Seguidors

dimecres, 18 de març de 2020

CASA RICART i LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA
VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



















Al catàleg de béns protegits i patrimoni volum III codi A publicat per l'Ajuntament de Vic diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici que conforma cantonada, amb un jardí sobre la muralla. Consta d'una planta baixa i dos pisos. A la façana principal s'obren dos portals, un d'arc rebaixat i l'altre escarser, adovellats. Les obertures es distribueixen asimètricament per tota la façana, essent totes de llinda plana. Destaca la capella, situada al carrer Parc Jaume Balmes, construïda amb llenguatge neogòtic, obra d'Antoni Ferrer i Corriol.
Descripció específica de la façana:
Façanes majoritàriament planes amb obertures de proporcions verticals. Destaca el seu coronament amb uns ràfec de colls de fusta treballats i llistons de fusta característic. La façana de es pot diferenciar les obertures de planta baixa molt més nombroses que la planta noble i la planta segona les obertures són finestres que segueixen un ritme de tipologia de golfes. A la façana de migdia, la composició segueix eixos verticals i sobresurten dos cossos tipus galeria.

Descripció del subsòl arqueològic:

Cronologia: Romà indeterminat, Medieval indeterminat
Descripció:
Les primeres notícies que aporten informació relacionada amb el coneixement del subsòl de Casa Ricart són del 1814 moment en que s'obre el Carrer de Santa Maria, entre el Palau Episcopal i Can Ricart, anomenada Casa Codina. Al jardí elevat de Can Ricart ja s'apuntava que era molt probable que s'hi localitzés algun tram de muralla, i restes d'hàbitat amb la conseqüent estratigrafia. També es remarcava que era possible que s'hi trobessin restes corresponents a l'antic Portal d'en Teixidor. Més endavant, l’any 1992, al produir-se un esfondrament al jardí de la casa Ricart es van poder observar les restes de la muralla (documentat per M. Fàbregas al 1998). Atès que es tractava d’un esfondrament, no s’hi realitzà cap intervenció arqueològica. Més recentment s'han realitzat diverses actuacions arqueològiques. Al 2014-2015 una intervenció A. Pujol va permetre recuperar nivells adscrits a època romana i medieval. Es destaca l'excavació d'una tomba antropomorfa tipus banyera de fossa simple medieval associada a la necròpolis coneguda de la zona del carrer de Santa Maria. També es va excavar una sitja amb materials romans, imperials, localitzada a l'espai del forat de l'ascensor obert dins la finca. En les rases situades a l'exterior es van documentar estructures muràries que possiblement formen part de la muralla medieval, tant per l'alineació com per l'entitat del material (treballs realitzats per A. Pujol i C. Gil. Els treballs de seguiment arqueològic amb motiu de l’obertura d’una rasa al Carrer Sant Antoni Maria Claret, realitzats al 2016 per C. Gil no documenten cap resta arqueològica. S’ha de considerar que les obres afecten poc el subsòl, tenint present que el nivell de circulació actual és lleugerament superior al tram final de la Rambla de Sant Domènec a causa d’un alçament artificial. Tot i que existia la possibilitat de documentar part de la muralla, el traçat de rasa defuig la seva possible projecció. No s’ha identificat cap estructura que pogués fer pensar en la seva troballa per aquelles cotes. En el transcurs dels treballs no s’ha recuperat cap resta de material arqueològic ni ceràmic ni de cap altre tipus, probablement pel fet de trobar-se en un punt fortament alterat per construccions i instal·lacions de serveis d’època contemporània. Per tal raó únicament es documenta runa i terres poc significatives arqueològicament. Malgrat obtenir resultats negatius és prou probable la conservació de restes a més profunditat de les que es dugueren a terme durant les obres. Al 2016 una intervenció de D. Codina (arqueòlegs Girona) va efectuar una darrera etapa d'adequació i restauració de l'edifici i del pati.

Descripció del jardí:
El jardí es troba a la part del davant de la casa, no presenta traces ni estructura de jardí històric. Sense gaire vegetació destaquen dos arbres rellevants, actualment sobre una esplanada de gespa (des de la darrera reforma) i els ornaments lligats a l'edificació, d'època modernista. Orientació sud obert cap al Parc Balmes tot i que el jardí és tancat amb murs perimetrals.
Dades històriques del jardí:
No hi ha traces de jardí modernista acompanyant l'estil de la casa, tampoc s'han trobat imatges antigues que puguin fer pensar que antigament existís, sembla que sempre s'hagi tractat d'un accès pràctic i senzill, amb pas de vehicles, ja que antigament també era l'entrada a les cotxeres, tot i que segurament amb més vegetació.

Descripció del cedre del jardí:
L’exemplar destaca, a part de pel port, per la seva excepcionalitat. El Cedre del Líban és natiu de les muntanyes de la regió mediterrània del Líban, i és una de les tres grans espècies de cedre juntament amb el de l’Himàlaia i el de l’Atles. Es caracteritza per poder arribar als 40 metres d’alçada, amb un tronc que pot arribar als 2,5 mts de diàmetre. Les pinyes apareixen cada 2 anys i maduren en un any. Possiblement aquest exemplar sigui dels pocs d’aquesta espècie que es poden observar a la comarca. Aquest cedre, presenta una inclinació del tronc.

Descripció del roure del jardí:
Aquest exemplar , s’ha considerat a catalogar, no per les seves dimensions, sinó per l’entorn i la ubicació on es troben. Forma part del jardí de la casa catalogada Casa Ricart, actualment en fase de rehabilitació. Aquest exemplar, presenta una inclinació del tronc, en la mateixa direcció que l’altre exemplar catalogat que també la presenta. L’estat sanitari d’aquest roure és correcte, si bé cal indicar que el fet que es trobi en una zona de gespa amb reg, podria malmetre el coll de l’arbre, afavorint l’aparició de podridures.

El Josep Cornell Costa publica al seu facebook sobre la Casa Ricart:
Fou edificada per l' empresari vigatà Miquel Ricart. Les cotxeres foren possiblement el primer garatge català a aixoplugar un automòvil. Cal pensar que com alcalde de Vic, rebé en aquesta casa al Bisbe Torres i Bages o personatges rellevants del Vic de l'època. Fou una de les persones adinerades més influents de la ciutat.








*************************************************************************
A dins del jardí, s’hi troba la Capella de Sant Antoni de Pàdua de la mateixa època, obra 
de l'Antoni Ferrer i Corriol.
L’impulsor de la construcció va ser Miquel Ricart i Rusconi, nascut a Vic, i d’on en va ser l’alcalde entre els anys 1873 i 1874.









Enllaç del blogg de l'Antonio Mora Vergés:




























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada