CARRER DEL PERILL
PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El lloc d’entrada dels turcs de Barba-Rossa
A les escales que caracteritzen aquest carrer hi havia
antigament una petita entrada a la penya. S’hi accedia per un corriol que sortia
d’una platja anomenada la Caleta. El camí era escarpat i perillós i amb les
pluges molt lliscant.
La descripció de l’atac de l’esquadra de Barba-Rossa, el 1543, fa pensar que l’entrada del turc va fer-se per aquest lloc.
Jayral-Din, Jeireddín o Hayreddin Barbarroja o Barbarossa (Lesbos 1475 - Estambul
1546)
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/barbarroja.htm
*******************************************
Relat de l'atac de Barba-Rossa a Palamós
https://patrimoni.gencat.cat/ca/sala113/histories/els-crims-de-barba-rossa
El notari Antic Brugarol i el batlle Sebastià Caixa no
treien els ulls de l’horitzó. Escodrinyaven amb atenció aquell immens blau que
ja començava a perdre la brillantor de l’estiu. Tot i que no estaven a primera
línia de costa, no podien badar. Des de feia una bona temporada vivien amb l’ai
al cor. Un nom saltava de boca en boca entre els habitants d’aquelles terres:
Barba Rossa. Les seves esquadres, amb base al nord de l’Àfrica, sembraven el
terror a l’Europa cristiana. Per allà on passaven no quedava res.
Per això, quan aquell dissabte 6 d’octubre de 1543 en
Brugarol i en Caixa van divisar les seves naus al nord, van donar el crit
d’alarma. Calia estar a punt per si es decidia a atacar-los. I mentrestant
pregar a Déu perquè els turcs passessin de llarg. Però no seria el cas. Ho van
començar a sospitar quan els van veure fondejar a les Illes Medes. El notari
Brugarol va comptar 23 naus: 20 galeres i 3 fustes, unes embarcacions més aviat
petites, que els corsaris feien servir per arribar a la costa a tota velocitat,
sense donar temps a preparar la defensa des de terra ferma. Era evident que
Barba Rossa i els seus es preparaven per entrar en acció. Però, on anirien?
La resposta va arribar el matí de diumenge, quan la proa
de la flota va posar rumb a la zona de Palafrugell. El lloc escollit era el
moll de Palamós. Els habitants dels encontorns van córrer cap allà. Uns 200
homes hi anaven disposats a plantar cara a aquells criminals del mar, que
havien fet del pillatge i la violència el seu estil de vida. I que seguien
sempre el mateix modus operandi. Abans de desembarcar i lluitar cos a cos, les
galeres corsàries van obrir foc amb les bombardes. Una pluja de projectils va
servir per delmar els defensors i causar enormes destrosses a la zona de
Palamós i la localitat veïna de Sant Joan. Quan els més valents van arribar-hi,
la batalla ja havia començat. Al voltant de 25 homes intentaven plantar cara
als corsari en una lluita desigual. El foc que queia des de les galeres i la
poca preparació dels empordanesos va obligar a retirar-se i deixar les cases a
mercè del saqueig dels assaltants. L’única opció era amagar-se i esperar que
marxessin amb el botí.
Antic Brugarol, que
devia ser notari fins el moll de l’os, va voler deixar constància dels fets per
les generacions futures i en va escriure una crònica. El document va dormir
durant segles a la notaria de Palafrugell fins que, el 1730, va ser transcrit pel
metge palamosí Josep Estany Torres perquè l’Arxiu de la vila en tingués una
còpia. No sabia que amb això estava salvant de l’oblit aquell episodi perquè el
document original d’en Brugarol es va perdre.
Per sort, els metges del segle XVIII tenien una cal·ligrafia prou polida i tres
segles més tard encara es pot llegir la seva transcripció dels crims de Barba
Rossa. Ho podeu comprovar vosaltres mateix
Còpia
de la crema y destructió horrorosa de Palamós treta de un manual de Palafrugell
de l’any 1542 y 1543, que és després lo die 5 octubre 1543; a hont veuran la
dita crema y formidable destructió y agué en dita vila. Que, per a què cònstia,
la poso en lo arxiu de dita vila, escrita per lo doctor Joseph Estany y Torres,
altre dels regidors de aquella, en lo any 1730.
*******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada