POBLAT IBÈRIC DEL TURÓ DE LES MALESES
SANT FOST DE CAMPSENTELLES - MONTCADA i REIXAC
EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Turó de les Maleses. Jaciment ibèric
El turó de les Maleses té una alçària màxima de 420m i
gaudeix d’una visibilitat extraordinària. En dies clars es veu tot el Vallès
fins als Pirineus i des del Pi Candeler, un turó que s’uneix a les Maleses a
molt pocs metres de distància, es controla tot el Barcelonès i el Maresme.
Des d’aquí s’albiren els vessants muntanyencs que hi ha
entre els poblats del turó de Penjabocs i els del turó de Can Gallemí i Castellruf,
a més d’altres vessants a l’est de les muntanyes que formen la serralada de Marina.
Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat de tots els
poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l’interior com els de la
costa, com ara Puig Castellar i Mas Boscà; i poder fer-los senyals d’advertiment
amb garantia de ser vistos.
Té una extensió de 3.322 m2. S’hi ha fet diverses intervencions,
tant d’excavació com de restauració, amb el suport econòmic del Consorci del
Parc de la serralada de Marina, el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la
Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Montcada i Reixac i Sant Fost de
Campsentelles.
Els seus habitants pertanyien a la tribu dels laietans,
els quals practicaven l’agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis,
grecs i cartaginesos.
L’urbanisme de les Maleses segueix el patró tradicional d’un
carrer central que divideix el poblat en dues parts: el vessant de Sant Fost de
Campsentelles està orientat a l’est, mentre que el vessant de Montcada i Reixac
està orientat a l’oest. Tant a un costat com a l’altre, les cases s’afileren en
bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s’hi i
gaudir d’una bona residència.
Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presenta amb
un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre és quadrangular, tal
com succeeix al turó de les Maleses. Les cases a les Maleses presenten tres,
cinc o més habitacions en una superfície de 50 m2 aproximadament. A l’àrea
excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer i la
casa d’una família prestigiosa del poblat.
Els seus orígens ens situen en un hàbitat preurbà anterior al segle IV aC. La planificació urbanística es duu a terme entre els segles IV i III aC. El seu abandonament es produeix abans de la segona guerra púnica (219 aC), però fins ara desconeixem els motius que el van provocar.
Aquest habitatge té una superfície de 54 m2 i està format
per cinc espais. En un primer moment s’hi desenvolupaven activitats
domèstiques, com la molta de gra, i acollia un taller metal·lúrgic.
Posteriorment tota la casa es va especialitzar en el procés de transformació
del ferro i es van destinar tots els espais a aquesta activitat.
Procés de transformació metal·lúrgica:
- El mineral (mena) procedent de la primera reducció feta
a peu de mina es tritura en molins vaivé.
- El mineral triturat passa a l’interior d’un forn
reductor on s’arribava a 1200 ºC.
- El masser resultant, quan encara està roent, és repicat
sobre una enclusa per extreure restes d’impureses adherides.
- El masser passarà a ser treballat a l’espai de forja.
- El forn de forja també es dedicarà a la reparació d’eines.
1 - Entrada
3 - Espai de forja
b - Enclusa
c - Forn de forja
d - Llar de foc amb una canalització d’aire
1 - Entrada
2 - Magatzem
3 - Espai de forja
4 - Espai cobert
5a - Espai de combustió-reducció
5b - Espai de treball metal·lúrgic
Espai sagrat i de reunions
L’àrea sacra
Està format per la casa de la sacerdotessa (1), un espai
annex i, al peu d’un conjunt rocós, una petita capella (2) amb un altar (3)
davant. El tercer gran espai és obert, l’hemicicle (4). Al sud de l’hemicicle s’obren
dos espais domèstics relacionats amb la cura d’aquest recinte sagrat.
La casa de la sacerdotessa (1)
Tenia dos pisos. Al superior s’accedia des del carrer
central i estava dedicat a tasques domèstiques, com la molta de cereal. Al pis
inferior es van trobar evidències d’activitat tèxtil i ritual. Durant els
treballs arqueològics, en aquesta casa es va descobrir un gran nombre d’objectes,
ja que quan la van abandonar n’hi van deixar molts com a ofrena.
