CAL PALAHI
GELIDA - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època:
segle XX, any 1911
Descripció:
Presenta una estructura de planta rectangular que inclou
planta baixa i un pis. L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos
eixos verticals d'obertures.
En la planta baixa, destaca una porta amb arc escarser
flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observen
dos balcons amb barana de forja, bombats, entre els quals sobresurt el balcó
principal. La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es
caracteritza per esgrafiats amb motius florals que també es reprodueixen en
forma de garlandes esgrafiades que emmarquen els balcons.
La part més distingida de l'estructura es localitza en el
capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta. Just sota aquesta,
i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca la data de construcció de
l'edifici, l'any "1911". A més, és remarcable el color salmó de la
façana i la combinació ocre dels esgrafiats.
Història:
L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és
l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic
camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els
edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del
segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com
si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de
Gelida.
El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de
Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de
les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la
vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils
modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de
la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de
residència d’estiueig que es va promoure a la vila.
Tal i com apunten Lacuesta i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de l’estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d’arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l’estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat per les corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada