Llocs de Catalunya

divendres, 31 de maig del 2024

CASTELL DE VILAÜT

PAU - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El veïnat de Vilaüt és un petit nucli habitat que limita amb el terme municipal de Vilanova de la Muga, prop de l’estany que porta el mateix nom. Vilaüt apareix en documents escrits des del segle X amb el nom de Villa Acuti, sobretot en documents referents a les propietats que en aquell indret tenia el monestir de Sant Pere de Rodes. D’aquest nucli en destaquen les restes del seu Castell i Cal Frai Llatzer, un antic mas que conserva elements arquitectònics antics.

Vilaüt era un petit veïnat format per diversos masos molt escampats, una petita església i el Castell. D’aquesta fortificació només queden dempeus alguns murs molt malmesos i la planta d’una torre quadrangular totalment arranada. Per l’estat actual dels murs i l’enderroc que en resta, sembla que el destruí una forta explosió, encara que no se’n té cap notícia històrica. Els senyors de Vilaüt visqueren al Castell fins al segle XVI, que l’arrendaren a tercers per a ús agrícola.

De la Capella de Sant Salvador de Vilaüt no en queda cap vestigi, ni tan sols en sabem amb seguretat la ubicació. Depenia de la parròquia de Sant Martí de Pau i és possible que es trobés dins mateix del Castell. Cal Frai Llatzer, en canvi, si que ha sobreviscut al pas del temps. Era un dels masos importants del llogaret de Vilaüt i conserva el portal de mig punt adovellat del segle XVI i una finestra de factura gòtico-renaixentista que decoren la façana.

Enllaç amb informació del castell:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1353

Descripció:

Situat al sud del nucli urbà de la població, al nord-est del veïnat de Vilaüt, en un paratge envoltat de conreus conegut com a Camp del Castell. L'itinerari del GR-92-0 passa pel davant de les restes del castell, situades al costat d'una de les torres d'una línia elèctrica. Es tracta dels vestigis d'una fortalesa, donat que s'intueixen traces de valls al voltant de les restes. Tenint en compte els escassos trams de murs que s'observen i els monticles creats pels enderrocs, sembla que el recinte murat era força gran i de planta rectangular. Queden restes dels murs perimetrals situats al nord i a l'est, i només uns trams als altres costats. Al sud-est hi ha restes d'una possible torre quadrada o rectangular i, a l'interior del recinte hi ha dos murs en angle recte, d'uns 5 metres d'alçada, que probablement són els vestigis d'una altra torre. Aquesta construcció és a base de pedres petites sense treballar, restes de material constructiu i alguns carreus ben escairats, lligats amb morter de calç. Entorn de les ruïnes s'hi escampa bocinalla de ceràmica. Alguns monticles coberts de terres i vegetació pressuposen l'existència d'altres restes arquitectòniques soterrades.

Notícies històriques:

Aquest lloc és documentat l'any 953 en un precepte del rei Lluís el Transmarí a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, quan s'al·ludeix a "Villa Aguta" com un dels límits i a orient de l'estany de Castelló. Segons un altre instrument del 982, del rei Lotari, l'esmentat cenobi posseïa diferents llocs d'aquesta rodalia: "… in villa Palatiu, in Turricella, in villa Acuti, in Petello et Stagneolo, cum stagnis, piscationibus, et omnibus villarunculis, adjacentiis in villa Pau". Es desconeix l'emplaçament de la capella de Sant Salvador de Vilaüt, esmentada en documents del darrer quart del segle XIII i del segle XIV. No existeixen notícies que facin referència al castell. Cal suposar que al segle XV pertanyia als Sagarriga, senyors de Palau-saverdera, ja que l'any 1410 figuren com a senyors del lloc de Vilaüt Caterina Sagarriga, vídua de Ramon, i el seu fill Bernat Sagarriga, donzell. L'estat actual de les runes del castell fan pensar que va ser volat. Tipològicament pel tipus de parament -pedres petites sense treballar i alguns carreus escairats- es pot situar la construcció dels murs entre els segles XIII i XIV. Respecte a la possible torre interior alguns autors la situen cronològicament vers el s. XVI o XVII., pel seu aparell, pedres barrejades amb terrissa.

Enllaç amb informació del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5701

Es tracta de les restes medievals del castell de Vilaüt i de la troballa superficial de ceràmica romana. La única referència bibliogràfica del castell, la proporciona Joan Badia (1985), que esmenta la manca de notícies documentals d'aquest castell. El localitzà quan buscava l'antiga capella de Sant Salvador. No s'ha fet mai cap tipus d'intervenció arqueològica. Durant la visita de Joan Badia, encara es podia entreveure la seva planta rectangular (250 x 100 m), les restes d'alguna torre de planta quadrada, alguns murs d'un metre d'alçada i possibles restes de la vall. Per comparació amb d'altres obres defensives de la comarca, data l'edifici entre els segles XIII i XIV. El seu estat de conservació és regular atès que es pot reconstruir parcialment la planta, tot i que part de les restes queden cobertes per la sedimentació i la vegetació. A l'entorn del castell, en especial en els conreus de migdia, però també dins el seu recinte, Josep Casas i Josep Mª Nolla, documentaren la presència de material ceràmic antic format per material constructiu (teules), contenidors (àmfora) i ceràmica comuna oxidada sense especificar. Per aquests autors, aquest material i el topònim Vilaüt podrien fer pensar en l'existència d'una vil·la romana ocupant un lloc estratègic al costat d'un antic estany i no gaire lluny del camí que comunicava Rhode amb la Via Augusta. Malgrat tot, no s'ha documentat la presència d'estructures ni de cap element moble relacionat amb un establiment romà. Per tant, fins que no es produeixin noves aportacions, és agosarat fer aquest tipus d'interpretació tipològica d'aquest jaciment. Pel que fa a la seva cronologia, correspon al període romà sense que es pugui precisar més. Al tractar-se de troballes superficials, es desconeix el seu estat de conservació.