Un gran incendi controlat va segellar el recinte fins els
nostres dies.
Tots els objectes estaven col·locats al voltant d’una
llar de foc central a la planta baixa. Alguns d’ells van caure del pis superior
quan l’incendi va cremar les bigues i la casa es va esfondrar.
La capella (2)
Es troba al peu d’un aflorament rocós, i al seu interior
hi ha un ídol antropomòrfic i diverses ofrenes.
L’altar (3)
Aquí és on practicaven rituals als deus. Aquest espai es
relacionava amb el culte a les pedres sagrades vinculades a la mare terra. Al
seu voltant es va descobrir una important col·lecció d’ofrenes, algunes d’excepcionals,
com l’arracada d’or pur que podria haver estat propietat del capdill del
poblat, o una agulla per als cabells feta de plom associada a una figura
femenina, potser l’esposa del capdill. Un ganivet de ferro, una gerra, vasets
de ritual i diferents recipients plens d’aliments són algunes de les principals
ofrenes recuperades en aquest espai.
L’ídol antropomòrfic presenta un cos prismàtic quadrangular, aquest rematat en la part superior per un cos tallat en forma esferoide. La tècnica és tosca, no té ni ulls ni nas ni llavis, ni tampoc extremitats. Representa una divinitat vinculada a les deesses mare. Aquestes imatges eren veritables símbols que es posaven directament a terra o sobre un sòcol o podi rudimentari de pedra.
L’hemicicle (4)
Aquest espai presenta una sèrie de retalls a la roca natural
a tall de grada on es podia seure. Era l’espai destinat als habitants del poblat
per seguir els rituals davant d’un conjunt rocós sagrat i també per fer
reunions sobre afers administratius i jurídics que afectessin tota la
comunitat.
Un altre aspecte molt important per a la societat ibera
era la visualització del sol als equinoccis de primavera i estiu per tal de
determinar el calendari agrícola. Per això, des d’aquest hemicicle orientat a l’est,
situat al centre del poble, es pot seguir perfectament l’orto solar de
primavera, estiu i tardor, per la qual cosa l’hemicicle es converteix també en
un observatori excepcional.
Casa del moliner
Aquest habitatge té una superfície de 80 m2 i està format
per sis espais.
Els materials apareguts indiquen una clara
especialització en la transformació dels cereals.
Un gran molí de rotació, de tipus simple i barquiforme,
ens demostra que la producció de farina en aquesta casa no es limitava al
consum familiar, sinó que devia abastar un nombre més gran de destinataris.
Cal destacar, també, un petit espai sagrat dedicat a la
deessa Tanit o la graga Demèter. Aquestes deesses estan vinculades amb la
fertilitat dels camps i la natura. L’aparició d’un fragment de peveter amb els
rostre d’aquesta divinitat en va ser la confirmació.
2 - Espai sagrat
3 - Porxo
1 - Espai de mólta
a - Molí de rotació
b - Molí de vaivé
2 - Espai sagrat
3 - Porxo
c - Peveter
Casa d’una família prestigiosa del
poblat
Aquest és un dels edificis més destacats del conjunt del
poblat. Té una superfície de 103,17 m2. Per la seva complexitat arquitectònica
i per les evidències materials documentades, sabem que es tractava de la
residència d’una família amb un prestigi notable dins la comunitat.
A l’habitatge, un total de dotze estances destinades a
funcions domèstiques, s’articulaven entorn d’un espai central de planta
circular, que devia ser de caràcter col·lectiu i es devia utilitzar per a cerimònies
o reunions.
D’entre la resta d’espais, hem de destacar-ne les
habitacions, els magatzems i la cuina. Aquí es concentraven elements
convencionals, com una llar de foc o un forn, però també d’altres de caràcter
més excepcional, com un capfoguer o la base d’uns clemàstecs, una estructura
destinada a fumar la carn i el peix per poder conservar-los.
Les vistes que tenim des d’aquest lloc, ens fa pensar que
devia ser un punt de vigilància i de comunicació visual amb altres poblats
ibers situats a la costa i a l’interior.
1 - Espai de reunions
1 - Espai de reunions
2 - Cuina
2 – Cuina
a - Llar de foc
b - Forn
c - Clemastecs
El poblat ibèric de Les Maleses es troba al cim del turó
que fa de límit entre els municipis de Montcada i Reixac i Sant Fost de
Campsentelles, cim des d'on es pot dominar plenament el Vallès, part del
Barcelonès i part del Maresme, de la mateixa manera que té bona visibilitat
sobre els massissos del Montseny, Montserrat i el Pre-Pirineu. El fort pendent
dels vessants fa que es rebaixi la roca natural per tal d'aconseguir un terra
pla per als habitatges. Al llarg dels anys d'excavació s'han posat al descobert
habitacions de plantes rectangulars i trapezoïdals, els murs no sobrepassaven
un metre d'alçada i l'amplada varia entre 0'45 i 0'65m, en pedra seca local poc
treballada. Destaquen les llars de foc de planta ovalada o circular. El
jaciment ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació des de que l'any
1928 la Secció d'Arqueologia de l'Agrupació excursionista de Badalona realitzà
una primera intervenció. Posteriorment les tasques d'excavació van ser
continuades per la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia. Els anys
1943-1948 i 1955-1956 intervenen en el jaciment J.M. Cuyás i més tard Font
Cussó i J. Fàbregas. Segons Cuyás, "El poblat tenia una superfície d'uns
128 metres de longitud per 19 d'amplada i amb declivis progressius per tots
costats". Aquestes primeres excavacions posaren al descobert una muralla
que segons Cuyás tenia 80cm de gruix i envoltava pràcticament la totalitat del
recinte i baixava pocs metres per ambdós vessants. Pel que fa a la xarxa
urbana, sembla que hi havia un carrer que creuava la part central. Entre els
anys 1955-1956 s'excava el carrer, de 1'1m d'ample amb construccions a banda i
banda, excepte en la zona central, un espai de 3'30m que es considerà una plaça
pública. Durant els anys vuitanta les campanyes d'excavació es dugueren a terme
en la zona sud-est del jaciment i es documentaren una sèrie d'àmbits i un
possible carrer. Dins de les habitacions es van documentar llars de foc i gran
quantitat de materials ceràmics entre els que destaquen una important
col·lecció de fussaioles i un fragment de "tymateria" amb forma de
cap femení, així com produccions ibèriques i ceràmica grollera a mà, mentre que
les importacions es troben minsament documentades. Durant els noranta es
realitzaren diverses actuacions de consolidació i adequació del jaciment, per
tal d'aturar el procés de degradació que patia, millorar les condicions
d'exhibició. Des de l'any 2000 s'està duent a terme un projecte d'investigació
arqueològica en el jaciment de les Maleses de Montcada i Reixac. Cada mes de
juliol es realitza una campanya d'excavació. Per evitar el deteriorament degut
a causes naturals al llarg de l'any es realitzen tasques de manteniment
consistents en netejar les herbes i arbustos que hi creixen per a que no
afectin la estratigrafia conservada. Amb aquestes accions es pretén mantenir
neta l'àrea d'excavació i contribuir preveure possibles incendis forestals. La
intervenció de 2004 ha permès documentar nous sectors; estructures muràries i
roques retallades amb una clara funcionalitat constructiva, s'ha localitzat una
potent banqueta de fonamentació que correspon al mur que tancava el jaciment
pel vessant oest, un carrer amb traçat est/oest i dues noves habitacions a més
de les que ja es coneixien. Pel que fa als materials ceràmics predominantment
de producció local, a més de importacions de l'àrea púnica centre-mediterrània
i peces púnico-ebussitanes, vernissos negres (sobretot Campaniana A,
produccions del taller de Roses, relacionades amb la vaixella fina de taula).
La producció local està àmpliament documentada en peces del servei de taula:
gerretes, vols, vasos, cassoletes i gerres. També tenalles de secció de coll de
cigne i nansa transversal, tenalles i àmfores ibèriques. Com a material ceràmic
no vascular destaquen les fussaioles, les fitxes (d'algun joc) peces discoïdals
amb forat per a passar-hi un fil i un petit rodet de mida petita. L'activitat
metal·lúrgica està documentada mitjançant l'aparició de mig gresol i abundants
escòries de ferro. El material lític és abundant, molins simples i una peça
passiva giratòria, allissadors, còdols per a moldre, esmolar, i perceptors. Un
dels petits còdols presenta un gravat antropomorf. Respecte a l'anàlisi
arqueobotànic, malgrat les poques restes obtingudes, faves i aglans són
significatives i ajuden a conèixer la dieta dels habitants del poblat i del
bestiar. Durant la campanya del 2007 es van documentar dues noves vivendes, una
en el sector 600 i altre en la zona sud, sector 1000, corresponents a la casa
13 i la casa 14. La primera reflexa dos moments d'ocupació que responen a
ordenaments arquitectònics diferents. La segona es un bon exemple de la
distribució multifuncional de molts hàbitats ibèrics. El 2007 es va començar a
excavar la vivenda 15 a la bateria de cases de la vessant oest. Pel que fa al
sector sud el carrer que articula l'urbanisme de tot el poblat amb un
recorregut nord-sud, finalitza el seu traçat en un mur que el talla de forma
perpendicular, a tocar del qual s'ha documentat un seguit de dependències que
formarien part d'una de les vivendes excavades antigament. L'articulació de
l'espai es correspon amb una estança recolzada en el mur de tancament UE-427,
totalment arrasat i perdut pel fort desnivell. Pel que fa a la producció
metal·lúrgica, la recuperació de restes d'escòria de ferro, ens constaten la
funció i manufactura en el propi poblat. L'excavació de 2008-2009 ha permès
confirmar que la plataforma superior del turó estaria plenament ocupada per
estructures constructives, de tal manera que a l'assentament ibèric se li pot
calcular una superfície habitada d'uns 3000m², dels quals s'hauria intervingut
en un 50% de la superfície. El poblat s'articula a partir de dues bateries de
cases construïdes a cada vessant del cim. Per enmig transcorre un carrer
principal el qual retalla la roca natural en alguns trams. El model de vivendes
que es documenta des de l'inici de les excavacions es repeteix de manera
recurrent: cases de planta rectangular, de tipus senzill amb 1 o 2 estances, o
de tipus complex amb 4 o 5 espais habitacionals. La singularitat de les
vivendes documentades especialment les de tipus complex suggereixen una
possible diferenciació entre els habitants del poblat, si més no a nivell
espacial i tipològic en qüestió dels habitatges. El 2010 es van continuar els
treballs d'excavació, documentant una espai de treball del ferro en l'anomenada
casa 14, a la banda oriental del sector excavat. Es tracta d'una edificació amb
5 àmbits, separant la zona destinada a la metal·lúrgia dels àmbits domèstics.
S'hi ha localitzat diferents estructures relacionades amb la forja, així com
nombroses escòries de ferro. Just a l'est d'aquesta construcció se'n documentà
una altra, una casa d'un únic àmbit. Durant aquesta campanya també s'excava a
l'edifici singular del nord, registrant dues estances més que donen més
complexitat encara al conjunt. Pel que fa a les datacions de les estructures
documentades cal dir que l'abandonament s'ha de situar entre el darrer quart
del segle III aC o primers anys del II aC, data documentació amb molta
freqüència en altres jaciments ibèrics laietans que cal relacionar amb la
presència romana (Segona Guerra Púnica i posteriors campanyes repressives del
Cònsol Cató). Per sota dels paviments de la fase més moderna, la més ben conservada
(segle III aC) es documenta una estratigrafia més complexa i apareixen murs i
estructures superposades i força fragmentades de fases anteriors, de les quals
cal destacar la presència de ceràmiques d'importació àtiques de vernís negre
que indicarien una ocupació com a mínim del segle IV aC. Es tractaria d'un
primigeni assentament conformat per cabanes de fortas de pal que seria
substituït per una nova disposició amb un urbanisme planificat en base al
carrer central i les edificacions que s'hi disposen al voltant. Entre els anys
2009 i 2011 s'han dut a terme tasques de restauració i consolidació de les
estructures del jaciment. Durant la campanya de 2011, es va documentar que la
plataforma superior estava plenament ocupada per estructures arquitectòniques. Amb
diversos paviments i dues bateries de cases. Una de les construccions sembla
indiciar una diferenciació d'estatus, essent possiblement de caràcter
distingit. La datació de les estructures documentades caldria situar-la entre
els segles III aC i II aC, tractant-se aquesta última d'una datació
d'amortització freqüent a altres nuclis de la Laietània, que estaria
relacionada amb la Segona Guerra Púnica. Durant la campanya de 2012 i 2013 s'ha
intervingut en tres sectors del jaciment de les Maleses: - El sector 700-100,
ubicat a la vessant de Sant Fost, que correspon a una nova zona oberta en
extensió al costat de la casa 6, la qual ja en el 2011 es va intervenir. La
casa 30 adossada a la casa 6 presenta dos àmbits d'hàbitat, i és possible que
donada l'alçada conservada dels seus murs, així com el desnivell entre el
nivell de circulació exterior i el paviment de l'estança número 2, pogués
existir un pis superior a nivell del carrer principal on es desenvoluparien
activitats de mòlta i de transformació cerealista. Per sota d'aquest pis a
l'àmbit 2 la producció tèxtil queda molt ben documentada. El teler,
l'estructura per poder treballar, la fossa retallada a la roca que possiblement
s'omplia d'aigua per mitjà del retall i on es maceraven les fibres vegetals per
la confecció de teixits (tal i com es documenta al Coll del Moro de Gandesa), i
on també s'afegeix la concentració de percutors i maces lítiques, que
corroboren la funció tèxtil de l'espai. Un altre aspecte destacat d'aquesta
casa va ser l'incendi virulent que va patir, probablement vinculat a algun
ritual de purificació, etc. - El sector 3000-4000 s'ha obert en extensió al
costat de la casa 16 on s'acumulaven les terreres procedents d'altres anys i a
on es tracta de veure com funciona l'urbanisme en aquest àrea. - El sector
500/2000, situat a l'extrem Nord del jaciment i concretament on va ser
documentat l'edifici singular (casa 1), que en el 2012 s'ha finalitzat
l'excavació de l'àmbit 12, un petit magatzem que va patir un fort incendi. La
casa 1 és un clar exemple d'habitatge complex amb més de 10 espais
habitacionals, interpretat com un possible lloc de reunió o recepció de
persones (celebracions, etc.). Per al moment, i gràcies als materials
d'importació recuperats durant les excavacions, es podria confirmar la data
d'abandonament del poblat vers el 250-220 ane. A més, es tractaria d'un
abandonament progressiu i no vinculat a cap esdeveniment bèl·lic. Respecte a
les fases antigues del poblat, es perfila l'existència d'un hàbitat anterior a
l'època urbanitzadora del poblat, segons indiquen els materials arqueològics
recuperats en vàries campanyes (Bronze final - primera Edat del Ferro). Durant
la campanya del 2014 s'ha intervingut al sector central del poblat. S'ha
constatat que la casa 30 funcionava conjuntament amb l'espai cultural i que
connectaven entre ells per un passadís intern. També s'interpreta que l'espai
29 no funcionava com un dipòsit, sinó que hi transcorrien les aigües de
l'hemicicle i s'evacuaven a l'exterior mitjançant un canal. A més a més, aquesta
campanya ha permès constatar que els espais de culte i l'altar tenien una
funció comunitària. A la casa 31 es va localitzar un fragment de thymaterium
amb el rostre de Demèter. El material arqueològic que es va trobar era sobretot
vaixella i contenidors de ceràmica que recolzen la interpretació d'aquests
àmbits com espais de culte. La peça material que destacava més era una arracada
d'or pur. Finalment es va localitzar una estructura defensiva i perimetral del
poblat. Durant la campanya del 2016 s'ha dut a terme una intervenció de
consolidació de les restes aparegudes a la campanya del 2012, ja que presenten
un mal estat de conservació.
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada