps dels francs (estrata francisca o estrata franca). La construcció del pont és un reflex de la puixança de Vic com a ciutat mercat.
La plana de Vic ha fet el paper de nexe d'unió entre Barcelona i els Pirineus, d'una banda, i entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, de l'altra. El corredor nord-sud (Barcelona-Pirineus) l'asseguren els camins naturals que remunten els cursos del Congost i del ter. I el mateix pont d'en Bruguer il·lustra la relació amb les terres gironines a través del camí ral de Vic a Olot. A dia d'avui, l'autovia C-17, l'Eix Transversal (C-25) o el túnel de Bracons tenen els seus antecedents en vells ponts com aquest.
Està format per cinc arcades desiguals i finestrals sobre les pilastres. Quatre de les arcades són de mig punt rebaixat i una altra és apuntada. Els quatre pilars que s'assenten a la llera del riu tenen reforços traingulars en planta, anomenats tallamars, qué confereixen al pont millors condicions hidràuliques. Sobre els pilars hi ha els corresponents arcs destinats a donar esveltesa al pont i a alleugerir-ne l'obra morta.
Enllaç del blogg de l'Antonio Mora Vergés Conèixer Catalunya que diu:
Consta
de cinc arcs que recolzen sobre quatre pilars i en els dos murs laterals que
enllacen amb la ribera.
Damunt de cada pilar hi ha
sengles arcons, que donen esveltesa al pont al mateix temps que actuen com a
arcs de descàrrega i n'alleugereixen el pes. En els pilars centrals hi ha
adossats tallamars.
La calçada del pont és de
doble pendent, poc pronunciat, amb una inclinació pràcticament igual a les dues
bandes. Els arcs són de mig punt rebaixats, tret del segon del costat de
ponent, que és apuntat.
Les notícies històriques que ens han arribat del pont són molt escasses, curiosament rep el nom del proper mas Bruguer, del que tenim dades fefaents a partir de l’any 1721, ja que malgrat semblar més antic , no el trobem en el fogatge del terme al segle XVI.
Se sap que es va començar el 1348 i que, al cap de poc temps l'obra es va haver d'aturar degut a la pesta que assolà la Plana de Vic l'estiu d'aquell mateix any. La construcció del pont no es va reemprendre fins molts anys més tard i, finalment, es va inaugurar el 1434.
L’any 1819, se'n repararen les baranes.
El pont d'en Bruguer va ser declarat monument històric artístic per Decret del 8 de novembre de 1983.
Les notícies històriques que ens han arribat del pont són molt escasses, curiosament rep el nom del proper mas Bruguer, del que tenim dades fefaents a partir de l’any 1721, ja que malgrat semblar més antic , no el trobem en el fogatge del terme al segle XVI.
Se sap que es va començar el 1348 i que, al cap de poc temps l'obra es va haver d'aturar degut a la pesta que assolà la Plana de Vic l'estiu d'aquell mateix any. La construcció del pont no es va reemprendre fins molts anys més tard i, finalment, es va inaugurar el 1434.
L’any 1819, se'n repararen les baranes.
El pont d'en Bruguer va ser declarat monument històric artístic per Decret del 8 de novembre de 1983.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada