ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE VILADEMIRES
VILADEMIRES - CABANELLES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Volia agrair als propietaris de la finca les facilitats per
fer les fotografies.
Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià. L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació.
L’església
L’església de Sant Mateu de
Vilademires és d’una sola nau, de planta rectangular, sense absis diferenciat.
És coberta amb volta apuntada i seguida. A l’interior tampoc no hi ha cap
element que separi la nau del presbiteri; aquest darrer espai, és només indicat
per una elevació del paviment per mitjà de quatre graons.
A la façana de ponent, s’obre la
porta, de quatre arcs de mig punt en degradació.
Al centre d’aquesta façana hi ha
una finestra de doble esqueixada, dues més s’obren al mur meridional i una
altra a llevant, al mur de la capçalera; totes són de la mateixa tipologia.
Els dos vessants del pinyó, al
mur de llevant i també al frontis o façana de ponent, s’alcen per sobre del
nivell dels laterals i de la primitiva coberta.
Als murs laterals, a l’exterior,
hi ha una cornisa de quart de cercle incurvat, que es conserva enterament a
migdia.
Sobre el frontis es dreça una
espadanya de tres pilars i dues arcades, força modificada tardanament.
L’església presenta alguns
afegitons dels segles XVII-XVIII. Un terrabastall, amb obertures rectangulars,
sobrealça tot l’edifici. Al costat de tramuntana fou afegida una sagristia, a
l’extrem de llevant, i a la part restant d’aquest mur fou adossada la rectoria,
avui en ruïnes. L’interior és emblanquinat, si bé el parament apareix en alguns
sectors; hi ha una cornisa de guix, als murs laterals, que potser amaga
l’antiga, si existeix; també fou construït un cor i dos altars laterals imbuïts
en els murs.
Els paraments visibles presenten
un aparell de carreus grossos, ben escairats i polits, però amb les juntes
remarcades, que es disposen regularment a trencajunt. Els murs exteriorment
“excepte el frontis” tenen una socolada sobresortint, feta amb el mateix
aparell.
Sant Mateu de Vilademires
s’insereix en el grup d’esglésies del final del segle XII o del segle XIII que
es caracteritzen per no tenir capçalera destacada “com en aquest cas” o bé
absis rectangulars.
Portada
Ja hem apuntat que al mur de
ponent hi ha oberta la porta d’entrada. Es tracta d’un element d’esquema
senzill i auster, que pot ésser adscrit dins un nombrós grup constituït per
molts exemplars que apareixen per aquesta zona de l’Empordà, però també bastant
freqüent a la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló.
La porta forma un cos independent
i és constituïda per quatre plecs amb els muntants llisos, els quals formen una
degradació. Damunt la porta hi ha una llinda monolítica amb una petita cornisa,
també llisa, que divideix horitzontalment el conjunt i marca el punt
d’arrencada dels arcs. Aquests són de mig punt i ben aparellats. L’exterior és
resseguit per una mènsula envoltant, que fa de guardapols. L’interior serveix
de marc a un timpà sense esculpir.
Aquesta porta ha estat feta amb
una estructura simple només amb els elements arquitectònics indispensables.
Llueix exclusivament una pedra ben tallada i polida i no té cap treball
d’escultura. L’habilitat de l’arquitecte hagué de suplir el possible treball de
l’escultor.
Forja
Els batents de la porta d’entrada
a l’església posseeixen ferramenta protectora de la fusta que a l’ensems crea
una decoració d’extrema simplicitat.
Els dos batents apareixen
enterament aplaçats per planxes de ferro, sobre les quals hi ha clavats tres
parells de cintes, també de forja, que formen unes franges horitzontals.
Aquestes tiges són llises i no tenen cap mena d’element decoratiu. Al centre de
la porta, en un costat hi ha una altra tija, però aquesta presenta un solc
central entre incisions; a l’altre costat corre el forrellat, acabat en forma
de cap de serp; hi ha també un pom o tirador del qual penja una argolla.
Treballs de
restauració
Entre els anys 1990 i 1992 es
realitzaren obres de manteniment i reconstrucció de les parets exteriors de
l’edifici i es restaurà parcialment la coberta. Aquests treballs anaren a
càrrec del propietari, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació
de Girona.
Història
L’any 982 és esmentat un alou de
Vilademires, que el clergue Guiu deixà a la seu de Girona.
En sengles butlles del papa Benet
VIII, ambdues de l’any 1017, a favor de Sant Esteve de Banyoles i de Sant Pere
de Camprodon, foren confirmades diverses possessions que aquestes abadies
tenien a Vilademires. L’alou dels monjos de Camprodon es fa constar que era a
la parròquia de Sant Mateu qui est in villa Damires.
Segons Francesc Monsalvatje
l’església de Sant Mateu de Vilademires fou donada a la canònica de Santa Maria
de Vilabertran per tres germans, Arnau, Bernat i Guillem, en una data que no
precisà, segons un document de l’arxiu de l’esmentat monestir. A partir de
l’any 1070 hi ha notícia que Santa Maria de Vilabertran passà a posseir uns
importants alous a la parròquia de Vilademires. Consta que l’any següent, pel
setembre del 1071, un personatge anomenat Arnau Pere confirmà que a l’abadia la
seva part de l’església de Vilademires, que ja havia donat anteriorment.
Sant Mateu de Vilademires és una
de les esglésies que foren confirmades l’any 1116 com a possessió de Santa
Maria de Vila-bertran, en una butlla del papa Pasqual II a favor d’aquest
cenobi. El seu contingut fou novament confirmat en una nova butlla de l’any
1176, pel papa Alexandre III.
L’any 1121 fou signat un conveni
entre Ramon Ponç i el seu fill Guillem Ramon sobre els delmes d’aquesta
parròquia. L’any 1198 s’establí una concòrdia per la qual Hug, vescomte de Bas,
cedí a Pere de Cervera el que posseïa a la parròquia de Sant Mateu de
Vilademires.
L’església figura en les Rationes
decimarum dels anys 1279 i 1280 i a les llistes de parròquies de la
diòcesi del segle XIV. Ha mantingut la funció parroquial, tot i que actualment,
per la poca entitat demogràfica del lloc, la celebració del culte hi és molt
esporàdica.
Al costat de l’església hi ha l’antiga rectoria i altres edificacions actualment casa particular molt ben restaurada propietat de tota la finca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada