CASTELL DEL MALLOL
EL MALLOL - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: medieval
Descripció:
Del castell del Mallol, en queden molt pocs vestigis a la
part més alta del Puig del Mallol. A més d'alguns fragments de murs documentats
en diverses intervencions arqueològiques, es conserva també la cisterna,
construïda retallant la roca mare i situada al centre del castell, en el que
seria el pati al voltant del qual s'organitzarien totes les dependències. És de
planta quadrada i té una fondària de 3,5 m. De l'antic recinte emmurallat se'n
pot veure part de la porta d'entrada meridional, de la que en queda la volta i
l'anell de pedra, i al seu costat el que podria ser una torre, molt reformada.
Notícies històriques:
Castell-palau. Documentat el 1176. El castell del Mallol
es va veure molt afectat pels terratrèmols dels anys 1427-1428, quedant
pràcticament destruït. La capella del castell, dedicada a Sant Just, també va
patir greus danys. Tant el castell com la capella van ser reconstruïts, però
aquesta última fou reconstruïda fora del recinte del castell i sota l'advocació
de Sant Bartomeu. Les darreres notícies històriques referents al castell
confirmen que durant el segle XVI aquest encara funcionava i que s'utilitzava
també com a presó. L'enderroc definitiu del mateix està documentat l'any 1658
(a conseqüència de les lluites amb els miquelets, dins les seqüeles del
conflicte de la Guerra dels Segadors) i les seves restes foren aprofitades per
bastir les cases del poble. L'Ajuntament de la Vall d'en Bas va comprar els
terrenys de la part més alta del Puig del Mallol, on es creia que estava situat
el castell. Una primera prospecció va documentar les estructures visibles en
aquell moment (murs del castell i una cisterna) i restes ceràmiques amb
cronologies que anaven des de l'època medieval fins a quasi els nostres dies.
Posteriorment (1998) es van realitzar diversos sondejos que van treure a la
llum restes inèdites, es va netejar la cisterna i es va poder documentar el
perímetre que ocupava el castell. Les restes més antigues que es van documentar
corresponien a les darreries del segle XII i principis del XIII, moment en què
les fonts documentals comencen a fer esment del castell. El mur del castell
s'ha documentat en les bandes nord, est i sud, mentre que a l'oest va
desaparèixer després de la construcció d'un dipòsit d'aigües durant la dècada
de 1960. La restauració d'una masia situada a tocar de la zona del castell va
provocar la realització de nous sondejos durant l'agost de 2002, que van
confirmar que l'estança documentada l'any 1998 a l'est de l'espai ocupat pel
castell era una estança de la planta baixa, oberta al pati i amb les parets
septentrional i de llevant formant part del mur perimetral del castell.
***************************************************
Segons la web del bisbatgirona.cat diu:
Restes del castell del Mallol
La realitat és que, si bé el castell va quedar força malmès, quedant pràcticament destruït, durant els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 -que efectivament van afectar a una bona part de Catalunya i el sud de França-, aquest va tornar a ser reconstruït. Les darreres notícies històriques referents al castell confirmen que durant el segle XVI aquest encara funcionava, i que aquest era utilitzat també com a presó. L’enderroc definitiu del castell del Mallol fou documentat l’any 1658, conseqüència de les lluites que van haver contra els miquelets després de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Les restes del castell van ser aprofitades per bastir les cases del poble. Segons Botet i Sisó, principis del segle: La vila del Mallol formava part del municipi de Sant Privat de Bas, que a més en formava part Puigpardines, dels veïnats de Sidera, Nou, del Carrer, de Dalt i Pocafarina. De fet tenia més habitants el Mallol, cap de districte, tenia 49 edificis i 200 habitants (Sant Privat 73). Està edificada sobre un turó. Se creu que tal turó surava, en temps remots, com un illot de l’estany de Bas. Tenia dues escoles públiques elementals complertes una de nois i una de noias. Metge i estació telefònica de la xarxa d’Olot.
Llegendes del Castell del Mallol
Documentat ja al segle XII, del castell del Mallol
pràcticament no en queda res. Les poques restes que un pot trobar al cim del
Puig del Mallol -a la petita vila del mateix nom, pertanyent al municipi de la
Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa-, estan just al costat del petit
cementiri de l’església de Sant Bartomeu. Tot i així, si bé del castell en
queden molt poques restes, al voltant d’ell encara queden un bon grapat de
llegendes.
Quan la Plana d’en Bas era un gran
estany
Segons diu la
tradició, antigament la Plana d’en Bas era un gran estany en mig del qual
sobresortia el Mallol amb el seu fort castell. Els moros el volien prendre i
construïren grans i forts vaixells. Els cristians, sabedors de la maniobra
mora, foradaren la muntanya pel costat de Sant Feliu de Pallerols, i en iniciar
els moros la conquesta, obriren la foradada, desguassaren l’estany i feren
estimbar l’esquadra mora marges i timbes avall. Per aquells boscos encara resten
estelles d’aquells vaixells moros. Si algun llenyataire n’arreplega alguna, no
li fa profit, puix que és llenya que no crema.
Les bruixes del Mallol
Diu una dita popular: “Al Mallol, de bruixes n’hi ha un
vol. A Sant Privat, de bruixes n’hi ha un cabassat”. I és que el Mallol, com
molt altres pobles catalans, tenia fama de ser un poble de bruixes. Potser per
aquest motiu, no és casualitat que es digués que en el castell del Mallol
residia la reina de les bruixes de tota la rodalia.
"Al Mallol, de bruixes n'hi ha un vol..."
ESTRUGA MAIGARDA, LA BRUIXA DEL MALLOL La web oficial de l’Ajuntament de la
Vall d’en Bas ens parla de Estruga Maigarda, la Bruixa del Mallol, fent
referència al gegant -o geganta, hauríem de dir en aquest cas-, que la colla
gegantera Xot’s del Mallol treu a ballar durant la Festa Major de la vila del
Mallol o durant la Fira de Sant Nicolau, en l’anomenat Ball de la Bruixa. Bé,
el cas és que sembla ser que Estruga Maigarda va ser un personatge real, una
dona que realment va existir i va ser jutjada per exercir la bruixeria a la
Cúria de Bas, sense que se sàpiga, però, quina va ser el resultat de la
sentència que li va recaure per aquest fet.
Casada amb Bernat de Bellsolà -els Bellsolà eren una de
les nissagues benestants del Mallol medieval-, l’Estruga va ser titllada de
bruixa, el que va motivar un procés que va tenir lloc a la Cúria de Bas entre
l’1 i el 3 d’agost de 1373, on fou acusada d’exercir la bruixeria des de feia
catorze anys, dedicant la seva habilitat a fer i desfer matrimonis, o
contribuir a la fecunditat de les parelles, doncs a canvi de diners, aconseguia
que els esposos s’estimessin o s’avorrissin, o que poguessin tenir fills. Durant
el procés, va comparèixer i declarar una dona anomenada Elisenda, del Mas
Isern. En aquesta declaració, l’Elisenda afirmà que “... estant de sobrepart,
va menjar unes sopes de fogaça embruixades, donades per l’Estruga, i que des
d’aleshores no va tenir més fills, i per la qual cosa es considerava sotmesa a
bruixeria, i que per més vegades que va recórrer a la bruixa del Mallol, no va
aconseguir ni la fecunditat ni l’amor del marit que l’havia avorrida”. El
resultat va ser que l’Estruga li va fer gastar molts diners per mitjà de
diversos remeis totalment inoperants. Fos com fos, com ja hem dit, del resultat
d’aquest procés contra l’Astruga Maigarda no se’n sap res.
***************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3480/
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-del-mallol-la-vall-den-bas
https://castellsifortificacions.cat/castell/castell-i-muralles-de-el-mallol/
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada