Seguidors

dilluns, 2 de març de 2020

POBLAT VISIGÒTIG DEL PUIG ROM
ROSES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles VII-VIII
Descripció:
El poblat visigòtic del Puig Rom es troba ubicat al cim del puig de les Muralles, turó situat al nord del puig Rom i a l'est del nucli urbà de Roses. Es troba envoltat per les construccions que conformen la urbanització del puig Rom, excepte per les vessants nord i est.
Es tracta d'un recinte fortificat, la muralla del qual ressegueix el cim del puig, conferint-li una planta irregular. La muralla, amb una secció lleugerament atalussada en alguns trams, presenta una alçada màxima d'entre tres i quatre metres, sobretot als sectors est i sud que són els més ben conservats, i un gruix d'uns dos metres. Formada per un doble mur bastit amb pedres sense desbastar de mida mitjana, de granit majoritàriament, travades en sec i disposades formant filades irregulars. Algunes filades presenten pedres inclinades i, en alguns trams, s'observa la tècnica de l'opus spicatum. El reompliment intern d'aquest doble mur està format per pedruscall, grava i terra. L'accés a l'interior del recinte es feia per la banda sud, a través d'una porta flanquejada per dues torres de planta quadrada, una de les quals, la de llevant, fou afegida amb posterioritat a la construcció de la muralla. Seguint el perímetre emmurallat en direcció est hi ha les restes d'una altra torre de planta també quadrada. L'interior del recinte es troba dividit en dues zones d'hàbitat, disposades a banda i banda de la porta d'accés. A l'oest es localitzen una sèrie de murs adossats a la muralla, que delimiten uns habitacles de planta més o menys quadrada. Aquests habitacles es troben delimitats al nord per un carrer o zona de pas. Els murs estan bastits amb pedres sense desbastar lligades en sec i formant filades, amb algun tram en opus spicatum. També hi són presents diverses sitges esfèriques, excavades a la roca. Al sector est també es localitzen diversos habitacles adossats a la muralla, tot i que força més arrasats per l'aflorament de la roca a un nivell superior. També presenten diverses sitges excavades al subsòl.
Notícies històriques:
Constitueix un dels pocs i millors conservats recintes d'època visigòtica de tota la península Ibèrica. La seva finalitat era defensiva i estratègica.
Segons Pere de Palol, que hi excavà els anys 1946-47, la fortalesa del Puig Rom s'erigí durant la segona meitat del segle VII, i tenia una finalitat estratègica i defensiva. Aquesta hipòtesi és recolzada pels materials que s'hi han trobat: bronzes (monedes i altre tipus d'objectes) d'època visigòtica, sivelles de cinturó de placa rígida, ceràmica d'aquesta època, etc. La moneda d'Aquila, datada vers el 711, localitzada en aquest poblat, demostra la vigència d'aquest establiment fins a l'arribada de les tropes sarraïnes. De Palol explica que, juntament amb els poblats del Bovalar, a Seròs (Segrià), i de Vilaclara, a Castellfollit del Boix (Bages), el del Puig de les Muralles correspon a una economia bàsica agrícola, que permet alguna interpretació de la seva vida quotidiana i administrativa. En els tres conjunts existeixen clares i evidents coincidències d'utillatge personal, eines agrícoles o activitats relacionades, així com una elaboració primària de l'oli, del vi i de la producció de gra.
En capbreus de Roses (1362-º553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" localitzat al mateix lloc. Això lligaria amb el topònim "monte de los romanos" documentat en un plànol de l'any 1783 i que fa referència al puig en qüestió.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.
La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII.
No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.
La seva datació final se situa a partir de la primera meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis.

Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.
El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en opus spicatum. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.

La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord.
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.

*****************************************************************************
Única entrada coneguda en tot el perímetre de la muralla del poblat del Puig Rom. Es va descobrir durant la campanya de l’any 1946, ja que estava totalment tapiada per un mur de feixa de vinya. No es descarta l’existència d’altres portals al llarg del recorregut, que es podran localitzar a mesura que es procedeixi a la seva neteja i estudi.
El portal està protegit a banda i banda per dues torres quadrades, de construcció sòlida. L’entrada entre totes dues té una amplada de prop de 4 m i forma un corredor. A la base de l’entrada, seguint la tirada de la muralla, hi ha una mena de llindar o marxapeu. El desnivell entre l’interior del poblat i el corredor d’entrada és de més d’1,5 m, cosa que es pot interpretar com a complement per a la defensa. Aquesta diferència se salvaria amb algun tipus de pont llevadís. En aquest mur, també s’hi ha detectat un canal de drenatge que guiaria les aigües des de l’interior del poblat cap a fora.
Dins el poblat, l’espai de l’entrada té una forma irregular, sense cap ordenació específica, encaixat entre les dues façanes de cases que s’adossen a cada costat de la muralla.
     





*****************************************************************************
Les torres que es coneixen, que són les millors conservades, s’han localitzat a la façana sud del poblat del Puig Rom. Totes elles tenen una planta quadrangular, d'aproximadament 5 m de costat, i s’adossen contra la muralla. En cap cas s’ha vist que estiguessin imbricades amb el mur, fet que indica que es varen construir un cop aquesta ja s’havia aixecat.
El parament és del mateix tipus de la muralla, amb filades que alternen blocs de pedra grans amb altres de pedres més petites i pedres inclinades. L’interior també està reblert amb pedres més petites, graves i terra. Les torres s’haurien construït sobre una banqueta de fonamentació i amb la cara exterior lleugerament inclinada cap a la muralla, per guanyar estabilitat.
Hi ha indicis de més torres a la façana est de la muralla, cobertes de runa. Fins que no es procedeixi al desenrunament i l’excavació d’aquest sector no en podrem determinar ni el nombre ni la seqüència.
La concentració de torres en aquests dos costats del poblat podria explicar-se pel fet que el pendent del terreny aquí és menys acusat, més fàcilment atacable. Potser per aquest mateix motiu no trobaríem tantes torres en els vessants nord i oest, on el desnivell és notable.






*****************************************************************************
A tota la zona el poblat del Puig Rom excavada d’antic, entre les cases i convivint amb aquestes, s’ha descobert un nombre considerable de sitges obertes a la roca del subsòl. Totes elles varen aparèixer cobertes de runa i materials diversos abocats un cop ja s’havien inutilitzat. Algunes conservaven bona part de l’altura original, mentre que altres es varen trobar molt arrasades, fins al punt que només es veia escassament la base. Això s’explica per l’evolució de l’ocupació i l’adaptació del mateix espai com a hàbitat. Així veiem com algunes sitges aparegueren anul·lades per sota dels murs.
Bona part de les sitges es van disposar a nivell del paviment interior de les cases, mentre que altres es concentraven en carrerons o passadissos entre habitatges. És molt probable que el seu ús com a magatzem de cereals es limités al consum propi dels habitants, no al comercial. Aquest element, juntament amb la presència de molins, explicaria part de la dieta i del caràcter agrícola del poblat.
Pel que fa a la forma, es tracta de dipòsits de forma ovoide: més estrets a la vora i a la base. Per les restes descobertes, se sap que anaven cobertes amb una tapa de llosa de pissarra de prop d’1 m de diàmetre. També hi ha indicis que les parets internes haguessin estat enlluïdes amb morter de calç i sorra. En algun cas, s’ha comprovat que dues sitges es comunicaven entre si pels laterals.



*****************************************************************************
La part que es coneix del poblat del Puig Rom i de les cases dels seus habitants es redueix a un espai estret, enganxat a la muralla, tant en el costat est com a banda i banda del portal sud. La dades que es tenen procedeixen de les antigues campanyes arqueològiques i dels diaris d’excavació fets a l’època.
A trets generals, totes elles varen aparèixer molt arrasades, colgades per nivells de runa procedents de l’enderroc de la muralla. L’estat de conservació era escàs, amb només unes poques filades de pedra a nivell de fonaments. Sembla que també moltes pedres foren sostretes per a la construcció de les feixes de vinya posteriors.
S’han determinat habitatges formats per dues estances, separades entre si per un envà, amb una porta d’accés, construïts perpendicularment a la muralla i utilitzant aquesta com a paret de fons. Altres cambres tenen una planta quadrangular o més complexa, l’ús de les quals no s’ha pogut determinar. Tampoc no ha estat possible saber l’evolució constructiva d’aquestes unitats d’habitatge i si al llarg de la vida del poblat experimentaren canvis a la planta. Sí que es tenen més dades sobre el tipus de teulada, la qual seria majoritàriament de lloses de pedra. També s’hi han localitzat llars de foc fetes a terra i diverses pedres de molí i estris que han permès reconèixer la vida dels seus habitants.
Pel que fa a l’urbanisme, a davant d’aquesta línia de cases, adossat a la muralla, hi hauria un carrer que, molt probablement, seguiria el perímetre de tot el recinte. A l’altre costat, s’intueix una altra línia de cases: això podria indicar que el poblat s’ajustaria a la forma cònica del puig, amb línies de cases formant cercles fins a arribar a la part més alta; d’aquesta manera, s’adaptaven al desnivell i als afloraments de roca del subsòl.




*****************************************************************************
La muralla és l'estructura defensiva que encercla el poblat de Puig Rom. Té una planta de forma poligonal irregular, adaptada al cim del puig, amb un perímetre de 366 m. La construcció original es conserva en bona part, però en alguns trams està enrunada i refeta amb murs posteriors. Algunes de les refaccions sembla que són d’època, mentre que d’altres són recents, conseqüència de l’aprofitament del lloc per al conreu de la vinya.
Els trams millor conservats són el sud i l’est. La façana sud, on es troben les torres excavades d’antic i el portal, té dues tirades, a banda i banda de l’entrada; el tram de l’esquerra segueix una inclinació sobtada cap al nord-oest mentre que el tram de la dreta té un traçat lineal i gira cap al nord-est. La façana est gira en angle recte cap al nord, amb tres tirades. La resta del perímetre de la muralla, nord i oest, està força desfigurada. Aquí el desnivell és més acusat, cosa que s’aprofita com a defensa natural.
La paret de la muralla està formada per dos murs de caixa que formen les cares interior i exterior, separats entre si uns 2 m. L’espai entre ambdós està reblert amb pedres i graves lligades amb terra. El parament alterna filades de blocs grans, sense escairar, amb filades de pedres més petites i altres inclinades, a l’estil de mitja espina. Originalment, aquestes pedres anaven rejuntades amb morter de calç i sorra, gairebé perdut. Aquest sistema constructiu s’utilitza per donar major solidesa i estabilitat als murs, els quals es completarien amb contraforts interiors.
Es desconeix quina seria l’altura total, però se suposa que estaria totalment construïda en pedra. Part d’aquest material es va recuperar enderrocat per damunt de les cases que s’adossaven a la muralla i part va sevir, amb total seguretat, per construir les feixes de vinya.







*****************************************************************************
La primera intervenció arqueològica que es va fer al poblat del Puig Rom la porta a terme Joaquim Folch i Torres l’any 1917, paral·lelament als treballs que feia a la Ciutadella en nom de la Junta de Museus de Barcelona. Aquesta havia estat creada 10 anys abans per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, però funcionava de forma autònoma, amb tasques d’administració de museus i de recerca d’obres, inventaris de col·leccions, publicacions i catàlegs.
Aquesta primera campanya l’havia motivada l’exploració feta l’any abans per Pere Bosch Gimpera, director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, al mateix temps que treballava a la Ciutadella. Darrere, cal reconèixer les gestions de gent interessada pel patrimoni de la vila, entre els quals cal esmentar l’alcalde de Roses, Josep Sabater.
Folch i Torres començà fent diverses cales de comprovació, repartides en diferents punts de l’interior del poblat i de l’exterior. Després de detectar un espai amb més restes, acabà excavant part de les cases adossades a la muralla est i a la muralla sud (tram a la dreta del portal).
Dels treballs d’aquesta campanya es conserven el diari d’excavacions, diversos croquis i plantes, i una bona col·lecció de fotografies, algunes de les quals estan firmades pel fotògraf de l’Escala Josep Esquirol (Barcelona 1874 - L'Escala 1931), del qual sabem que, per la mateixa època, es trobava fotografiant les excavacions d’Empúries.

*****************************************************************************


































Altre enllaç amb informació:



































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada