CA LA TIA LOLA
AMER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època:
segle XIX - XX
Descripció:
En l'actualitat l'antic
edifici conegut popularment com "Ca la Tia Lola" el trobem fragmentat
en dos immobles totalment independents com són el núm. 3 i el núm. 4 de la
plaça de la Vila.
Pel que fa al núm. 3, es tracta d'un habitatge plurifamiliar de tres plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigues de vessants a façana. Pel que fa al seu emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat dret de la Plaça de la Vila.
La façana principal, que dóna a la Plaça de la Vila, té dues crugies i està ornada als extrems i al coronament amb tres franjes d'esgrafiats. La planta baixa consta de dues arcades d'arc de mig punt rebaixat, amb la llum (amplada) molt més accentuada que la sageta (alçada), conformant un porxo. A l'interior del porxo trobem per una banda, un portal quadrangular d'accés equipat amb muntants de pedra i llinda monolítica, en la qual s'aprecia la data en que es van dur a terme les obres i reformes en l'immoble "1 9 9 9". Mentre que per l'altra la botiga.
El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de dues obertures per pis respectivament. Es tracta de quatre grans obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra ben treballats i escairats, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat. Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes aquest és molt auster i discret i totalment mancat de qualsevol tipus d'element ornamental.
Tanca la façana en la part superior un ràfec prominent format per cinc fileres: la primera de rajola en punta de diamant, la segona de rajola plana, la tercera de teula, la quarta de rajola plana i la cinquena de teula girada.
Mentre que el núm. 4, es tracta d'un habitatge unifamiliar de tres plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigues de vessants a façana, el qual es troba en desús. Pel que fa al seu emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat dreta de la Plaça de la Vila.
La façana principal, que dóna a la Plaça de la Vila, té una sola crugia i presenta un estat avançat de deteriorament sobretot en parts puntuals i específiques del sector superior. La planta baixa consta d'una gran arcada d'arc de mig punt rebaixat, amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada), conformant un porxo. Sota el porxo no trobem les voltes d'aresta com succeeix amb el núm. 3, sinó que trobem un entramat de vigues ubicades paral·lelament i el portal d'accés a l'habitatge pròpiament.
En el primer pis trobem una gran obertura rectangular amb llinda monolítica i muntants de pedra ben treballats i escairats, la qual és projectada com a balconada independent i equipada amb una barana de ferro forjat, la qual es troba immersa en un estat avançat de descomposició i deteriorament, ja que està molt oxidada.
En el segon pis tenim una finestra rectangular amb llinda monolítica i muntants de pedra.
Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis (Veure fitxa de l'Ajuntament), (Veure fitxa de Can Tana), (Veure fitxa de Can Setze), (Veure fitxa de Can Munda), (Veure fitxa de Ca l'Espinet) i (Veure fitxa de Can Tarradellas) trobem tota una sèrie de trets comuns i similituts com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigues de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic al quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en que prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en que es produiex una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra nomolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme, etc.
Pel que fa al núm. 3, es tracta d'un habitatge plurifamiliar de tres plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigues de vessants a façana. Pel que fa al seu emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat dret de la Plaça de la Vila.
La façana principal, que dóna a la Plaça de la Vila, té dues crugies i està ornada als extrems i al coronament amb tres franjes d'esgrafiats. La planta baixa consta de dues arcades d'arc de mig punt rebaixat, amb la llum (amplada) molt més accentuada que la sageta (alçada), conformant un porxo. A l'interior del porxo trobem per una banda, un portal quadrangular d'accés equipat amb muntants de pedra i llinda monolítica, en la qual s'aprecia la data en que es van dur a terme les obres i reformes en l'immoble "1 9 9 9". Mentre que per l'altra la botiga.
El primer i segon pis han estat resolts partint del mateix esquema formal, que consisteix en l'aplicació de dues obertures per pis respectivament. Es tracta de quatre grans obertures rectangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra ben treballats i escairats, les quals són projectades com a balconades independents i equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat. Pel que fa al treball de la forja aplicat a les baranes aquest és molt auster i discret i totalment mancat de qualsevol tipus d'element ornamental.
Tanca la façana en la part superior un ràfec prominent format per cinc fileres: la primera de rajola en punta de diamant, la segona de rajola plana, la tercera de teula, la quarta de rajola plana i la cinquena de teula girada.
Mentre que el núm. 4, es tracta d'un habitatge unifamiliar de tres plantes, entre mitgeres, cobert amb una teulada a dues aigues de vessants a façana, el qual es troba en desús. Pel que fa al seu emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat dreta de la Plaça de la Vila.
La façana principal, que dóna a la Plaça de la Vila, té una sola crugia i presenta un estat avançat de deteriorament sobretot en parts puntuals i específiques del sector superior. La planta baixa consta d'una gran arcada d'arc de mig punt rebaixat, amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada), conformant un porxo. Sota el porxo no trobem les voltes d'aresta com succeeix amb el núm. 3, sinó que trobem un entramat de vigues ubicades paral·lelament i el portal d'accés a l'habitatge pròpiament.
En el primer pis trobem una gran obertura rectangular amb llinda monolítica i muntants de pedra ben treballats i escairats, la qual és projectada com a balconada independent i equipada amb una barana de ferro forjat, la qual es troba immersa en un estat avançat de descomposició i deteriorament, ja que està molt oxidada.
En el segon pis tenim una finestra rectangular amb llinda monolítica i muntants de pedra.
Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la quarta de teula.
La majoria d'edificis de la Plaça de la Vila comparteixen entre ells tota una sèrie de paral·lelismes compositius, estructurals i formals molt evidents. I és que en tots sis (Veure fitxa de l'Ajuntament), (Veure fitxa de Can Tana), (Veure fitxa de Can Setze), (Veure fitxa de Can Munda), (Veure fitxa de Ca l'Espinet) i (Veure fitxa de Can Tarradellas) trobem tota una sèrie de trets comuns i similituts com ara la façana estructurada en crugies combinant les dues - Ca la Tia Lola, Can Tana i Ajuntament- amb les tres - Can Munda- i una - Can Setze, Ca l'Espinet i Can Tarradellas- la coberta prima, per sobre de tot, la projecció a dues aigues de vessants a façana; la majoria d'immobles consten de tres plantes -a excepció de Can Setze, Can Munda i Ca l'Espinet de quatre--; proliferen per tota la façana un gran nombre de balconades equipades amb les seves respectives baranes de ferro forjat; el portal d'accés ha perdut protagonisme físic al quedar emmascarat per la porxada composta per arcs de mig punt; es tracta de porxades totalment heterogènies i sense seguir un patró uniforme com així ho evidencia la naturalesa irregular dels arcs de mig punt, els quals apareixen en totes les modalitats possibles: així tenim arcs de mig punt normals, arcs de mig punt rebaixats amb la llum (amplada) més accentuada que no pas la sageta (alçada) - Ca la Tia Lola- arcs de mig punt en que prima la sageta per sobre la llum -Can Tana- i arcs en que es produiex una relació equitativa entre la llum i la sageta -Ajuntament-; la pedra sol tenir poc acta de presència en les façanes fins al punt que la trobem concentrada específicament en parts molt puntuals i específiques com ara les llindes, muntants i ampits de les diverses obertures; el tipus de pedra per excel·lència i que té més difusió és la pedra sorrenca, mentre que la pedra nomolítica o pedra calcària de Girona té poc protagonisme, etc.
Notícies històriques:
Comparant fotografies
antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.558, amb
fotografies actuals, podem observar que l'immoble va ser partit el 1999 com
indica la llinda del portal d'accés, en dos immobles independents, els actuals
núm. 3 i núm. 4 de la plaça de la vila.
També s'observa que l'immoble núm. 3 ha experimentat més canvis dràstics i rellevants, com ara l'augment sensible de l'alçada total de l'edifici i la modificació i alteració de les obertures. El núm. 4 ha estat gairebé intacte sense experimentar cap intervenció important.
La Plaça de la vila d'Amer on es troba l'immoble, està considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per aquest motiu que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.
Una de les particularitats de la plaça, és que tots els porxos són diferents, i els edificis que hi formen part són d'èpoques i estils molt variats.
El paviment de la Plaça està fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya.
També s'observa que l'immoble núm. 3 ha experimentat més canvis dràstics i rellevants, com ara l'augment sensible de l'alçada total de l'edifici i la modificació i alteració de les obertures. El núm. 4 ha estat gairebé intacte sense experimentar cap intervenció important.
La Plaça de la vila d'Amer on es troba l'immoble, està considerada com la segona plaça porxada més gran de Catalunya. És per aquest motiu que popularment es coneix amb el nom de Plaça Porxada.
Una de les particularitats de la plaça, és que tots els porxos són diferents, i els edificis que hi formen part són d'èpoques i estils molt variats.
El paviment de la Plaça està fet amb llambordes de diferents poblacions de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada