FONT PICANT
AMER - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Font Picant d’Amer
Les propietats mineromedicinals de l’aigua de la Font Picant
es coneixes des de l’any 1884. La font va ser declarada d’utilitat pública l’any
1903 i va esdevenir un conegut lloc de pelegrinatge que va culminar amb l’ambiciós
projecte de construir una colònia-jardí i un hotel cap a la fi dels anys 20.
La popularitat de la font i l’accés en tren a Amer
permeteren crear al costat de la font un balneari i un hotel, l’Hotel Palatín,
que va ser l’edifici més remarcable. Però tot plegat, excepte la planta embotelladora
(de la coneguda marca Fonter), va acabar desapareixent a principis dels anys
seixanta.
Actualment és un lloc molt concorregut on es pot tastar les seves aigües amb gas directe des de la font i que presenten un sabor molt característic. El paratge on es troba la font, al costat del riu Brugent, és un lloc tranquil i ombrívol on poder-hi fer una passejada, i des del qual es pot accedir des de la Via Verda del Carrilet.
Època: inici
segle XX
Descripció:
Al bell mig de la vegetació, la font és un punt de
referència de l'indret i inici de petites rutes a peu. Unes escales porten fins
a la font, decorada amb un baix relleu on es reprodueix una noia amb gerra i la
inscripció "Font Picant. Fonter".
Notícies històriques:
Les aigües de la Font Picant són conegudes des de 1884 i,
el 1903, van ser declarades d’utilitat pública. L’aigua mineral carbònica
procedeix d’un subsòl volcànic ric en minerals. En els anys vint del segle XX
es volgué portar a terme el projecte d’una ciutat jardí i un hotel balneari
“Amer Palatín”, construït el 1930, que va perdurar fins a la Guerra Civil. La
planta embotelladora d’aigua que n’explotava el rendiment es va mantenir tot i
que va canviar el nom pel de “Fonter”. La gran popularitat de l’indret va
propiciar que en els anys seixanta la font fos dignificada situant-hi un baix
relleu de més d’un metre d’alçada de granit (obra potser d’un picapedrer
escultor, Joaquim Boada de Girona, col·laborador habitual de Domènec Fita).
************************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.viesverdes.cat/rutes_vies_verdes/aigues-mineromedicionals/
El 1903 el metge Agustí Pi i Gibert va iniciar
l’explotació de les aigües de la Font Picant d’Amer. Va establir una planta
embotelladora a la vora del Brugent i, per animar la venda del producte, va
emprendre una potent campanya publicitària. La campanya es fonamentava en el
resultat de les anàlisis químiques de les aigües, que havia dut a terme un
laboratori molt prestigiós, que es donaven a conèixer a través de cartells
d’una elevada qualitat estètica, a imitació del que havien fet els promotors de
les millors aigües minerals franceses.
Al voltant de l’explotació de l’aigua va planificar,
també, el desenvolupament del territori proper a les fonts amb la construcció
d’una urbanització i d’un hotel balneari (1926), als quals s’accedia des del
baixador del ferrocarril, que va ser remodelat perquè servís per als nous
objectius de qualitat i modernitat.
Les classes benestants i la petita burgesia s’hostatjaven
a l’hotel balneari, bevien l’aigua embotellada i es tractaven amb pràctiques
hidroteràpiques. S’hi celebraven aplecs, balls i partits de futbol, tot
promogut per la direcció de l’establiment. El lloc també el freqüentaven les
classes treballadores, que s’abastien d’aigua per a l’ús domèstic mentre
s’esbargien a l’àrea de pícnic. Després de la guerra civil, l’hotel balneari de
la Font Picant no va recuperar mai l’antiga esplendor i l’activitat va decaure
fins al tancament, el 1964.
Antic Hotel Palatín de la Font Picant (desaparegut)
Fotos publicades a https://www.viesverdes.cat/rutes_vies_verdes/aigues-mineromedicionals/
Descripció:
Edifici desaparegut situat a les proximitats de la
cèlebre Font Picant d'Amer, vora un baixador de l'antic tren d’Olot i
darrere l'embotelladora Fonter-Fontvella.
Segons la fitxa feta per Lluís Gómez i B.-Alentorn abans
del seu enderroc, l'edifici tenia dues plantes i coberta de doble vessant. La
seva planta tenia forma d'u, ja que els laterals emergien més que l'entrada de
l'hotel. Sobresortia una porxada, sostinguda amb diverses columnes, que
aixoplugava l'entrada principal. Les obertures de la planta baixa tenien forma
d'arc de mig punt i les del primer pis eren rectangulars. La façana estava
ornamentada amb esgrafiats, pintada de color groc, i ja es preveia el seu
enderroc a causa del seu mal estat.
Història:
Edifici de principi del segle xx, enderrocat el
1987. Des de principi del segle xx, cal destacar l'aprofitament
comercial de la font picant (1903, amb el nom d'Amer Palatín), una font d'aigua
mineral carbònica fruit d'un subsòl volcànic ric en minerals. S'hi
organitzaren, al voltant, xalets i torres d'estiueig, gràcies a la proximitat
del baixador del Tren d'Olot i hi existí, davant del mateix baixador, i
fins als anys seixanta, el famós Hotel de la Font Picant. Aquest hotel va tenir
molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar a principi dels anys
seixanta (1963). Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.
Actualment hi ha una plataforma de formigó que
funcionava com a sostre d'un dipòsit d'aigua relacionat amb l'embotelladora. Al
voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i
l'escala del baixador de l'antic tren d'Olot que portava just davant de
l'Hotel.
******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7330
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/font-picant-0
https://valldamer.cat/font-picant/
******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada