CREU A LA BALCONADA DE LA BADALOTA
L'ARBOÇ - EL BAIX PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer on hi ha el Balcó de la Badalota i la creu. al fons la Giralda
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XIX – XX
Descripció:
Sobre una base de pedra
circular, s'alça un fus poligonal rematat amb un nus de la mateixa forma sense
cap decoració. Al capdamunt hi ha la creu de pedra amb un crist esculpit en un
dels seus costats.
Notícies
històriques:
Aquesta creu estava situada
a prop del portal de Vilafranca, darrera de l'església vella. L'any 1858 se li
va posar una creu de ferro ja que la de pedra havia desaparegut. L'any 1898 es
va arranjar el passeig de la Badalota i la creu va ser traslladada aquí. La creu
de ferro va desaparèixer durant la Guerra Civil i es va posar una altre l'any
1940.
Al catàleg de patrimoni publicat per l'ajuntament fa referència a la Balconada de la Badalota i de la creu i diu:
Passeig mirador amb vistes sobre el Penedès, situat al
final del carrer Major, al límit entre el casc antic i l'avinguda Mn. Cinto
Verdaguer. Aquest espai és el resultat de l'obertura de l'antiga carretera de
l'estació, que obligà la construcció d'un gran mur de contenció i una important
terraplenada de la zona, la urbanització de la qual es va completar el 1898.
Amb aquestes obres va quedar un gran terreny de forma triangular, delimitat per
la Capella del Santíssim, el Centre Parroquial -antic cementiri- i els nous
carrers -avinguda Mn. Cinto Verdaguer i el carrer Rafael de Casanovas-, que
s'acondicionà finalment el 1965. D'aquest espai urbà, amb vistes sobre les vinyes
del Penedès i els nuclis del Papiol, la Llacuneta, les casetes de Puigmoltó o
el cementiri, cal destacar-ne la balconada, un llarg balcó corregut de pedra
amb una barana de ferro forjat que corona el mur de contenció. Està acompanyat
per una vorera d'uns 2,50m d'amplada separada de la calçada per un graonat i
una filera d'arbres que en delimiten l'espai. Enganxada al banc de pedra -i
just davant el carrer Major- s'hi instal·là una creu missionera, de peanya
cilíndrica i amb una columna de secció hexagonal. Originàriament es tractava
d'una creu de terme ubicada prop de l'antic Portal de Vilafranca, als darreres
de l'església vella, lloc on començava el camí de Vilafranca, ara camí del
cementiri. A finals de s. XIX se li repicà el basament i es traslladà a la seva
ubicació actual. El 1858 se li havia col·locat una creu de ferro que va
desaparèixer durant la Guerra Civil, tot i que es recuperà el 1940. De totes
maneres el 1962 es va transformar en creu missionera. També cal citar el
monument a l'Abat Escarré, instal·lat el 1978 a la zona central de la plaça per
commemorar els 10 anys de la seva mort.
Amb l'arribada del ferrocarril, el 1864 es construí la
carretera que havia d'unir la N-340 i la nova estació, que més tard prengué el
nom del gran poeta català Mn. Cinto Verdaguer. El 1898 s'urbanitzà aquest espai
residual entre la nova carretera i el carrer de les Cases Noves (ara, Rafael de
Casanovas) conegut amb el nom de "la Badalota". El 1924 es plantaren
unes palmeres en motiu de la Festa de l'Arbre que més tard van desaparèixer. El
1928 es construeix el local del Centre Parroquial. El 1965 es reurbanitzà de
nou la plaça tal com la coneixem avui i el 1978 s'hi instal·là el monument
dedicat a l'Abat Escarré.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada